Plaça de les Botxes: Diferència entre les revisions

Revisió de 13:29, 15 març 2016

La plaça de les Botxes és un espai urbà situat entre el Passeig Marítim i l'avinguda de Rhode, que enllaça sense solució de continuïtat amb la carretera C-68, de Roses a Figueres, l'antiga C-260 de Roses a Besalú. Es troba abans d'arribar al primer xalet que afronta amb l'esmentat Passeig Marítim, en el queixal que es forma, just al davant dels xalet situats a la Ciutadella de Roses, en el lloc on hi havia el baluart de Santa Maria.

Denominació

Fins a l'aprovació de l'actual nomenclàtor municipal, l'any 2008, l'espai que ocupa la plaça de les Botxes no ha tingut una denominació oficial. A mitjan dècada de 1970 era anomenat, encara, com la "placeta" o la "plazuela" que donava "entrada a la playa". És evident, doncs, que a nivell oficial aquesta zona no tenia un nom fossilitzat. Mentrestant, però, el geni popular ja li havia atorgat, almenys, dues denominacions que encara avui dia són utilitzades. D'una banda, se l'anomena plaça de les Palmeres a causa de la presència d'aquesta espècie arbòria, plantada durant la reforma de l'espai efectuada l'any 1975. En segon lloc, de manera espontània se l'ha batejat com a plaça de les Botxes, segurament per l'ús lúdicoesportiu que els turistes francesos en feien jugant a petanca.

Història

L'espai urbà que actualment es coneix com a plaça de les Botxes ha estat utilitzat durant molt de temps per a diferents activitats econòmiques, essent sempre un mirall de les principals orientacions de la vida econòmica de la població. Així, des de de l'any 1880 ja s'hi havien instal·lat en aquest sector les casetes de bany, destinades a oferir un nou servei a les classes benestants locals, però sobretot forasteres, que utilitzaven la platja per a uns usos recreatius absolutament nous. Més tard, durant les primeres dècades de segle XX, Pau Pujol hi tenia establerta la seva drassana, en l'espai delimitat per la platja del Rastrell i la carretera comarcal de Roses a Besalú.

Aquest espai s'urbanitzà progressivament. La seva delimitació física es precisà molt millor a partir de començament de la dècada de 1950, quan es construïren els primers xalets al Rastrell, que separaren físicament l'avinguda de Rhode de la platja. Al darrera d'aquest procés urbanitzador hi havia l'empresa Masdal SA o, si es vol, els seus socis principals, els hereus d'Adolf Mas Yebra, Martí Dalmau Mercader i Montserrat Dalfó Cardelús que, juntament amb altres propietaris, tramitaren l'any 1952 la delimitació de la zona marítimoterrestre davant la Delegació Provincial del Ministeri d'Obres Públiques l'Ajudantia de Marina de Roses. Es consumava l'ocupació de la primera línia costanera en el tram comprès entre la riera d'en Forquilla i la riera de la Trencada, una operació urbanística que salvava el desastre econòmic que suposaven els successius intents d'enderrocar i construir a la Ciutadella.

L'espai lliure situat a llevant d'aquestes edificacions, clarament orientades al turisme, s'anava conformant, lentament, en una plaça. informal i sense nom, encara.

La irrupció del turisme de masses provocà la desaparició de l'activitat naviliera i la seva substitució per un xiringuito de platja. Efectivament, el setembre de 1956, el senyor Martí Dalmau sol·licità la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola, segons el projecte redactat per l'arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra Matas. Malgrat no aparèixer directament en el projecte d'obres, també hi havia implicada en el negoci la senyora Montserrat Cardelús i Dalfó, perquè era copropietària en la iniciativa urbanística. A més, era l'esposa de Pere Bretcha i Galí, president aleshores de la Diputació de Girona. Tots plegats eren els socis de la societat Masdal, propietària dels terrenys de la Ciutadella. Administrativament les obres sol·licitades foren denegades perquè es trobaven en terreny de domini públic. Sigui com sigui, s'arribà a bastir un xiringuito, força provisional i precari, que fou conegut com el Xiringuito d'en Dolfo. Aquest establiment, que estigué en funcionament durant 18 anys, fou regentat per l'Adolfo Ortíz Hernández, un antic agent de policia que s'afincà a Roses a causa del seu matrimoni amb Rosa Corcoll Mayos.

L'any 1975 l'Ajuntament de Roses impulsà les obres d'urbanització de tot un sector, que comprenia entre altres espais els carrers de les caravel·les La Pinta, La Niña i Santa Maria i la "placeta de entrada a la playa", com s'ha avançat abans, una manera d'anomenar aquest espai que clarament remet a la seva manca de denominació oficial. D'aquesta manera es va pavimentar, s'encintà el seu perimetre amb una vorada i es dotà de clavagueram tot l'àmbit de la intervenció.

Finalment, l'aspecte actual de la plaça de les Botxes es deu a l'execució del projecte de Passeig Marítim, l'any 1995.

Significació