|
Barri de Roses: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
Línia 1: |
Línia 1: |
− | El ''barri de Roses'' és l''''origen de la Roses modern'''a, l'indret on es van establir a partir de 1660 els rosincs i nouvinguts que van repoblar la vila després de l'expulsió efectuada pels militars el 1640. Està delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona. | + | <div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div> |
| + | |
| + | <div id="CA" style="display:inline;">El ''barri de Roses'' és l''''origen de la Roses modern'''a, l'indret on es van establir a partir de 1660 els rosincs i nouvinguts que van repoblar la vila després de l'expulsió efectuada pels militars el 1640. Està delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona. |
| | | |
| ===La configuració del barri=== | | ===La configuració del barri=== |
Línia 17: |
Línia 19: |
| Els principals edificis i habitatges nobles de la població se situen en el barri de Roses, tradicionalment ocupat per les classes benestants rosinques, els anomenats armadors, tot i que també per part de gent lligada als oficis del mar i pescadors. Tot i que gran part de les cases construïdes a cavall del segle XIX i XX van ser enderrocades als anys setanta i vuitanta del segle passat, es conserven encara algunes cases o elements que recorden al passat del barri: les façanes de les cases Causa i Fonolleras, la [[Casa Rahola Berga|casa de Josep Rahola Berga]], la façana de la [[Casa de les Marqueses de Llinàs|casa de les Marqueses de Llinars]], les cases [[Casa Matas|Matas]], [[Casa Mallol|Mallol]] o [[Casa Romanyach|Romanyac]], entre d'altres. Molts dels descendents d'aquestes famílies encara resideixen o estiuegen al barri. | | Els principals edificis i habitatges nobles de la població se situen en el barri de Roses, tradicionalment ocupat per les classes benestants rosinques, els anomenats armadors, tot i que també per part de gent lligada als oficis del mar i pescadors. Tot i que gran part de les cases construïdes a cavall del segle XIX i XX van ser enderrocades als anys setanta i vuitanta del segle passat, es conserven encara algunes cases o elements que recorden al passat del barri: les façanes de les cases Causa i Fonolleras, la [[Casa Rahola Berga|casa de Josep Rahola Berga]], la façana de la [[Casa de les Marqueses de Llinàs|casa de les Marqueses de Llinars]], les cases [[Casa Matas|Matas]], [[Casa Mallol|Mallol]] o [[Casa Romanyach|Romanyac]], entre d'altres. Molts dels descendents d'aquestes famílies encara resideixen o estiuegen al barri. |
| | | |
− | La casa consistorial ha estat des del mateix segle XVII situada en aquest barri, primer en una barraca de pescadors, després a la casa del Porxo de l'actual plaça de Catalunya i actualment a la Casa Mallol i a l'edifici annex que ocupava l'enderrocada casa del Porxo. Altres dependències de l'Ajuntament estan situades a la Casa Romanyac i a la Casa de les Marqueses de Llinars. | + | La casa consistorial ha estat des del mateix segle XVII situada en aquest barri, primer en una barraca de pescadors, després a la casa del Porxo de l'actual plaça de Catalunya i actualment a la Casa Mallol i a l'edifici annex que ocupava l'enderrocada casa del Porxo. Altres dependències de l'Ajuntament estan situades a la Casa Romanyac i a la Casa de les Marqueses de Llinars.</div> |
| + | |
| + | |
| + | |
| + | ---- |
| + | <div id="ES" style="display:inline;">'''Barrio de Roses''' |
| + | |
| + | s. XVII-XXI |
| + | |
| + | |
| + | Arrabal construido a partir de 1660 debido a la expulsión de la población civil de la villa de época medieval y moderna, situada dentro de la Ciutadella, durante la Guerra dels Segadors (1640-1652). Las nuevas edificaciones se alinearon en la zona conocida como Forns d’en Valls, la actual calle del Castell de la Trinitat, sobre la zona de las antiguas tiendas de pescadores. Hasta el siglo XIX sufrió la presión y las disposiciones legales de las autoridades militares para derribar las casas existentes, ya que suponían un obstáculo para la defensa de la plaza fuerte. A finales del siglo XIX y primer tercio del siglo XX se construyeron las casas nobles de la primera línea de mar, que definían el carácter burgués y elitista del barrio, habitadas por armadores, consignatarios marítimos y una acomodada colonia turística, de origen local, llamada «culos blancos».</div> |
| + | |
| + | |
| + | ---- |
| + | <div id="EN" style="display:inline;">'''Barri de Roses''' |
| + | |
| + | 17th-21st Century |
| + | |
| + | |
