|
|
Manolo Fontes Corbeto: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| | + | [[Imatge:MANEL_FONTES_j43-19af.jpg|350px|thumb|dreta|Manolo Fontes / Autora: Judith Ijsselstein]] |
| | + | |
| | <blockquote><poem>Va néixer a Vinarós, Castelló de la Plana, el 1910. Durant la Guerra Civil fou tinent. Va anar al front de l'Ebre i, després, a Lleida. Ens explica que a Fraga va tenir molta sort. A alguns dels seus companys els van matar, però ell tenia un familiar que va poder intercedir a favor seu i es va salvar d'una mort segura. D'aquells anys, en Manolo es recorda molt de Don Vicente, que fou ajudant de marina, de qui, tot rient, explica que "era un senyor a qui agradava molt el tiberi i tenia uns pollastres boníssims." | | <blockquote><poem>Va néixer a Vinarós, Castelló de la Plana, el 1910. Durant la Guerra Civil fou tinent. Va anar al front de l'Ebre i, després, a Lleida. Ens explica que a Fraga va tenir molta sort. A alguns dels seus companys els van matar, però ell tenia un familiar que va poder intercedir a favor seu i es va salvar d'una mort segura. D'aquells anys, en Manolo es recorda molt de Don Vicente, que fou ajudant de marina, de qui, tot rient, explica que "era un senyor a qui agradava molt el tiberi i tenia uns pollastres boníssims." |
| | | | |
| | Quan va arribar de la guerra es va posar a treballar pel seu compte en la construcció. Venia d'una família de constructors i sempre ha estat un bon paleta. Als anys 60, va fer molts xalets cap a Canyelles Petites: "El primer xalet que vaig fer a Canyelles fou el xalet d'en Jaume Deulofeu, conegut com en Modesto. Portava el material per mar amb la teranyina perquè no hi havia carretera." Durant els anys 60 i 70, amb el gran boom turístic i constructor, va construir molt a Roses. Sempre va tenir molta feina. El venien a buscar perquè sabien del seu bon ofici. | | Quan va arribar de la guerra es va posar a treballar pel seu compte en la construcció. Venia d'una família de constructors i sempre ha estat un bon paleta. Als anys 60, va fer molts xalets cap a Canyelles Petites: "El primer xalet que vaig fer a Canyelles fou el xalet d'en Jaume Deulofeu, conegut com en Modesto. Portava el material per mar amb la teranyina perquè no hi havia carretera." Durant els anys 60 i 70, amb el gran boom turístic i constructor, va construir molt a Roses. Sempre va tenir molta feina. El venien a buscar perquè sabien del seu bon ofici. |
| | | | |
| − | Però la seva gran afició, per la qual el coneixien més, era per ser un gran caçador. Encara conserva fotografies de quan anaven a caçar en una, el podem veure amb el marquès de Vielha, en Xarrich, i d'altres. També tenia gossos de caça i, d'una manera especial, es recorda d'en Xarlot, que fou un gos excepcional.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote> | + | Però la seva gran afició, per la qual el coneixien més, era per ser un gran caçador. Encara conserva fotografies de quan anaven a caçar. En una el podem veure amb el marquès de Vielha, en Xarrich, i d'altres. També tenia gossos de caça i, d'una manera especial, es recorda d'en Xarlot, que fou un gos excepcional.<ref>"La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005</ref></poem></blockquote> |
| | | | |
| | | | |
Revisió de 13:22, 1 oct 2015
 Manolo Fontes / Autora: Judith Ijsselstein
Va néixer a Vinarós, Castelló de la Plana, el 1910. Durant la Guerra Civil fou tinent. Va anar al front de l'Ebre i, després, a Lleida. Ens explica que a Fraga va tenir molta sort. A alguns dels seus companys els van matar, però ell tenia un familiar que va poder intercedir a favor seu i es va salvar d'una mort segura. D'aquells anys, en Manolo es recorda molt de Don Vicente, que fou ajudant de marina, de qui, tot rient, explica que "era un senyor a qui agradava molt el tiberi i tenia uns pollastres boníssims."
Quan va arribar de la guerra es va posar a treballar pel seu compte en la construcció. Venia d'una família de constructors i sempre ha estat un bon paleta. Als anys 60, va fer molts xalets cap a Canyelles Petites: "El primer xalet que vaig fer a Canyelles fou el xalet d'en Jaume Deulofeu, conegut com en Modesto. Portava el material per mar amb la teranyina perquè no hi havia carretera." Durant els anys 60 i 70, amb el gran boom turístic i constructor, va construir molt a Roses. Sempre va tenir molta feina. El venien a buscar perquè sabien del seu bon ofici.
Però la seva gran afició, per la qual el coneixien més, era per ser un gran caçador. Encara conserva fotografies de quan anaven a caçar. En una el podem veure amb el marquès de Vielha, en Xarrich, i d'altres. També tenia gossos de caça i, d'una manera especial, es recorda d'en Xarlot, que fou un gos excepcional.[1]
- ↑ "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005
|
