Benet Vigo Trulls: Diferència entre les revisions

Revisió de 12:32, 2 gen 2016

Benet Vigo Trulls / Autora: Judith Ijsselstein

Una gran taula per jugar a escacs decora l'estança on fem l'entrevista. En Benet ^[1] ens explica que aquesta ha estat una de les seves grans aficions i que encara ara hi juga. L'esperit reflexiu, el coneixement i l'empatia són actituds indispensables per jugar a escacs i que defineixen la personalitat de Benet Vigo.
 
Va néixer a roses l'any 1918. Eren coneguts pels de can Sibina. Fins als tretze anys va anar a l'escola de la vila i quan acabà els estudis, va començar a treballar al camp i de barber a can Lloveres.

Sobre la guerra a Roses, en Benet comenta que els primers sis mesos van ser molt durs: "Hi havia un comitè de gent que no eren idealistes ni res, sinó que van fer mal per fer mal". Segons diu, ell va formar part de les Joventuts Llibertàries, però no va tenir res a veure amb el comitè. A partir de 1937 la situació es va anar normalitzant. Aquest mateix any va decidir anar a la guerra com a voluntari: ingressà en una acadèmia militar, a Paterna, i més tard a Almansa. Allà va sortir com a tinent i va ser enviat al front de Terol. Quan va acabar la guerra, va tornar a Roses, i el 2 de maig de 1939 fou detingut, portat a Figueres i poc després a Girona. Allà el van condemnar a fer treballs forçats. Va estar en diferents llocs, entre els quals Reus i el camp de treball de Gibraltar.

Tornà a Roses el 1944 i va començar a treballar a les terres de la família. El 1951, amb un grup de companys, va crear la cooperativa agrícola La Bodega. Segons una entrevista publicada a la revista Cooperació Catalana, número 293, en Benet Vigo era un jove anarquista quan es va començar a interessar pel cooperativisme. Per ell, l'anarquisme n'és l'expressió màxima.

Va tenir moltes dificultats per crear la cooperativa, tant econòmiques com administratives. Els estatuts van estar durant molt de temps aturats, i quan finalment van arribar a Madrid, els van demanar que no constés el seu nom en cap document si volien que fossin aprovats: "No podia ser president perquè era roig. Fins i tot hi va haver un càrrec de la junta, en Brunet, que va fer un llibre que es titula Cinco años de labor on explica el que va fer la cooperativa en aquells cinc anys".
Aquesta va ser la primera cooperativa, però en van venir d'altres. En Benet Vigo, tot un referent del cooperativisme a casa nostra i actualment membre del patronat de la Fundació Roca i Galès, va impulsar també la creació del Centre Escolar Empordà.

Segons comenta, a Roses hi havia una escola privada que dirigia l'Anna Massip; ell li va proposar d'unir-se al projecte i dirigir l'escola i ella va acceptar. El senyor Moyano va ser el primer president, però va col·laborar-hi molta gent, entre d'altres Domingo Coll i en Pere Sanés. També va impulsar la creació de Protur, Promociones Turísticas, una cooperativa d'hostaleria, i la Cooperativa Sanitària Pi-Sunyer, de la qual fou^[2] el president honorífic.
A banda de la seva tasca altruista en el món del cooperativista, en Benet Vigo va ser un dels homes que va veure ràpidament que el futur de Roses era el turisme. El 1957, juntament amb el seu cunyat, van començar la construcció de l'Hotel Univers.

Però tota aquesta vida dedicada als negocis i a ajudar els altres no hauria estat possible sense la comprensió, l'entusiasme i el suport de la seva dona, la Maria Mercader. Es van casar el 1952, i van tenir dos fills, en Joan i l'Eduard, que ha heretat la seva afició pels escacs.
^[3]

Notes[modifica]

1. ↑ Roses, 1918-11.2014
2. ↑ En el text originar va ser escrit "és"
3. ↑ '"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008.