Pops: Diferència entre les revisions

Revisió de 10:21, 25 nov 2011

Pop, mol · lusc cefalòpode marí i carnívoro.El pop es caracteritza per tenir un cos tou amb un cervell ben desenvolupat i vuit braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses, té ulls grans el que proporciona una visió aguda.Pasan gran part del temps de la seva vida amagant, poden créixer fins a un metre de llarg.

Com viuen

Els pops són animals dels fons, pels que es desplacen amb ajuda dels seus tentacles, però en cas de perill poden desplaçar-se mitjançant l'expulsió d'un raig d'aigua a través de la cavitat respiratòria, la qual la poden orientar en diverses direccions. Són animals nocturns que s'amaguen durant el dia en els seus escondrijos.Si no tenen cap aixopluc adequat a prop, construeixen ells mateixos un a base de pedres que trobin en el fons, o bé tancaran l'entrada massa exposada d'un forat. Els pops petits nien també, durant el període de cria, en petxines buides de mol · luscs bivalves.

Que mengen

Quan un pop emergeix per alimentar-se, en general de crustacis i mol · luscs bivalves, sol atraure les seves víctimes movent ràpidament la punta d'un braç com si fos un cuc. També pot aproximar lliscant i precipitar-se sobre l'animal, enfonsant el seu bec a l'interior de l'embolcall o petxina i injectant un verí mortal. El d'unes poques espècies és perillós per als humans. A canvi, els pops són capturats per nombrosos peixos, com l'anguila morena. Quan són atacats, aspiren aigua cap a la cavitat del mantell i la expel · leixen amb una gran força a través d'un embut. Com a resultat es produeix la seva fuga propulsada a reacció, normalment darrere d'un núvol de tinta. Aquesta substància, que el pop expulsa per defensar-se, és de color fosc i la d'algunes espècies pot tenir un efecte paralitzant sobre els òrgans sensorials del depredador.

Com es reprodueixen

Un mascle interessat en apariar s'aproxima a una femella prou perquè en allargar un braç modificat, el hectocótilo, pugui tocar-la. Aquest braç té un solc profund entre les dues files de ventoses i acaba en un extrem amb forma de cullera. Després d'un període de galanteig, el mascle insereix el seu braç sota el mantell de la femella i els espermatóforos es desplacen cap avall pel solc fins al oviducte de la femella. Una altra curiositat del pop, té tants penis com braços 8. Poc després de l'aparellament, la femella comença la posta dels ous en el seu cau. Produeix, aproximadament, cent cinquanta mil a dues setmanes i cada un d'ells està tancat en una càpsula transparent. La femella els protegeix durant els 50 dies següents, llançant-los dolls d'aigua per airejar i netejar-los. Les cries d'espècies com ara el pop amb punts blancs tenen només uns 3 cm de longitud. Suren fins a la superfície i es converteixen en part del plàncton durant gairebé un mes, llavors es submergeixen i inicien la seva vida normal en el fons. En general, els pops adults romanen en una zona determinada, però les espècies amb larves planctòniques es troben en tot el món ja que són desplaçades pels corrents i marees.

Como es pesquen

Hi ha molts tipus de pescar pops:

Cantaros, cistells, llaunes o qualsevol recipient:

Aquest mètode de pesca és molt utilitzat pels pescadors professionals, i consisteix simplement en unir mitjançant un fort cordill una sèrie de llaunes, vasos o altres recipients, que serveixin de "refugi" als pops. Aquest rosari de recipients es diposita en el fons (tipus palangre) i es deixa que "pesqui" sol. Al dia següent es recull i apareixeran gran nombre de pops introduïts en els recipients. (Aquest mètode No s'utilitza pel pescador esportiu, igual que cap dels arts de xarxes que s'utilitzen per a la captura de cefalòpodes))

Tablilla o taula:

Aquest mètode és utilitzat tant des de vaixell com des de costa i consisteix en la utilització de l'anomenada taula. Al mercat existeixen gran quantitat de models, tots ells similars però compostos per diferents materials. El seu disseny i components són pràcticament els mateixos.

