Agermanament entre Roses i Rodes: Diferència entre les revisions

Revisió de 13:39, 23 març 2016

Precedents

Els primers intents coneguts d'agermanar les poblacions de Roses i Rhodes es remunten a l'any 1979, just després de la restauració dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura del general Franco. El director general de la Direcció General d'Administració Local, depenent del Ministeri d'Administració Territorial, comunicava, el 13 de juny de 1979, a l'ajuntament de Roses que en una recent reunió a Rhodes, l'alcalde d'aquesta població li havia comunicat que la institució municipal ròdia ja havia iniciat els tràmits per efectuar l'agermanament amb Roses. Aquest desig rodi també va ser comunicat a l'ambaixador espanyol a Atenes, que ho havia transmès al Ministeri d'Afers Exteriors que, al seu torn, ho informava a l'esmentada Direcció General d'Administració Local el 24 de novembre de 1980. La percepció de l'ambaixada era molt clara: «En l'última visita que hizo el Sr. Embajador a la isla, pudo comprobar el gran interés que esas autoridades tenían en ver realizado este proyecto»1. A més, però, l'ambaixador informava que les autoritats muniicpals ròdies

«aseguran, existe la misma buena disposición por parte de las autoridades municipales de Rosas»^[1]

una afirmació que duu a pensar que alguna mena de contacta hi havia hagut entre les dues ciutats i que, actualment, desconeixem.

De fet, la memòria o, millor dit, la tradició local havia creat i mantingut un nexe d'unió sentimental amb la ciutat grega de Rhodes, a qui s'ha considerat sempre, malgrat l'absència de comprovació científica, la mare fundadora. Josep Maria Barris ja ho havia escrit: «A tall d´anècdota, és curiòs constatar la quantitat de comerços amb el nom de Rodes o el nom de carrers i de barris que s´hi refereixen –no ja d´ara només, sinó que als anys 50, per exemple, hi hagué una avinguda dels Helenos, actualment carrer Francesc Macià-».2

Sigui com sigui, el Ministeri d'Administració Territorial, a través de la seva Direcció General d'Administració Local, estava molt interessat en seguir i potenciar l'assumpte. Evidentment, l'Estat espanyol, durant aquests primers anys de democràcia, maldava per legitimar el nou règim polític i inserir-lo en el context europeu, de cares a una futura incorporació a la comunitat de nacions europea de la UE. El 13 de gener de 1981 enviava a l'Ajuntament de Roses un fulletó que explicava com agermanar-se amb una altra ciutat, quins objectius es perseguien i els resultats que se'n podien esperar,i, encara que fos un document editat per la secció belga deñ Conceil des Communes d'Europe, «desde el punto de vista de la Administración local belga, però que, «mutatis mutandis», puede ser también de utilidad para la española».

En paral·lel, la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Roses, en sessió celebrada el dia 8 de gener de 1981, acordava considerar «de sumo interés, tanto desde el punto de vista histórico como turístico, el llegar a un acuerdo de hermanamiento con la ciudad griega de Rodas». A més, s'acordava passar l'expedient a la Comissió Municipal de Turisme per a què informés el que calgués. Per tant, doncs, s'enfocava el tema des d'un punt de vista eminentment turístic. Aquest acord es va comunicar a la Direcció General d'Administració Local, que ho comunicà al seu torn al Ministeri d'Afers Exteriors. L'interès estatal pel tema es mantingué fins a tal punt que al mes de març de 1981 el Ministeri d'Exteriors demanava al d'Administració Territorial com estava el tema de l'informe de la Comissió Municipal de Turisme i, ràpidament, s'interpel·lava a l'Ajuntament sobre aquest assumpte (6 d'abril de 1981). Encara al mes de novembre del mateix any, el Ministeri d'Administració Territorial, davant la manca de resposta de l'Ajuntament de Roses, tornava a insistir en com estava el tema. La documentació no aclareix com acabaren aquestes gestions per realitzar l'agermanament amb Rhodes. Els resultats, tanmateix, foren eloqüents i la manca de concreció es mantingué, encara, uns quants anys més.

