Jaume Palmerola i Trulls: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
m (Jaume Palmarola i Trulls s'ha reanomenat com Jaume Palmerola i Trulls: Per la congruència no tant sols amb les altres vegades que se'l anomena a l'article, sinó també amb el nom del carrer que se li ha dedicat a Roses)
(Biografia)
Línia 3: Línia 3:
 
==Biografia==
 
==Biografia==
  
Jaume Palmerola nasqué a Roses -concretament al carrer Capellans tercer- el 14 de setembre de 1866. Era fill de Pere Palmerola i de Magdalena Trulls.
+
Jaume Palmerola nasqué a Roses - concretament al carrer Capellans Tercer - el 14 de setembre de 1866. Era fill de Pere Palmerola i de Magdalena Trulls.
 
Les dades estrictament personals es clouen amb el seu casament amb la valenciana Maria Juan Ferrer, amb la qual tingué dos fills, Pere i Maria.  
 
Les dades estrictament personals es clouen amb el seu casament amb la valenciana Maria Juan Ferrer, amb la qual tingué dos fills, Pere i Maria.  
 
Després d'una vida itinerant, com corresponia a un oficial cartògraf del ram de la guerra, que li permeté de viure a Vigo, València, Cadis o Palma, entre d'altres ciutats, morí al poble que el veié néixer el 31 de gener de 1931.
 
Després d'una vida itinerant, com corresponia a un oficial cartògraf del ram de la guerra, que li permeté de viure a Vigo, València, Cadis o Palma, entre d'altres ciutats, morí al poble que el veié néixer el 31 de gener de 1931.
 +
 +
El 30 de desembre de 1916, el consistori rosinc li dedicà el nom del carrer al que va nèixer, un cul de sac molt a prop de la Plaça de Sant Pere, que popularment també es coneix amb el nom ''''El Cup de l'Almadrava''''.
  
 
==Obra==
 
==Obra==

Revisió de 18:55, 7 set 2010

Jaume Palmerola i Trulls (1866 - 1931) fou un cartògraf i pintor paisatgista nat a Roses, que publicà diversos i llibres i diverses obres, els quals analitzarem a continuació.

Biografia

Jaume Palmerola nasqué a Roses - concretament al carrer Capellans Tercer - el 14 de setembre de 1866. Era fill de Pere Palmerola i de Magdalena Trulls. Les dades estrictament personals es clouen amb el seu casament amb la valenciana Maria Juan Ferrer, amb la qual tingué dos fills, Pere i Maria. Després d'una vida itinerant, com corresponia a un oficial cartògraf del ram de la guerra, que li permeté de viure a Vigo, València, Cadis o Palma, entre d'altres ciutats, morí al poble que el veié néixer el 31 de gener de 1931.

El 30 de desembre de 1916, el consistori rosinc li dedicà el nom del carrer al que va nèixer, un cul de sac molt a prop de la Plaça de Sant Pere, que popularment també es coneix amb el nom 'El Cup de l'Almadrava'.

Obra

Com a escriptor

Com a escriptor publicà paisajes de España, una mena de periple detallista de les costes ibèriques, sobretot de Catalunya i Galícia, i ejercicios de dibujo topográfico y de paisaje panorámico -una obra que Pla i Cargol recorda que fou premiada i declarada "de utilidad para la marina"-, a més de col·laborar a les revistes "ambos mundos" i "mundo gráfico", entre d'altres. També està documentat un article al diari el faro de Vigo, publicat el sis d'octubre de 1912, en el qual Palmerola descrivia la vila de Roses i en donava notícia dels fets històrics més destacats.

Com a pintor

Palmerola es va dedicar també a pintar. Algunes exposicions, com les celebrades a la sala Parés de Barcelona o al Círculo de San Fernando a les acaballes de 1923 i principis de 1924 foren elogiades per la premsa coetània.

La seva obra pictòrica se situa en els paràmetres clàssics de temàtica paisatgística. Alguns dels seus quadres més significatius foren los primogénitos del condado de Priegue, Després del ruixat, Capvespre a la vall del Frigoso (1904), Punta Castelo (1906), Des del Calvari, Mai e filla o Entre roures (1910). Així mateix, coneixem nou pintures més de Palmerola, amb motiu de la seva donació a l'Ajuntament de Roses l'11 de maig de 1918 i tres pintures catalogades sota l'epígraf ametllers en flor.

En definitiva, Jaume Palmerola i Trulls fou un dels emigrants rosincs que més projectà la seva filiació originària sobre els territoris en què visqué, ja fos des de les pàgines d'El faro de Vigo, ja des de les mostres de pintura que realitzà a Barcelona o a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Bibliografia

  • Barris, Josep Maria (2008): Roses o a la recerca de la zona grisa, publicacions municipals (Roses)