Barri de Roses: Diferència entre les revisions

Revisió de 18:27, 16 abr 2020

El barri de Roses és l'origen de la Roses moderna, l'indret on es van establir a partir de 1660 els rosincs i nouvinguts que van repoblar la vila després de l'expulsió efectuada pels militars el 1640. Està delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la riera dels Ginjolers i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona.

La configuració del barri

L'origen del barri es remunta a la segona meitat del segle XVII i és conseqüència de la protecció que les autoritats militars dispensaren fins a mitjans del segle XIX a la Ciutadella. Per tal d'evitar qualsevol edificació que pogués comprometre la defensa de la fortificació, s'obligà a la població a traslladar el seu creixement cap a l'est de les muralles, cap al raval medieval existent davant la platja, que s'amplià per transformar-se en el nou poble. Aquest, es vertebrà a partir de dos sectors clarament diferenciats: el Barri de la Punta, a la zona del Bol Nou, situat a l'est de la riera Ginjolers, i el barri de Roses, sobre la zona del Bol de la Somera, emplaçat entre l'esmentada riera i la Ciutadella.

Al llarg del segle XVIII es visqué un important augment demogràfic i la configuració urbana s'articulà a partir de les dues àrees abocades al mar, on es desenvolupaven les principals activitats econòmiques de la població, la pesca (al barri de la Punta) i el comerç (al de Roses). Durant aquest període, el creixement urbanístic és regulat constantment per nous projectes redactats pels enginyers militars responsables de la plaça forta i de ben segur amb el beneplàcit del monestir de Santa Maria d'Amer i de Roses, que havia d'establir noves terres per recuperar les pèrdues ocasionades per l'expulsió de la població intramuralles.

Ambdós sectors de Roses prendrien tota la potència urbana de la població, mentre continuava el radical procés urbanístic i la progressiva ocupació de la nova trama (hi havia encara zones per ocupar com els espais guanyats al mar, anomenats aigualeixos), i es planificaven les noves àrees de creixement que marcaren les característiques fonamentals de l'urbanisme del segle XIX. Molt important fou també el creixement econòmic experimentat en les dècades centrals del segle XIX, caracteritzat per una puixança remarcable del comerç de cabotatge, moment en què el port de Roses esdevingué el segon centre marítim distribuïdor de mercaderies de la costa de llevant.

Dins del barri de Roses hi ha el barri de les Babeques, delimitat per la pujada de l'Escorxador i l'actual plaça de l'Àngel. Diccionari en mà, la babeca és una au nocturna de la família de les estrígies, però popularment també s'ha emprat el terme per parlar de les prostitutes.

Fins als anys cinquanta el barri quedava delimitat pel nord pels actuals carrers de Tarragona i Barcelona. A partir d'aleshores, el creixement de la població a redós del creixement demogràfic lligat al turisme va provocar la urbanització més enllà dels límits establerts al segle XVII.

El barri està configurat per una trama urbana irregular, vertebrat per l'actual carrer del Castell de la Trinitat, antigament carrer dels Forns. La part oriental del barri té un caràcter comercial i hostaler, en especial a la part final del carrer Trinitat, la plaça de Catalunya i el carrer del Doctor Jaume Pi i Sunyer. La part occidental té un caràcter eminentment residencial.

Poder i elits

Els principals edificis i habitatges nobles de la població se situen en el barri de Roses, tradicionalment ocupat per les classes benestants rosinques, els anomenats armadors, tot i que també per part de gent lligada als oficis del mar i pescadors. Tot i que gran part de les cases construïdes a cavall del segle XIX i XX van ser enderrocades als anys setanta i vuitanta del segle passat, es conserven encara algunes cases o elements que recorden al passat del barri: les façanes de les cases Causa i Fonolleras, la casa de Josep Rahola Berga, la façana de la casa de les Marqueses de Llinars, les cases Matas, Mallol o Romanyac, entre d'altres. Molts dels descendents d'aquestes famílies encara resideixen o estiuegen al barri.

La casa consistorial ha estat des del mateix segle XVII situada en aquest barri, primer en una barraca de pescadors, després a la casa del Porxo de l'actual plaça de Catalunya i actualment a la Casa Mallol i a l'edifici annex que ocupava l'enderrocada casa del Porxo. Altres dependències de l'Ajuntament estan situades a la Casa Romanyac i a la Casa de les Marqueses de Llinars.