Posteriorment, uns quants anys més tard, el veí de Roses Thomas Spieker va presentar a l'Ajuntament de Roses un projecte d'agermanament amb l'illa-ciutat grega de Rhodes.3 Era l'any 1989. Exposava que l'agermanament suposava «una assignatura pendent», atesa «La més que probable fundació de Roses per part d'exploradors grecs -argumentava Spieker-, que li varen donar inicialment el mateix nom...ho fa coherent i fundat». Eren, per tant, les raons de caràcter històric les que avalaven la conveniència de l'esmentat agermanament: «Es tracta, doncs, d'un agermanament basat en les arrels històriques comunes d'ambdós pobles».

Tanmateix, l'objectiu últim de la proposta d'Spieker, més enllà de l'»àmplia participació ciutadana», era la «de contribuir a la millora de la imatge turística de Roses a tot l'Estat Espanyol i Grècia». D'aquesta manera, es proposaven una sèrie d'activitats, d'entre les quals hom pot destacar:

1) Un viatge en barca d'una delegació de cada poble per visitar l'altre. 2) Donació mútua d'un gran monument commemoratiu. 3) Dedicació mútua d'un carrer, plaça o avinguda. En el cas de Roses, Spieker proposava que l'avinguda de Rhode fos oficialment «re-inaugurada» (sic). 4) Realització d'un exposició de pintura local a Rhodes. 5) Instal·lació d'un pavelló d'informació. 6) Celebració de manifestacions culturals diverses (concerts, conferències...). 7) Creació d'una beca d'estudis. 8) Ensenyament a l'escola de les relacions entre Roses i Rhodes.

El projecte de Thomas Spieker no es va dur a la pràctica, encara que el pòsit de la idea es mantingué en l'ideari polític local durant anys.

L'agermanament

No obstant aquests intents locals des de Roses, va ser la part grega qui prengué la iniciativa que havia d'esdevenir definitiva. Així, l'any 1994, la ciutat de Rhodes va efectuar una invitació a l'Ajuntament de Roses per a participar al congrés Mediterranean sea. Hellenic civilisation. Per raons de temps i de pes tècnic de la trobada, hi varen assistir Lluís Fernàndez Caula, tècnic de Cultura, i Josep Maria Barris Ruset, arxiver municipal. El congrés va tenir lloc a Rhodes (Grècia), els dies 29, 30 i 31 d´octubre de 1994. Era organitzat per la Prefectura del Dodecanès i el Centre Internacional d´Intercanvis Culturals, amb el suport del Ministeri de Cultura i del Ministeri de l´Egeu. Josep Maria Barris hi presentà la comunicació "Thoughts around the hellenic contributions towards catalan history".

De fet, la invitació al congrés fou una simple excusa per iniciar converses preliminars amb la finalitat de formalitzar l'agermanament. A partir d'aquesta data, els contacte s'intensificaren i, sobretot, es mantingueren, un aspecte cabdal en qualsevol agermanament. El resultat cristal·litzà l'any 1997, amb la signatura del conveni d'agermanament a la ciutat grega de Rhodes, i l'any següent (1998), amb l'acte recíproc a la població de Roses.

Amb tot, el nexe fonamental continua essent la llegendària fundació ròdia de Roses. Només cal fer una ullada a les conferències que es pronunciaren en el transcurs dels actes de la visita ròdia a la nostra població l'any 1998: «En el ram d´actes organitzats amb motiu de l´agermanament destaca la predominant presència de la Història, sota la forma habitual d´exposicions i conferències. Les dues poblacions volen conèixer millor tots els aspectes que els relacionen directament. Els enunciats de les dues xerrades es formulen, simptomàticament, de manera que es ressalten els nexes d´unió entre Roses i Rodes: la primera és La història de Rodes i els lligams entre les dues ciutats i la segona, la qual cortèsment retorna la deferència de l´objecte d´anàlisi, versa sobre La vida dels dos grans Mestres de Catalunya a Rodes. Malgrat l´obvietat de la jugada, no deixa de sorprendre que una trobada d´aquestes característiques es basi, en bona part, en el coneixement històric».3

Fonts

1. ↑ CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, Rodas Ciudad griega, documentos hermandad con Roses.

1. CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, Rodas Ciudad griega, documentos hermandad con Roses. Totes les informacions d'aquest període provenen d'aquesta font. 2. Josep Maria Barris, «Kalos ierzate (Benvinguts)», a Roses o la recerca de la zona grisa, Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàg. 44. 3. CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, expedient sense numerar, 1989, Agermanament de la Vila de Roses amb l'Illa Ciutat grega de Rhodes.

4. Josep Maria Barris, «Kalos ierzate (Benvinguts)», a Roses o..., Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàg. 45.