Revisió de 17:30, 22 nov 2011

La Costa Brava és la costa Gironina , la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera( Blanes ) i acaba a la frontera amb França (Portbou). El caràcter de les platges de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes. La diversitat de paisatge ha configurat les diferents tipologies de pobles d’aquesta part de la regió. S’hi poden trobar des de petits municipis com pobles mariners ,el Port de la Selva, Palafrugell i Cadaqués, passant per importants centres turístics com Roses, Empuriabrava, Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós .

Origen de la denominació Costa Brava

En realitat, la primera denominació "costa brava" no feia referència al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca i es deu a l'escriptor i rector mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922).

Comarques de la Costa Brava

L’Alt Empordà

Hi han 35 municipis al nord de l'Alt Empordà

L'Alt Empordà ocupa l'àmplia plana formada per les conques del Fluvià i de la Muga, limitant al nord amb l'extrem oriental dels Pirineus. El seu clima temperat afavoreix la presència natural d'una vegetació típicament mediterrània.

En el sector del delta dels rius Fluvià i Muga es troba la part principal dels Aiguamolls de l'Empordà, una zona pantanosa declarada Parc Natural que compta amb una important varietat faunística, sobretot d'espècies lacustres. La seva activitat econòmica es basa en l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la indústria metal · lúrgica i el turisme.

Platges i Cales de l'Alt Empordà Portbou: Colera: Llançà Port de la Selva Cadaqués Roses: Empuriabrava-Castelló d'Empúries Sant Pere Pescador  l'Escala

El Baix Empordà

El Baix Empordà ocupa la zona sud de l'Empordà, separada de l'Alt Empordà pel corredor de Bellcaire. El nord de la comarca es troba regat pels rius Ter i Daró, mentre que la meitat sud es troba formada per l'extrem septentrional de les serralades costaneres .

Dotada d'un clima temperat, sotmès als rigors de la tramuntana, sobretot a la primavera i tardor, la comarca registra els seus nivells màxims de precipitacions durant aquestes mateixes estacions, sent l'estiu la seva estació més seca. La vegetació natural estaria composta principalment per alzinar i sureda, però en l'actualitat, les pinedes i els matolls ocupen una extensió considerable de les zones muntanyoses de la comarca, mentre que a les zones planes dominen els conreus i els espais urbanitzats i en la zona del delta del Ter les zones pantanoses han estat dessecades en favor dels camps de conreu i les urbanitzacions.

Quant a la indústria, destaca la del moble i la fusta, la de materials per a la construcció, la terrisseria, l'alimentària i la metal · lúrgia, encara que l'activitat que domina l'economia de la comarca és el turisme.

Platges i Cales del Baix Empordà: L'Estartit Pals ; Begur Tamariu - Palafrugell Mont-rasA Llafranc Calella de Palafrugell - Palafrugell Palamós Calonge Platja d'Aro - Castell Platja d'Aro Santa Cristina d'Aro S'Agaró - Castell Platja d'Aro Sant Feliu de Guíxols

La Selva

La Selva es troba situada a l'extrem nord de la depressió Prelitoral. El seu sector central posseeix uns suaus relleus i en el seu extrem nord-oest es troba la ciutat de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca. La topografia ha condicionat l'existència de tres tipus de clima i de vegetació. El clima de muntanya es dóna en el seu sector més septentrional, amb baixes temperatures, abundants precipitacions i una vegetació variada que se'ns mostra en estrats determinats per l'altitud. El clima típicament mediterrani es dóna a la costa, amb temperatures suaus, precipitacions moderades, sequeres estivals i una vegetació amb predomini de l'alzina i la pineda. Finalment, el clima humit es dóna en la depressió de la Selva, amb precipitacions moderades amb mínims i màxims molt propers, temperatures altes a l'estiu i molt baixes l'hivern, freqüents inversions tèrmiques i una vegetació de pi pinyoner amb roureda a les zones obagues . L'activitat econòmica de la comarca es basa sobretot en l'agricultura, la ramaderia i la indústria.