| + | A suburb, built from 1660 onwards due to the expulsion of the civilian population, during the Guerra dels Segadors (Reapers' War, or Catalan Revolt, 1640-1652), from the medieval and modern town located within the Ciutadella. The new buildings were aligned to the area known as the Forns d’en Valls (Furnaces of Valls) - the current Carrer del Castell de la Trinitat - on the area of the old fishermen's shops. Until the 19th century, it was subject to legal provisions and pressure from the military authorities to demolish the existing houses because they were an obstacle to the defence of the military stronghold. At the end of the 19th century and the beginning third of the 20th century, grand houses were built along the seafront, defining the bourgeois and elitist character of the neighbourhood, inhabited by ship-owners, shipping agents and a colony of well-to-do tourists, of local origin, known as the “culs blancs”. (white bottoms).</div> |
| + | |
| + | |
| + | ---- |
| + | <div id="FR" style="display:inline;">'''Quartier de Roses''' |
| + | |
| + | XVIIe-XXIe s. |
| + | |
| + | |
| + | Faubourg construit à partir de 1660 en raison de l'expulsion de la population civile de la ville médiévale et moderne, située dans la Citadelle, pendant la Guerra dels Segadors (Guerre des Moissonneurs) (1640-1652). Les nouveaux bâtiments se sont alignés sur la zone connue sous le nom de Forns d'en Valls, l'actuelle rue du Castell de la Trinitat, sur d’anciens magasins de pêcheurs. Jusqu'au XIXe siècle, il subit la pression et les dispositions légales des autorités militaires désireuses de détruire les maisons existantes car elles constituaient un obstacle à la défense de la forteresse. À la fin du XIXe siècle et durant le premier tiers du XXe siècle, on construisit les maisons de maître du front de mer, qui définissaient ainsi le caractère bourgeois et élitiste du quartier et étaient habitées par des armateurs, des consignataires maritimes et par une colonie de touristes aisés d'origine locale, appelés « culs blancs ».</div> |
| + | |
| | | |
| [[Categoria:Institucions]] | | [[Categoria:Institucions]] |
Revisió de 08:30, 15 juny 2020
El barri de Roses és l' origen de la Roses moderna, l'indret on es van establir a partir de 1660 els rosincs i nouvinguts que van repoblar la vila després de l'expulsió efectuada pels militars el 1640. Està delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la riera Ginjolers i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona.
La configuració del barri[modifica]
L'origen del barri es remunta a la segona meitat del segle XVII i és conseqüència de la protecció que les autoritats militars dispensaren fins a mitjans del segle XIX a la Ciutadella. Per tal d'evitar qualsevol edificació que pogués comprometre la defensa de la fortificació, s'obligà a la població a traslladar el seu creixement cap a l'est de les muralles, cap al raval medieval existent davant la platja, que s'amplià per transformar-se en el nou poble. Aquest, es vertebrà a partir de dos sectors clarament diferenciats: el Barri de la Punta, a la zona del Bol Nou, situat a l'est de la riera Ginjolers, i el barri de Roses, sobre la zona del Bol de la Somera, emplaçat entre l'esmentada riera i la Ciutadella.
Al llarg del segle XVIII es visqué un important augment demogràfic i la configuració urbana s'articulà a partir de les dues àrees abocades al mar, on es desenvolupaven les principals activitats econòmiques de la població, la pesca (al barri de la Punta) i el comerç (al de Roses). Durant aquest període, el creixement urbanístic és regulat constantment per nous projectes redactats pels enginyers militars responsables de la plaça forta i de ben segur amb el beneplàcit del monestir de Santa Maria d'Amer i de Roses, que havia d'establir noves terres per recuperar les pèrdues ocasionades per l'expulsió de la població intramuralles.
Ambdós sectors de Roses prendrien tota la potència urbana de la població, mentre continuava el radical procés urbanístic i la progressiva ocupació de la nova trama (hi havia encara zones per ocupar com els espais guanyats al mar, anomenats aigualeixos), i es planificaven les noves àrees de creixement que marcaren les característiques fonamentals de l'urbanisme del segle XIX. Molt important fou també el creixement econòmic experimentat en les dècades centrals del segle XIX, caracteritzat per una puixança remarcable del comerç de cabotatge, moment en què el port de Roses esdevingué el segon centre marítim distribuïdor de mercaderies de la costa de llevant.
Dins del barri de Roses hi ha el barri de les Babeques, delimitat per la pujada de l'Escorxador i l'actual plaça de l'Àngel. Diccionari en mà, la babeca és una au nocturna de la família de les estrígies, però popularment també s'ha emprat el terme per parlar de les prostitutes.
