|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | | | |
| − | La granodiorita de Roses: empremtes d'un magma en refredament sota els efectes de la tectònica en les profunditats de l'escorça
| + | [[Imatge: cisalla_reixach.JPG|350px|thumb|dreta| Excursió de la família Reixach a la costa l'any 1902/AMR]] |
| − | terrestre.
| + | |
| | | | |
| − | Les roques de la família dels granits que actualment conformen el paisatge de la rodalia del Far de Roses van cristal·litzar en profunditat a partir d’un magma fa 300 milions d'anys. El magma original fou sotmès a deformació a mesura que s'anava refredant. Primer, es produí l'alineament dels primers cristalls i l'aixafament dels enclavaments foscos. Un cop solidificat el magma, es produïren esquerdes que foren reomplertes amb magma residual i es formaren els dics de color clar. Finalment, la deformació es concentrà en zones de cisalla, cosa que provocà una deformació local intensa del conjunt rocallós.
| + | La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les |
| − | Aquesta història s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi d'aquests afloraments, els quals constitueixen un patrimoni d'interès internacional. Alguns afloraments són fràgils i hem de tenir cura de no malmetre'ls.
| + | millors estructures menors associades a l'emplaçament sintectònic d'un granitoide |
| | + | que poden observar-se a Catalunya. Són d’especial rellevància les zones de |
| | + | cisalla que es situen entre els millors exemples a nivell mundial. Des dels anys 60 |
| | + | aquesta localitat d'interès geològic ha estat sotmesa a una contínua degradació. |
| | + | |
| | + | El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que millor preserva la fisiografia |
| | + | original. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Geologia== |
| | + | L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat |
| | + | d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla |
| | + | són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior |
| | + | d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça |
| | + | a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests |
| | + | moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits |
| | + | intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i |
| | + | desplaçats. |
| | + | |
| | + | La circumstància de que moviments posteriors (entre ells l'aixecament de la |
| | + | Serralada Pirenenca) han dut aquestes roques a la superfície ens permet ara |
| | + | observar el registre que en aquestes roques han deixat processos geològics tals |
| | + | com els que actualment tenen lloc en profunditat en les zones tectònicament |
| | + | actives, com a la costa pacífica del continent Nord-Americà. Són molt limitats |
| | + | arreu del mon els afloraments equiparables als d'aquest geòtop. |
| | + | |
| | + | Això, conjuntament amb les bones condicions d'accessibilitat, fa que es puguin |
| | + | considerar els afloraments de zones de cisalles d'arreu del mon més visitats per |
| | + | estudiants de Geologia així com per investigadors. El valor patrimonial màxim |
| | + | respon al caràcter de registre geològic de processos geològics d'origen intern i |
| | + | que s'evidencia mitjançant l'observació i interpretació de les estructures menors |
| | + | aflorants. En conseqüència, el valor patrimonial està vinculat a les roques aflorants |
| | + | i desapareix en tots aquells indrets on la superfície rocosa ha quedat coberta per |
| | + | acumulació d'esbaldregalls, terres, vegetació o pavimentacions. |
| | + | |
| | + | La singularitat d'aquests aflorament fa que es pugui qualificar com de màxim |
| | + | interès a nivell d'ensenyament superior i científic. Com a valors afegits, es tracta |
| | + | de l'únic massís granític del Pirineu que aflora en la seva façana marítima. També |
| | + | destaca per la presència de nombroses formes d'erosió a les roques granítiques, |
| | + | conseqüència de l’acció erosiva del mar i del vent. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Significat històric== |
| | + | Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la |
| | + | península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van |
| | + | ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de |
| | + | cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny |
| | + | d'especialistes d'arreu del mon, es va fer manifest que es tractava d'un dels |
| | + | afloraments més excepcionals a escala mundial. A partir d'aquest instant s'han |
| | + | produït diverses publicacions que prenen exemples d'aquest geòtop. Tant a nivell |
| | + | de excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp |
| | + | d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a |
| | + | aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es considera aquesta zona |
| | + | com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Com arribar-hi== |
| | + | Accessible en vehicle des de Roses per la carretera a l'Almadrava amb |
| | + | aparcament o bé davant el Far de Roses o a l'extrem occidental de la platja de |
| | + | Canyelles Petites. Entre ambdós punts l'accés és dificultós degut als accessos |
| | + | privatitzats de les construccions situades per sota el nivell de la carretera. A peu |
| | + | es pot recórrer tota la localitat per un camí de ronda molt variable en quan a les |
| | + | condicions de transitabilitat. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Bibliografia== |
| | + | * "Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses". Jordi Carreras i Elena Druguet, Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural |
| | + | |
| | + | |
| | + | [[Categoria: La costa]] |
| | + | [[Categoria: Paisatge físic]] |
| | + | [[Categoria: Litoral rocòs i platges]] |
El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que millor preserva la fisiografia
original.
L'interès fonamental d'aquest geòtop rau en l'extraordinària qualitat i quantitat
d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones de cisalla
són bandes de deformació que responen a moviments que es produïren a l'interior
d'aquesta massa granítica quan fa uns 280 milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça
a varis km de profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Aquests
moviments quedaren enregistrats a les roques en forma de bandes de granits
intensament foliats que flanquegen dics de roques que han quedat truncats i
desplaçats.
La circumstància de que moviments posteriors (entre ells l'aixecament de la
Serralada Pirenenca) han dut aquestes roques a la superfície ens permet ara
observar el registre que en aquestes roques han deixat processos geològics tals
com els que actualment tenen lloc en profunditat en les zones tectònicament
actives, com a la costa pacífica del continent Nord-Americà. Són molt limitats
arreu del mon els afloraments equiparables als d'aquest geòtop.
Això, conjuntament amb les bones condicions d'accessibilitat, fa que es puguin
considerar els afloraments de zones de cisalles d'arreu del mon més visitats per
estudiants de Geologia així com per investigadors. El valor patrimonial màxim
respon al caràcter de registre geològic de processos geològics d'origen intern i
que s'evidencia mitjançant l'observació i interpretació de les estructures menors
aflorants. En conseqüència, el valor patrimonial està vinculat a les roques aflorants
i desapareix en tots aquells indrets on la superfície rocosa ha quedat coberta per
acumulació d'esbaldregalls, terres, vegetació o pavimentacions.
La singularitat d'aquests aflorament fa que es pugui qualificar com de màxim
interès a nivell d'ensenyament superior i científic. Com a valors afegits, es tracta
de l'únic massís granític del Pirineu que aflora en la seva façana marítima. També
destaca per la presència de nombroses formes d'erosió a les roques granítiques,
conseqüència de l’acció erosiva del mar i del vent.
Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la
península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van
ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de
cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny
d'especialistes d'arreu del mon, es va fer manifest que es tractava d'un dels
afloraments més excepcionals a escala mundial. A partir d'aquest instant s'han
produït diverses publicacions que prenen exemples d'aquest geòtop. Tant a nivell
de excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp
d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a
aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es considera aquesta zona
com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural.
Accessible en vehicle des de Roses per la carretera a l'Almadrava amb
aparcament o bé davant el Far de Roses o a l'extrem occidental de la platja de
Canyelles Petites. Entre ambdós punts l'accés és dificultós degut als accessos
privatitzats de les construccions situades per sota el nivell de la carretera. A peu
es pot recórrer tota la localitat per un camí de ronda molt variable en quan a les
condicions de transitabilitat.