Platges i Cales de la Selva: Tossa de Mar Lloret de Mar Blanes

El Gironès

El Gironès se situa en el curs mitjà del riu Ter i comprèn els territoris del passadís Prelitoral situats entre les Gavarres i el Puig de les Cadiretes, i la serra de Rocacorba i el Puig de Sant Roc. Amb centre a la ciutat de Girona, la capital, la comarca té un clima mediterrani de muntanya mitjana, sent la seva estació més plujosa la tardor, seguida de la primavera, mentre que l'estació més seca és l'hivern. Els estius són habitualment calorosos i els hiverns moderadament freds. La vegetació autòctona està formada per alzinars, suredes i rouredes. L'activitat econòmica es troba molt diversificada entre l'agricultura, la ramaderia, la indústria, el comerç, i els serveis.

El Pla de l'Estany

El Pla de l'Estany és una comarca de recent creació (1988). De reduïda superfície, limita al nord amb la vall del Fluvià i al sud amb la serra de Rocacorba, sent el seu centre la ciutat de Banyoles, capital de la comarca. Amb un clima mediterrani de muntanya mitjana, els seus hiverns són moderadament freds i els estius força càlids, tots dos secs, mentre que els seus tardors i els seus primaveres són plujosos. La vegetació natural està formada per rouredes i alzinars, sent aquests últims més característics de les vessants seques i solanes. L'activitat econòmica es basa bàsicament en la indústria i el comerç, centrada a la ciutat de Banyoles i als seus voltants. Destaca la indústria alimentària, la tèxtil, la metal · lúrgica, la de materials per a la construcció, la de producció de pinsos i la del moble. El turisme també té una significativa importància i es concentra a la zona del llac de Banyoles, un dels paratges més coneguts i emblemàtics de Catalunya.

Historia i el patrimoni

La ubicació geogràfica del que ara coneixem com a Costa Brava, ha sigut, des de fa segles, una zona de pas i assentament per nombrosos pobles i cultures, i la porta de entrada a la Península des de la Europa mediterrània. La gran quantitat de restes històriques de la zona són testimoni de aquest fet. És troben inventariats més de 200 enclavaments històrics entre Antics Escorxadors, Balnearis, Banys Àrabs, Capelles, Cases, Casinos, Castells, Cementiris, Asils, Centrals elèctriques e hidroèlectriques, Claustres, Col·legiates, Conjunts medievals, Edificis Neoclàssics i Modernistes, Jaciments, Ermites, Esglèsies, Fàbriques, Fonts, Monestirs, Nuclis Medievals, Poblats, Refugis, Teatres, Torres i Viles romanes.

Litoral El caràcter de les platges, molt sovint formades per cales tranquil·les de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i de la Selva. El perfil agrest de les roques i penya-segats que les envolten i les pinedes que gairebé arriben fins a la mar doten la Costa Brava d'una personalitat única. Entre els principals centres turístics hi ha les localitats de Roses, l'Escala, l'Estartit, Calonge, Blanes, Lloret de Mar, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols o Palamós, a més de les viles marineres de Cadaqués, Port de la Selva o Palafrugell. La qualitat de les sorres i les aigües es veu reconeguda per les nombroses concessions de banderes blaves del litoral gironí.

Art i Cultura La memòria històrica de les comarques de Girona es remunta al període Paleolític, quan diverses tribus nòmades van habilitar la zona; d'aquesta manera es van establir els fonaments per a futures civilitzacions, com per exemple els pobles íbers, grecs i romans, les ciutats dels quals han perdurat fins els nostres temps i s'han convertit en llocs de visita obligada. Posteriorment, la Costa Brava va captivar intel·lectuals i artistes de totes les époques, que van deixar-hi la seva petjada inconfusible en forma de múltiples manifestacions culturals.