|
|
Batista Marrase Domènech: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | <blockquote><poem>Va néixer a l'Ametlla de Mar, a Tarragona, el 1911. La seva família es dedicava a la pesca i ell tambe va treballar al mar. Fou patró a la barca anomenada la Cacatua i també va anar a la pesca del calamar fins als 84 anys, amb el seu bot Mercè, propietat ara del seu fill. El lloc on més li agradava anar amb la barqueta era a cap Blanc, vora la Rostella. També anava sovint a Falconera. Se'n recorda molt, d'aquells anys... | + | [[Imatge:BAUTISTA_MARRASE.jpg|350px|thumb|dreta|Batista Marrasé / Autora: Judith Ijsselstein]] |
| | + | |
| | + | |
| | + | <blockquote><poem>Va néixer a l'Ametlla de Mar, a Tarragona, el 1911. La seva família es dedicava a la pesca i ell tambe va treballar al mar. Fou patró a la barca anomenada la Cacatua i també va anar a la pesca del calamar fins als 84 anys, amb el seu bot ''Marrasé''<ref>En el text original apareix com a ''Mercè'' de forma errònia ja que un besnét confirma que la barca es diu Marrasé</ref>, propietat ara del seu fill. El lloc on més li agradava anar amb la barqueta era a [[cap Blanc]], vora [[cala rostella|la Rostella]]. També anava sovint a [[punta Falconera|Falconera]]. Se'n recorda molt, d'aquells anys... |
| | | | |
| | També dels anys de la Guerra Civil. Durant la guerra va anar a l'Ebre, el van fer presoner i el van portar a Utrilla, a Pamplona. "Recordo que una vegada, a les trinxeres, un noi volia canviar de lloc. Li vaig cedir el meu i el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explica. | | També dels anys de la Guerra Civil. Durant la guerra va anar a l'Ebre, el van fer presoner i el van portar a Utrilla, a Pamplona. "Recordo que una vegada, a les trinxeres, un noi volia canviar de lloc. Li vaig cedir el meu i el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explica. |
| | | | |
| − | Va arribar a Roses el 1932 i també va viure el bombardeig del ''Canarias'': "El nostre vaixell va entrar al port al costal del Canarias. Veníem de pescar del Cap de Creus. El Canarias es va aturar. Nosaltres vam arribar a port i vam amarrar el nostre vaixell i, quan en baixàvem, el Canarias començà a disparar. Vam marxar corrents. Nosaltres vam anar a Garriguella. El Canarias va disparar també a l'Alcàntara, un vaixell de guerra, i el va destrossar". | + | Va arribar a [[Roses]] el 1932 i també va viure el [[Bombardeig del Canarias|bombardeig del ''Canarias'']]: "El nostre vaixell va entrar al port al costal del Canarias. Veníem de pescar del [[Cap de Creus]]. El Canarias es va aturar. Nosaltres vam arribar a port i vam amarrar el nostre vaixell i, quan en baixàvem, el Canarias començà a disparar. Vam marxar corrents. Nosaltres vam anar a Garriguella. El Canarias va disparar també a l'Alcàntara, un vaixell de guerra, i el va destrossar". |
| | | | |
| | I afegeix: "Però, el que ens feia més por eren els avions. Sovint bombardejaven el poble. També recordo quan van enfonsar un vapor a Norfeu que, per cert, encara hi es. En van treure tres homes morts." Diu que no recorda les coses d'ara, però d'abans podria explicar-ho tot. | | I afegeix: "Però, el que ens feia més por eren els avions. Sovint bombardejaven el poble. També recordo quan van enfonsar un vapor a Norfeu que, per cert, encara hi es. En van treure tres homes morts." Diu que no recorda les coses d'ara, però d'abans podria explicar-ho tot. |
| | | | |
| − | A en Batista li agradava molt el bàsquet. Anaven a jugar a la sala de ball de la SUF, on els americans els n'ensenyaven. Sobre els americans, en guarda un bon record: "El 1956 va ser l'anomenat any de la fred, el poble ho va passar malament, però ells es van portar molt bé."<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote> | + | A en Batista li agradava molt el bàsquet. Anaven a jugar a la sala de ball de la [[Societat Unió Fraternal (S.U.F)|SUF]], on els americans els n'ensenyaven. Sobre els americans, en guarda un bon record: "El 1956 va ser l'anomenat any de la fred, el poble ho va passar malament, però ells es van portar molt bé."<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote> |
| | | | |
| | | | |
Revisió de 12:22, 9 oct 2015
 Batista Marrasé / Autora: Judith Ijsselstein
Va néixer a l'Ametlla de Mar, a Tarragona, el 1911. La seva família es dedicava a la pesca i ell tambe va treballar al mar. Fou patró a la barca anomenada la Cacatua i també va anar a la pesca del calamar fins als 84 anys, amb el seu bot Marrasé[1], propietat ara del seu fill. El lloc on més li agradava anar amb la barqueta era a cap Blanc, vora la Rostella. També anava sovint a Falconera. Se'n recorda molt, d'aquells anys...
També dels anys de la Guerra Civil. Durant la guerra va anar a l'Ebre, el van fer presoner i el van portar a Utrilla, a Pamplona. "Recordo que una vegada, a les trinxeres, un noi volia canviar de lloc. Li vaig cedir el meu i el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explica.
Va arribar a Roses el 1932 i també va viure el bombardeig del Canarias: "El nostre vaixell va entrar al port al costal del Canarias. Veníem de pescar del Cap de Creus. El Canarias es va aturar. Nosaltres vam arribar a port i vam amarrar el nostre vaixell i, quan en baixàvem, el Canarias començà a disparar. Vam marxar corrents. Nosaltres vam anar a Garriguella. El Canarias va disparar també a l'Alcàntara, un vaixell de guerra, i el va destrossar".
I afegeix: "Però, el que ens feia més por eren els avions. Sovint bombardejaven el poble. També recordo quan van enfonsar un vapor a Norfeu que, per cert, encara hi es. En van treure tres homes morts." Diu que no recorda les coses d'ara, però d'abans podria explicar-ho tot.
A en Batista li agradava molt el bàsquet. Anaven a jugar a la sala de ball de la SUF, on els americans els n'ensenyaven. Sobre els americans, en guarda un bon record: "El 1956 va ser l'anomenat any de la fred, el poble ho va passar malament, però ells es van portar molt bé."[2]
- ↑ En el text original apareix com a Mercè de forma errònia ja que un besnét confirma que la barca es diu Marrasé
- ↑ "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005
|
