|
|
| Línia 5: |
Línia 5: |
| | | | |
| | És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació. | | És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació. |
| − | Puntaires
| |
| | | | |
| − | En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es manté aquesta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra. | + | |
| | + | En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es manté aquesta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra. |
| | | | |
| | Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar. | | Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar. |
| | + | |
| | Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes, és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova. | | Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes, és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova. |
| | | | |
| | Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil. | | Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil. |
| | | | |
| − | Ara mirarem d'entrar una mica en el món de la punta al coixí encara que sigui només de puntetes o sigui sense profuntditzar.
| |
| | A més de volguer-ho fer, es necessita un coixí, boixets, fil i agulles, a més un patró per copiar el dibuix, que no és res més que una correlació de diferents [[punts per puntaires]] per així fer un mocador, una cortina, una mantellina, un punt de llibre i fins i tot una lliga cama de núvia. | | A més de volguer-ho fer, es necessita un coixí, boixets, fil i agulles, a més un patró per copiar el dibuix, que no és res més que una correlació de diferents [[punts per puntaires]] per així fer un mocador, una cortina, una mantellina, un punt de llibre i fins i tot una lliga cama de núvia. |
Revisió de 17:03, 29 oct 2014
És una labor que requereix molta atenció i, com tot, molta dedicació.
En tota la Costa Brava i també al Maresme està molt arrelada la tradició o més be l’afecció de fer punta al coixí. Per això a Roses encara es manté aquesta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al mateix temps o potser més tard entrà a Galícia procedent d’Anglaterra.
Actualment a Roses es dona classe a puntaires en els dos Casals de la Gent Gran i crec que un grup anomenat “Puntaires de Roses” ubicades al Teatre de Roses. Les puntaires hi aprenen o perfeccionen el seu treball. També van a les Trobades de Puntaires per treballar i mirar puntes noves per després poder-les reproduir. A més, periòdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.
Ja que parlem de punta al coixí, es diu que en temps de Carles V de França (1364-1380 segle XIV) usaven ja puntes al coixí i que al 1390 es feia menció d’aquestes labors en un tractat firmat entre Anglaterra i Bruges (Bèlgica). La tradició diu que aquest art de fer punta ve del Marroc i pot ser més d’Egipte. Pot entrar per Màlaga, però a on arrela més i amb molt de impuls és en les costes catalanes. En aquestes, és probable que arribés a través del comerç amb Venècia i Gènova.
Val la pena mirar, encara sigui una mica, a les puntaires quan treballen, si es pot dir així, ja que és un art, sembla impossible que si entenguin amb el pilot de buixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.
A més de volguer-ho fer, es necessita un coixí, boixets, fil i agulles, a més un patró per copiar el dibuix, que no és res més que una correlació de diferents punts per puntaires per així fer un mocador, una cortina, una mantellina, un punt de llibre i fins i tot una lliga cama de núvia.