Fins als anys cinquanta el barri quedava delimitat pel nord pels actuals carrers de Tarragona i Barcelona. A partir d'aleshores, el creixement de la població a redós del creixement demogràfic lligat al turisme va provocar la urbanització més enllà dels límits establerts al segle XVII.
El barri està configurat per una trama urbana irregular, vertebrat per l'actual carrer del Castell de la Trinitat, antigament carrer dels Forns. La part oriental del barri té un caràcter comercial i hostaler, en especial a la part final del carrer Trinitat, la plaça de Catalunya i el carrer del Doctor Jaume Pi i Sunyer. La part occidental té un caràcter eminentment residencial.
Els principals edificis i habitatges nobles de la població se situen en el barri de Roses, tradicionalment ocupat per les classes benestants rosinques, els anomenats armadors, tot i que també per part de gent lligada als oficis del mar i pescadors. Tot i que gran part de les cases construïdes a cavall del segle XIX i XX van ser enderrocades als anys setanta i vuitanta del segle passat, es conserven encara algunes cases o elements que recorden al passat del barri: les façanes de les cases Causa i Fonolleras, la casa de Josep Rahola Berga, la façana de la casa de les Marqueses de Llinars, les cases Matas, Mallol o Romanyac, entre d'altres. Molts dels descendents d'aquestes famílies encara resideixen o estiuegen al barri.
La casa consistorial ha estat des del mateix segle XVII situada en aquest barri, primer en una barraca de pescadors, després a la casa del Porxo de l'actual plaça de Catalunya i actualment a la Casa Mallol i a l'edifici annex que ocupava l'enderrocada casa del Porxo. Altres dependències de l'Ajuntament estan situades a la Casa Romanyac i a la Casa de les Marqueses de Llinars.
Barrio de Roses
s. XVII-XXI
Arrabal construido a partir de 1660 debido a la expulsión de la población civil de la villa de época medieval y moderna, situada dentro de la Ciutadella, durante la Guerra dels Segadors (1640-1652). Las nuevas edificaciones se alinearon en la zona conocida como Forns d’en Valls, la actual calle del Castell de la Trinitat, sobre la zona de las antiguas tiendas de pescadores. Hasta el siglo XIX sufrió la presión y las disposiciones legales de las autoridades militares para derribar las casas existentes, ya que suponían un obstáculo para la defensa de la plaza fuerte. A finales del siglo XIX y primer tercio del siglo XX se construyeron las casas nobles de la primera línea de mar, que definían el carácter burgués y elitista del barrio, habitadas por armadores, consignatarios marítimos y una acomodada colonia turística, de origen local, llamada «culos blancos».
Barri de Roses
17th-21st Century
A suburb, built from 1660 onwards due to the expulsion of the civilian population, during the Guerra dels Segadors (Reapers' War, or Catalan Revolt, 1640-1652), from the medieval and modern town located within the Ciutadella. The new buildings were aligned to the area known as the Forns d’en Valls (Furnaces of Valls) - the current Carrer del Castell de la Trinitat - on the area of the old fishermen's shops. Until the 19th century, it was subject to legal provisions and pressure from the military authorities to demolish the existing houses because they were an obstacle to the defence of the military stronghold. At the end of the 19th century and the beginning third of the 20th century, grand houses were built along the seafront, defining the bourgeois and elitist character of the neighbourhood, inhabited by ship-owners, shipping agents and a colony of well-to-do tourists, of local origin, known as the “culs blancs”. (white bottoms).
Quartier de Roses
XVIIe-XXIe s.
Faubourg construit à partir de 1660 en raison de l'expulsion de la population civile de la ville médiévale et moderne, située dans la Citadelle, pendant la Guerra dels Segadors (Guerre des Moissonneurs) (1640-1652). Les nouveaux bâtiments se sont alignés sur la zone connue sous le nom de Forns d'en Valls, l'actuelle rue du Castell de la Trinitat, sur d’anciens magasins de pêcheurs. Jusqu'au XIXe siècle, il subit la pression et les dispositions légales des autorités militaires désireuses de détruire les maisons existantes car elles constituaient un obstacle à la défense de la forteresse. À la fin du XIXe siècle et durant le premier tiers du XXe siècle, on construisit les maisons de maître du front de mer, qui définissaient ainsi le caractère bourgeois et élitiste du quartier et étaient habitées par des armateurs, des consignataires maritimes et par une colonie de touristes aisés d'origine locale, appelés « culs blancs ».
|