Dolmen del Cap de l'Home: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 5: Línia 5:
  
 
Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C.
 
Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C.
 +
 +
Aquesta construcció prehistòrica es coneix des de principis del segle XX. L’any 1919 ja va ser descrit per [[Pere Bosch-Gimpera]] que l’excavà amb [[Emili Gandia]]. El 1925 Bosch-Gimpera reprengué els treball amb Lluís Pericot. No es fins l’any 1946 amb [[Pere de Palol]] i [[Miquel Oliva]] que s’hi documenten fragments d’indústria lítica. Finalment, l’any 1983 el monument es restaurat per [[Joan Ortensi Berta]], per tant, actualment el seu estat de conservació és bo.
  
  
Línia 33: Línia 35:
 
* Ambient natural actual a l'entorn de l'element.
 
* Ambient natural actual a l'entorn de l'element.
 
* Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.
 
* Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.
 +
 +
 +
==Bibliografia==
 +
*BADIA I HOMS, J. et. al. C''atalunya Romànica,'' L’Empordà I, Barcelona, 1989.
 +
*BOSCH GIMPERA, P., 1919, ''Prehistoria catalana''. Barcelona., pàg. 112, nota.
 +
*CAZURRO, Manuel, 1912, ''Monumentos megalíticos de la província de Gerona''. Madrid, pàg. 31
 +
*CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1988, Dolmens de Roses, dins la sèrie ''L’Empordà a cop d’ull,'' IV, Figueres
 +
*PERICOT, L., 1943, “Exploraciones dolménicas en el Ampurdán” dins ''Ampurias, V'', Barcelona 133-165.
 +
*TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, ''Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental'', Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres. 1988.
 +
*TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, ''Els monuments megalítics''. Quaderns de la revista de Girona, núm. 37, Girona.
 +
*MACAU I TEIXIDOR, I., 1934,"Nous monuments megalítics de l’Alt Empordà", ''Butlletí d’Institut d’Història Natural'', vol. XXXIV, núm. 6 – 9, Barcelona.
 +
*PALOL de, PEDRO; OLIVA, Miguel, 1948,  “Nuevas excavaciones en dólmenes del Alto Ampurdán” a ''Anales del Instituto de Estudios gerundenses'', vol. III Girona. Pàg. 257 - 260
 +
*PERICOT Y GARCIA, Luis, 1943, "Exploraciones dolménicas en el Ampurdán" , ''Ampúrias V'', Barcelona. Pàg. 7, fig. 1, 2.
 +
*PERICOT Y GARCIA, Luis, 1925, ''La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica.'' Barcelona, pàg. 92
 +
*TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, ''Poblats, dolmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental)'', Girona, pàg. 627 – 631
  
  

Revisió de 16:55, 27 ago 2009

Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta, i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta.

Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C.

Aquesta construcció prehistòrica es coneix des de principis del segle XX. L’any 1919 ja va ser descrit per Pere Bosch-Gimpera que l’excavà amb Emili Gandia. El 1925 Bosch-Gimpera reprengué els treball amb Lluís Pericot. No es fins l’any 1946 amb Pere de Palol i Miquel Oliva que s’hi documenten fragments d’indústria lítica. Finalment, l’any 1983 el monument es restaurat per Joan Ortensi Berta, per tant, actualment el seu estat de conservació és bo.


Localització

Coordenades

  • UTM: X=4679390 Y=515730
  • GPS: 42° 15.993' N 3° 11.444' E
  • Decimal: Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976

Mapa


Situació

Sureda d'en Mairó


Nivell de protecció

B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

  • L'aparença de l'element concretada en el volum, l'ordre compositiu i la tipologia del materials.
  • Possibles components de l'element que resten amagats a la vista.
  • Àrea directament al voltant de l'element amb un radi de 15m.
  • Ambient natural actual a l'entorn de l'element.
  • Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.


Bibliografia

  • BADIA I HOMS, J. et. al. Catalunya Romànica, L’Empordà I, Barcelona, 1989.
  • BOSCH GIMPERA, P., 1919, Prehistoria catalana. Barcelona., pàg. 112, nota.
  • CAZURRO, Manuel, 1912, Monumentos megalíticos de la província de Gerona. Madrid, pàg. 31
  • CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1988, Dolmens de Roses, dins la sèrie L’Empordà a cop d’ull, IV, Figueres
  • PERICOT, L., 1943, “Exploraciones dolménicas en el Ampurdán” dins Ampurias, V, Barcelona 133-165.
  • TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental, Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres. 1988.
  • TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, Els monuments megalítics. Quaderns de la revista de Girona, núm. 37, Girona.
  • MACAU I TEIXIDOR, I., 1934,"Nous monuments megalítics de l’Alt Empordà", Butlletí d’Institut d’Història Natural, vol. XXXIV, núm. 6 – 9, Barcelona.
  • PALOL de, PEDRO; OLIVA, Miguel, 1948, “Nuevas excavaciones en dólmenes del Alto Ampurdán” a Anales del Instituto de Estudios gerundenses, vol. III Girona. Pàg. 257 - 260
  • PERICOT Y GARCIA, Luis, 1943, "Exploraciones dolménicas en el Ampurdán" , Ampúrias V, Barcelona. Pàg. 7, fig. 1, 2.
  • PERICOT Y GARCIA, Luis, 1925, La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona, pàg. 92
  • TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, Poblats, dolmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental), Girona, pàg. 627 – 631


Enllaços externs