És una taula de fusta o altre material plàstic en la qual per una de les seves cares va llastat amb plom i per l'altra porta incorporats dos hams de mida considerable i un petit cordó per lligar la carnada, (sardina o similar). Aquesta taula porta una petita argolla on es lligarà la línia, es pot utilitzar tant fil de bon calibre com un fi cordill.

Des embarcació es farà a la deriva "rotllo" i triarem fons apropiats per evitar els enganxalls, primordialment en els anomenats fons "concheros" en què abunden les "llits" d'aquests cefalòpodes.

La picada del pop es realitza mitjançant un fort augment de la pressió, sense realitzar estirada algun, però durant la recollida i no sempre, ens podrà donar molt fortes estrebades, per la qual cosa tindrem especial atenció a realitzar suaument, sense afluixar la pressió en cap moment però prestant especial atenció a aquests possibles fortes estirades en què extremarem la suavitat i fins i tot arribarem a aturar la hissada.

A la costa, la tauleta s'utilitza fixada a un fort cordill i es practica en Roqueo, procurant dipositar-la en el lloc on es crea podrà atraure els pops. En aquest mètode la paciència és la que compta ja que el pop serà atret per l'olor de la carnada (sardina o peix oliós i olorós).

Potera:

Hi ha multitud de models de poteres al mercat, sent tremendament important triar un model pesat i resistent. Tant el cos com l'enganxament per al fil, com les pues sense mort, han de ser molt forts i resistents. Tot i ser pues d'acer resistents, en moltes ocasions seran adreçades i perdrem la peça.

En no utilitzar esquer i es tracta d'un esquer, ha de ser de vius colors, sent recomanats, blancs, vermells i blancs, vermells, verds o grocs

La potera anirà al final d'un peu de línia unida mitjançant giratori, tant al peu com a la línia. El fet de no lligar directament la potera al fil no és altre que la majoria d'elles no disposen d'argolla d'unió i directament hauríem de lligar al seu extrem i en ser generalment de plom o metall amb cants fins, podríem partir durant la picada.

Recetas amb pops

1.Pulpo a la gallega

Ingredients (4 persones ):

Pop (si és fresc congelar abans un parell de dies. Això es fa perquè quedi tou)

1 Fulla de llorer

Sal gruixuda

Pebre dolç

Pebre vermell picant

Oli oliva verge

Preparació :

1 - Es posa una pota amb abundant aigua i llorer al foc

2 - Quan bulli agafar el pop i ficar-lo i treure'l de la pota 3 vegades seguides. En l'última deixar-ho ja dins.

3 - Depenent del pes, des que comenci a bullir deixar coure sobre 30 minuts.

4 - Passat aquest temps, deixar refredar una mica dins de la pota.

5 - Treure i tallar els tentacles amb unes tisores. Distribuir en una font i escampar-hi una mica de pebre vermell picant, pebre dolç, sal gruixuda i oli.

Pop al vi negre

Ingredients (4 persones ):

- 1k 1 / 2 de pops petits.

- 10 pebres grosses.

- 1puño d'herbes d'olor (marduix, farigola, llorer).

- Sal al gust.

- Oli d'oliva.

- 3 / 4 de vi negre (de taula).

- 1 cap d'all.

- 1 / 2 ceba picada.

- 7 tomàquets vermells.

- 6 xilis verds sencers.

Preparació:

1-Es renten perfectament els pops, tentacles per tentacle.

2-Es posen a coure els pops en aigua freda, que els tapi una mica. S'afegeixen les pebres, les herbes d'olor, i la sal i es deixa uns 20 min a foc mitjà.

3-Es treuen els pops i es deixen refredar. Després es tallen en trossos petits d'uns 2cm.

4-Es pica la ceba, l'all i el tomàquet vermell.

5 - Es fregeixen en oli l'all i la ceba.

6-S'agreguen els pops amb el vi i es deixa reposar 1 min.

7-Es afegeix el tomàquet.

8-Es deixa coure 15 aprox.

9-Es serveix amb arròs blanc i llest.

Video