Aiguamolls de l'Empordà: Diferència entre les revisions

Revisió de 19:26, 2 des 2011

Aiguamolls del’Empurdà

Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l'Ebre. L'actual zona protegida és la resta d'una extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l'Empordà, i constitueix el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la Muga i el Fluvià, a l'Alt Empordà, i del Ter i el Daró, al Baix Empordà. Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però van anar desapareixent per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, la canalització de la Muga i la construcció dels embassaments de Boadella, Sau,Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de Castelló van desaparèixer.

Història

En èpoques antigues, s'hi havia conreat arròs, pràctica que s'ha tornat a introduir. Actualment, comprèn 4.824 ha formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu. A la segona meitat del segle XXstorie, la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d'Empuriabrava, va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya Els últims aiguamolls empordanesos en perill, promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va alertar l'opinió publica. El 13 d'octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l'Alt Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural. Els aiguamolls del Baix Empordà, exclosos de la llei de 1983, estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN).

fauna

Fins ara, s'ha arribat a observar 327 espècies d'aus, entre les que cal esmentar cigonyes (o gantes, com es coneixen a l'Empordà), l'ànec collverd, el bernat pescaire i la fotja. Actualment, també s'hi pot observar un grup de llúdrigues en captivitat

ocell

Els ocells o aucells, moixons o pardals (o encara literàriament aus), són una classed'animals vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N'existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetràpodes més diversos. Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic. La mida dels ocells varia des dels 5 cm del colibrí de Helen fins als 2,7 metres de l'estruç.

El registre fòssil indica que els ocellsevolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic, entre fa 150 i 200 milions d'anys, essent l'ocell més antic conegut l'arqueòpterix, del Juràssic superior (155-100Ma). La majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué a l'extinció del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions d'anys.

Els ocells moderns es caracteritzen per pondre ous i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un ritme metabòlic elevat, un cor amb quatre cambres i un esquelet. Tots els ocells tenen potes anteriors modificades en forma d'ales i la majoria poden volar, amb algunes excepcions que inclouen els estrutioniformes, els pingüins i algunes espècies endèmiques d'illes.

Cigonyes

Les cigonyes són ocells de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes llargs. Tenen un vol lent i pausat. A l'Empordà, també se les coneix com a gantes. Són aus migratòries que tornen sempre als mateixos nius dels que havien marxat l'any anterior. Quan arriben, el primer que fan és reconstruir-los. Els seus nius són plataformes de branques que poden arribar a mesurar fins a 2 metres de diàmetre.

Algunes espècies de cigonyes.

Cigonya blanca (Ciconia ciconia):Fa aproximadament un metre i té el plomatge de color blanc amb les plomes rèmiges negres. A la Península Ibèricania a la vall del Guadalquivir i a Castella, sobre els cims dels arbres i edificis alts, especialment, els campanars. Actualment manca a la major part de les terres catalanes, on solament està de pas, però nidifica a les planes de Lleida i al l'Empordà. L'any 1998 van ser alliberades trenta cigonyes per repoblar l'Alt Empordà.

Cigonya negra (Ciconia nigra):Fa uns 96 cm de llargada. El plomatge és de color negre, llevat de l'abdomen, que és blanc. És feréstega i solitària. Nia als arbres i boscs despoblats. Viu en alguna zona d'Extremadura.Cigonya d'Abdim (Ciconia abdimii), Cigonya oriental (Ciconia boyciana), Cigonya de coll blanc (Ciconia episcopus), Ciconya maguari (Ciconia maguari) i Cigonya de Storm (Ciconia stormi).

Ànec collverd

L'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques.

Morfologia

La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom). Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle.

El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec. És el més gran i comú dels ànecs europeus

Bernat pescaire

El bernat pescaire, agró gris a les Balears i bernat pescaire o garsa al País Valencià (Ardea cinerea) és un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família de lesArdeidae. Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'época reproductiva.

A l'actualitat és una espècie amb molta presència, i que es troba en expansió a molts llocs, ja superada una important devallada en molts llocs. Se'n coneixen 4 subespècies:

Ardea cinerea cinerea Linnaeus, 1758. Europa, Àfrica, oest d'Àsia. Ardea cinerea jouyi Clark, 1907. Est d'Àsia. Ardea cinerea firasa Hartert, 1917. Madagascar. Ardea cinerea monicae Jouanin & Roux, 1963. Illes Banc d'Arguin, Mauritània. Al Zoo de Barcelona hi hà una colònia de cria estable, amb més de 100 nius. Al País Valencià també s'anomena agró blau.

Fotja

La fotja (Fulica) és un gènere d'ocells aquàtics gruïformes. La fotja vulgar (Fulica atra), amb el bec blanc i el plomatge negre, habita llacunes i albuferes, com ara l'albufera de València. La fotja banyuda (Fulica cristata) es distingeix de l'anterior en presentar dues petites banyes vermelles al front. Tenen les ales curtes i volen amb dificultat, tot i que les espècies septentrionals són capaces de cobrir grans distàncies. La fotja americana ha estat vista en Gran Bretanya i Irlanda en rares ocasions. Les espècies que emigren ho fan de nit. Les fotges poden caminar i córrer gràcies a les fortes cames amb què compten. Són ocells omnívors que s'alimenten principalment de plantes aquàtiques, però també animals petits i ous. Són aus agressives i territorials, però sovint es troba formant bandades als llacs amb vegetació poc profunds.

llúdria

Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són mamífers carnívors, membres de la gran famíliaMustelidae. Hi ha 13 espècies de llúdrigues en 7 gèneres, amb una distribució de la població pràcticament mundial. Quatre d'aquestes espècies estan presents a Sud-amèrica i dos d'elles a l'Equador. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nassals sota l'aigua, podent romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per a respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h. Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: gambetes, crancs i altres similars.