|
|
Línia 1: |
Línia 1: |
− | La Pelosa rosinca, la cala just abans del [[Cap Norfeu]], és ben coneguda. Però que a l’illa de Sardenya s’hi troba una platja homònima no ho és tan. Situada no gaire lluny de la ciutat d’Alguer, en el municipi de Stintino, hi ha una platja que porta el mateix topònim. A part del nom, els dos llocs presenten altres coincidències: A la Pelosa sarda també hi ha una torre de defensa, construïda al segle XVI igual que la torre del [[Cap Norfeu]]. I a prop de la cala hi ha un Capo Falcone, que recorda a la nostra [[Punta Falconera]]. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que | + | La Pelosa, la cala just abans del [[Cap Norfeu]], és ben coneguda. Però que a l’illa de Sardenya s’hi troba una platja homònima no ho és tan de conegut. Situada no gaire lluny de la ciutat d’Alguer, en el municipi d'Stintino, hi ha una platja que porta el mateix topònim. A part del nom, els dos llocs presenten altres coincidències: a la Pelosa sarda també hi ha una torre de defensa, construïda al segle XVI, igual que la torre del [[Cap Norfeu]]. I, a prop de la cala, hi ha un Capo Falcone, que recorda a la nostra [[Punta Falconera]]. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que |
| <blockquote><poem>Són massa casualitats per deixar a l’atzar l’explicació de l’atribució del nom Pelosa a l’encantadora cala italiana. Si bé és pràcticament impossible d’establir l’origen precís d’aquest encontre toponímic, hom no pot deixar de fabular amb la possibilitat sentimental que un rosinc errant, perdut enmig de l’aventura sarda de la corona catalana, hagués trobat, altra volta, als seus enyorats orígens.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 155-156. </ref> </poem></blockquote> | | <blockquote><poem>Són massa casualitats per deixar a l’atzar l’explicació de l’atribució del nom Pelosa a l’encantadora cala italiana. Si bé és pràcticament impossible d’establir l’origen precís d’aquest encontre toponímic, hom no pot deixar de fabular amb la possibilitat sentimental que un rosinc errant, perdut enmig de l’aventura sarda de la corona catalana, hagués trobat, altra volta, als seus enyorats orígens.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008''. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 155-156. </ref> </poem></blockquote> |
| | | |
− | Degut a que sempre ha estat un lloc molt freqüentat pels pescadors i les seves famílies la cala és plena d'històries. En són testimoni la [[barraca de la Pelosa]] i una altra construcció, més oblidada però que el temps no ha esborrat. Durant la guerra civil i la postguerra s'hi va construir el [[camp de presoners de la Pelosa]], un lloc on es van confinar presos polítics condemnats a treballs forçats fins l'any 1945. | + | Degut a que sempre ha estat un lloc molt freqüentat pels pescadors i les seves famílies, la cala és plena d'històries. En són testimoni la [[barraca de la Pelosa]] i una altra construcció, més oblidada però que el temps no ha esborrat. Durant la Guerra Civil i la postguerra s'hi va construir el [[camp de presoners de la Pelosa]], un lloc on es van confinar presos polítics condemnats a treballs forçats fins a l'any 1945. |
| | | |
| ==Notes== | | ==Notes== |
Revisió de 16:29, 24 ago 2009
La Pelosa, la cala just abans del Cap Norfeu, és ben coneguda. Però que a l’illa de Sardenya s’hi troba una platja homònima no ho és tan de conegut. Situada no gaire lluny de la ciutat d’Alguer, en el municipi d'Stintino, hi ha una platja que porta el mateix topònim. A part del nom, els dos llocs presenten altres coincidències: a la Pelosa sarda també hi ha una torre de defensa, construïda al segle XVI, igual que la torre del Cap Norfeu. I, a prop de la cala, hi ha un Capo Falcone, que recorda a la nostra Punta Falconera. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que
Són massa casualitats per deixar a l’atzar l’explicació de l’atribució del nom Pelosa a l’encantadora cala italiana. Si bé és pràcticament impossible d’establir l’origen precís d’aquest encontre toponímic, hom no pot deixar de fabular amb la possibilitat sentimental que un rosinc errant, perdut enmig de l’aventura sarda de la corona catalana, hagués trobat, altra volta, als seus enyorats orígens.[1]
Degut a que sempre ha estat un lloc molt freqüentat pels pescadors i les seves famílies, la cala és plena d'històries. En són testimoni la barraca de la Pelosa i una altra construcció, més oblidada però que el temps no ha esborrat. Durant la Guerra Civil i la postguerra s'hi va construir el camp de presoners de la Pelosa, un lloc on es van confinar presos polítics condemnats a treballs forçats fins a l'any 1945.
Notes
- ↑ Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008. Col·lecció Assaig i Recerca, núm. 6. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 155-156.
Localització
Coordenades
- UTM: X=4676834 Y=521948
- GPS: 42° 14' 36.2" N 3° 15' 57.7" E
- Decimals: Lat. 42.24338888888889 Lon. 3.266027777777778
Mapa