|
|
Agermanament entre Roses i Rodes: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| Línia 9: |
Línia 9: |
| | | | |
| | ===Precedents=== | | ===Precedents=== |
| − | Els primers intents coneguts d'agermanar les poblacions de Roses i Rhodes es remunten a l'any 1979, just després de la restauració dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura del general Franco. El director general de la Direcció General d'Administració Local, depenent del Ministeri d'Administració Territorial, comunicava, el 13 de juny de 1979, a l'ajuntament de Roses que en una recent reunió a Rhodes, l'alcalde d'aquesta població li havia comunicat que la institució municipal ròdia ja havia iniciat els tràmits per efectuar l'agermanament amb Roses. Aquest desig rodi també va ser comunicat a l'ambaixador espanyol a Atenes, que ho havia transmès al Ministeri d'Afers Exteriors que, al seu torn, ho informava a l'esmentada Direcció General d'Administració Local el 24 de novembre de 1980. La percepció de l'ambaixada era molt clara: «En l'última visita que hizo el Sr. Embajador a la isla, pudo comprobar el gran interés que esas autoridades tenían en ver realizado este proyecto»1. A més, però, l'ambaixador informava que les autoritats muniicpals ròdies «aseguran, existe la misma buena disposición por parte de las autoridades municipales de Rosas», una afirmació que duu a pensar que alguna mena de contacta hi havia hagut entre les dues ciutats i que, actualment, desconeixem. | + | Els primers intents coneguts d'agermanar les poblacions de Roses i Rhodes es remunten a l'any 1979, just després de la restauració dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura del general Franco. El director general de la Direcció General d'Administració Local, depenent del Ministeri d'Administració Territorial, comunicava, el 13 de juny de 1979, a l'ajuntament de Roses que en una recent reunió a Rhodes, l'alcalde d'aquesta població li havia comunicat que la institució municipal ròdia ja havia iniciat els tràmits per efectuar l'agermanament amb Roses. Aquest desig rodi també va ser comunicat a l'ambaixador espanyol a Atenes, que ho havia transmès al Ministeri d'Afers Exteriors que, al seu torn, ho informava a l'esmentada Direcció General d'Administració Local el 24 de novembre de 1980. La percepció de l'ambaixada era molt clara: «En l'última visita que hizo el Sr. Embajador a la isla, pudo comprobar el gran interés que esas autoridades tenían en ver realizado este proyecto»1. A més, però, l'ambaixador informava que les autoritats muniicpals ròdies <blockquote>«aseguran, existe la misma buena disposición por parte de las autoridades municipales de Rosas»<ref>CAT AMR, 1.1. Ajuntament de Roses, sèrie 11.2.8. Agermanaments, exp. 51/1980, Rodas Ciudad griega, documentos hermandad con Roses.<ref><blockquote>, una afirmació que duu a pensar que alguna mena de contacta hi havia hagut entre les dues ciutats i que, actualment, desconeixem. |
| | | | |
| | De fet, la memòria o, millor dit, la tradició local havia creat i mantingut un nexe d'unió sentimental amb la ciutat grega de Rhodes, a qui s'ha considerat sempre, malgrat l'absència de comprovació científica, la mare fundadora. Josep Maria Barris ja ho havia escrit: «A tall d´anècdota, és curiòs constatar la quantitat de comerços amb el nom de Rodes o el nom de carrers i de barris que s´hi refereixen –no ja d´ara només, sinó que als anys 50, per exemple, hi hagué una avinguda dels Helenos, actualment carrer Francesc Macià-».2 | | De fet, la memòria o, millor dit, la tradició local havia creat i mantingut un nexe d'unió sentimental amb la ciutat grega de Rhodes, a qui s'ha considerat sempre, malgrat l'absència de comprovació científica, la mare fundadora. Josep Maria Barris ja ho havia escrit: «A tall d´anècdota, és curiòs constatar la quantitat de comerços amb el nom de Rodes o el nom de carrers i de barris que s´hi refereixen –no ja d´ara només, sinó que als anys 50, per exemple, hi hagué una avinguda dels Helenos, actualment carrer Francesc Macià-».2 |
Revisió de 13:36, 23 març 2016
Precedents
Els primers intents coneguts d'agermanar les poblacions de Roses i Rhodes es remunten a l'any 1979, just després de la restauració dels primers ajuntaments democràtics després de la dictadura del general Franco. El director general de la Direcció General d'Administració Local, depenent del Ministeri d'Administració Territorial, comunicava, el 13 de juny de 1979, a l'ajuntament de Roses que en una recent reunió a Rhodes, l'alcalde d'aquesta població li havia comunicat que la institució municipal ròdia ja havia iniciat els tràmits per efectuar l'agermanament amb Roses. Aquest desig rodi també va ser comunicat a l'ambaixador espanyol a Atenes, que ho havia transmès al Ministeri d'Afers Exteriors que, al seu torn, ho informava a l'esmentada Direcció General d'Administració Local el 24 de novembre de 1980. La percepció de l'ambaixada era molt clara: «En l'última visita que hizo el Sr. Embajador a la isla, pudo comprobar el gran interés que esas autoridades tenían en ver realizado este proyecto»1. A més, però, l'ambaixador informava que les autoritats muniicpals ròdies «aseguran, existe la misma buena disposición por parte de las autoridades municipales de Rosas»Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref>
|
