Xarxes: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «==Les xarxes== ==Tema Personal == ==Evolució== ==Inovacions tecníques== ==Pesca arrosegament== ==Historia==».)
 
(→‎Historia)
Línia 12: Línia 12:
  
 
==Historia==
 
==Historia==
 +
 +
La pesca d'arrossegament va començar a la platja amb un bot a rems que portava "l'art" mar endins (500 m. com a màxim) on ho estenia i des de la platja mitjançant uns caps un grup d'homes ho arrossegava perpendicular cap a la costa el que no permetia capturar molts peixos. Sí els suficients per alimentar a les famílies que participaven en la feina. Aquesta forma tan rudimentària de pescar encara es practica en països subdesenvolupats, on abunden els peixos i les necessitats són de subsistència.
 +
Els pescadors es va adonar que si l'art que llançaven a la platja pogués córrer en sentit longitudinal a la costa, podria recórrer una quantitat infinita de mar i per tant els seus beneficis serien majors.
 +
 +
Els primers indicis que es tenen d'aquesta pràctica des d'una embarcació daten del segle XVI, es va introduir a Espanya des del Golf de León a la fi del XVIII, i a principis del XIV, època en la qual va començar a estendre's tímidament.
 +
 +
L'acció d'arrossegar l' "art", es realitzava mitjançant velers solitaris aparellats amb una vela llatina, que usaven "*tangones" (perxes que sobresortien pels costats del vaixell) amb la finalitat d'aconseguir una major obertura de la boca de l'art.
 +
Mes tard es van usar dues barques en parella (d'aquí la denominació "Bou") perquè arrossegaven l'art com una parella de bous igual que una arada, en poder treballar en profunditats i amb arts majors els aparells pesaven més, aixecant-se mitjançant uns grans torns de fusta, precursors de les actuals maquinetes", moguts per unes llargues barres del mateix material que empenyien els mariners.
 +
Des de Catalunya va començar a expandir-se a la resta de la península i d'allí a Europa, provocant conflictes amb els pescadors que empraven arts tradicionals. Encara avui perduren en part aquests conflictes, en menor quantia, per que cada vegada queden menys explotacions artesanals.
 +
Fins a la introducció dels motors als vaixells "arrossegadors" mai se sabia quan tornarien a port ja que depenien únicament de la força del vent. Si el vent no era favorable, es veien obligats a tirar el peix a l'aigua per que no hi havia de mitjans de conservació.

Revisió de 15:13, 3 març 2011

Les xarxes

Tema Personal

Evolució

Inovacions tecníques

Pesca arrosegament

Historia

La pesca d'arrossegament va començar a la platja amb un bot a rems que portava "l'art" mar endins (500 m. com a màxim) on ho estenia i des de la platja mitjançant uns caps un grup d'homes ho arrossegava perpendicular cap a la costa el que no permetia capturar molts peixos. Sí els suficients per alimentar a les famílies que participaven en la feina. Aquesta forma tan rudimentària de pescar encara es practica en països subdesenvolupats, on abunden els peixos i les necessitats són de subsistència. Els pescadors es va adonar que si l'art que llançaven a la platja pogués córrer en sentit longitudinal a la costa, podria recórrer una quantitat infinita de mar i per tant els seus beneficis serien majors.

Els primers indicis que es tenen d'aquesta pràctica des d'una embarcació daten del segle XVI, es va introduir a Espanya des del Golf de León a la fi del XVIII, i a principis del XIV, època en la qual va començar a estendre's tímidament.

L'acció d'arrossegar l' "art", es realitzava mitjançant velers solitaris aparellats amb una vela llatina, que usaven "*tangones" (perxes que sobresortien pels costats del vaixell) amb la finalitat d'aconseguir una major obertura de la boca de l'art. Mes tard es van usar dues barques en parella (d'aquí la denominació "Bou") perquè arrossegaven l'art com una parella de bous igual que una arada, en poder treballar en profunditats i amb arts majors els aparells pesaven més, aixecant-se mitjançant uns grans torns de fusta, precursors de les actuals maquinetes", moguts per unes llargues barres del mateix material que empenyien els mariners. Des de Catalunya va començar a expandir-se a la resta de la península i d'allí a Europa, provocant conflictes amb els pescadors que empraven arts tradicionals. Encara avui perduren en part aquests conflictes, en menor quantia, per que cada vegada queden menys explotacions artesanals. Fins a la introducció dels motors als vaixells "arrossegadors" mai se sabia quan tornarien a port ja que depenien únicament de la força del vent. Si el vent no era favorable, es veien obligats a tirar el peix a l'aigua per que no hi havia de mitjans de conservació.

Obtingut de «https://rosespedia.cat/index.php?title=Xarxes&oldid=3003»