|
|
| Línia 8: |
Línia 8: |
| | | | |
| | Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la Guerra Civil que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències. | | Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la [[platja del Rastrell]] amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la Guerra Civil que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències. |
| | + | |
| | Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial. | | Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial. |
| | | | |
Revisió de 16:54, 31 des 2014
Plànol de l'edifici de banys de la platja del Rastrell, de l'any 1934 (AMR)
Detall de la signatura de Claudi Díaz en el projecte de casa de Banys (AMR)
Claudi Díaz Pérez va néixer el 1904 a Figueres. Fill de Claudi Díaz, interventor de l'Ajuntament de Figueres, i Cristina Pérez, durant la seva joventut es traslladà a Madrid per preparar l'ingrés a l'Escola d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930). La forta amistat que l'unia amb Salvador Dalí data d'aquesta etapa infantil -eren companys d'escola- i juvenil:
El geni empordanès, més enllà d’algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i “aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí”. Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez “havia anat a preparar l’ingrés a l’Escola d’Enginyers”. [1]
Probablement la seva primera obra a Roses fou un encàrrec de Joaquin Peco: un nou establiment de banys d'onatge a la platja del Rastrell amb vestidors i recepció. Aquesta llicència, que es troba a l'arxiu municipal de Roses, data de l'any 1934. No és fins després de la Guerra Civil que se'n troba una següent i des de llavors fins el 1970 se n'hi poden trobar de registrades un total de 606 llicències.
Durant aquests primers anys després de la Guerra el gruix del seu treball a Roses va consistir en la reforma de cases familiars ja sigui perquè havien estat afectades pels bombardeigs de l'aviació italiana o bé perquè els amos decidiren fer-les noves. En aquest sentit, es documenta també l'acondicionament de pallers com habitatge i l'adecuació de baixos per un ús comercial.
Fou arquitecte municipal de Roses des de 1958 fins 1971, coincidint amb l'època d'apogeu de la construcció al municipi. En aquest sentit i vista la necessitat de posar ordre, va ser l'encarregat de crear els nous planejaments urbans de les urbanitzacións del mas mates i el Salatar a més del disseny de la Gran Via i tota la zona a l'entorn del port pesquer i la Cuana [2]. Morí a Barcelona el 1985.
Tot i que es tracta d'un arquitecte amb un gran volum d'obra aquesta és pràcticament inèdita, a falta d'un estudi exhaustiu sobre les seves aportacions i la seva vida. Claudi Díaz problement va ser una persona molt interessant ja que Pierre Vilar el considerava com “un dels homes més intel·ligents que jo he conegut en la meva vida”[3]
Notes
- ↑ Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 438
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés (2009) Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, p.283
- ↑ Barris, Josep Maria "L'arquitecte de la dècada prodigiosa (I)" dins Barris, Josep Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008. pp. 437
Bibliografia
- Padrosa Gorgot, Inés, Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009. p.283
