|
|
| (9 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | [[Categoria: Segle XX]] | | [[Categoria: Segle XX]] |
| | [[Categoria: La vila]] | | [[Categoria: La vila]] |
| | + | [[Categoria: Refugis]] |
| | [[Categoria: La guerra]] | | [[Categoria: La guerra]] |
| | [[Categoria: Por]] | | [[Categoria: Por]] |
| Línia 7: |
Línia 8: |
| | | | |
| | | | |
| − | [[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri]] | + | [[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri. AMR. Col·lecció municipal d'imatges]] |
| | | | |
| − | El '''refugis antiaeris''' es troben dins del nucli urbà. L'únic visible dins de la Vila és l'anomenat "Refugi de la Pau" que es troba entre els carrers Trinitat i Josep Sabater, i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels diversos bombardeigs que va haver-hi. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests dos carrers.
| + | Al llarg de la Guerra Civil es van construir a Roses diversos refugis antiaeris per protegir la població civil dels atacs facciosos de la marina de guerra de l'exèrcit franquista i de l'aviació italiana feixista. L'únic refugi visitable dins del nucli urbà és l'anomenat Refugi de la plaça de la Pau, abans anomenat de la Pujada a l'Escorxador. Es troba entre els carrers de la Trinitat, del Capità Ariza i el de Josep Sabaté Calderó. |
| | | | |
| − | Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona a la mateixa pujada però a l’alçada del carrer Girona i una última a la cantonada del [[carrer Josep Sabater]] amb l’Aragó. Els respirador es trobava a terra entre els carrers Girona i Josep Sabater. | + | Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests carrers. Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal està situada sota les escales que duen a la Pujada de l'Escorxador, a la plaça de la Pau. Un altre accés es troba a la cantonada del carrer Josep Sabaté amb el carrer del Capità Ariza i el tercer se situava al final de la Pujada de l'Escorxador, abans d'arribar al carrer Girona. A més a més, al terra de la cantonada del carrer Girona amb Josep Sabater hi havia un respirador. |
| | | | |
| − | El túnel era excavat al subsòl i tenia un recorregut sinuós que es dividia en diferents ramals. Fonts orals asseguren que el refugi podia haver tingut una profunditat d’uns tres metres i que s'allargava fins gairebé la [[Ciutadella]]. És probable que una sortida es trobés en les immediacions del [[Baluard de Sant Jaume (s. XVI)|baluard de sant Jaume]].
| + | [[Imatge:planta refugi2.JPG|350px|thumb|dreta|AMR. Col·lecció de fullets i programes de mà]] |
| | + | L'adequació del refugi per fer-lo visitable i del seu entorn va propiciar una intervenció escultòrica instal·lada als murs que delimiten la plaça de la Pau, amb la intenció de reforçar el sentit simbòlic d'aquest espai. Formada per uns grans relleus de ferro de foneria, altres relleus fosos en bronze i planxes de ferro i acer inoxidable. La composició està distribuïda en tres espais: el Refugi (evoca la incertesa del moment però també la protecció de l'espai), la Façana de la Guerra (mostra els horrors de la guerra) i la Façana de la Pau (esperança i prosperitat). Forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. |
| | | | |
| | | | |
| | + | ===El testimoni d'Eudald Francisco Badosa=== |
| | | | |
| − | ==Inicis de la guerra==
| + | L'[[Eudald Francisco]] va viure de ben petit la Guerra Civil, dels 4 als 7 anys. El dia del bombardeig del Canàries un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. La seva mare preocupada per l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa. Els carrers quedaven destrossats després dels bombardeigs i algunes cases enderrocades. |
| | | | |
| − | L''''Eudald Francisco''' ha estat el nostre testimoni. Va néixer a Roses i a l'edat dels 4 anys va patir, com molta altra gent de [[Roses]], les conseqüències de la [[Guerra Civil]].
| + | Pel que fa la vestimenta per entrar al refugi, recorda que portaven sempre uns esclops amb palla per tenir els peus calents, que tenien sempre preparats quan sonava la sirena o les campanes, que anunciaven de l'arribada dels bombardeigs. Recorda que els tres últims dies de la guerra van ser els més durs. Van ser els dies que van estar més temps a dins del refugi. |
| | | | |
| − | Per l'Eudald la Guerra es va iniciar quan anava a l'escola. Ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho amb molt d'interès. La seva mare preocupada per l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa.
| + | El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net, però hi havia aigua. Una vella per aconseguir que tothom callés, deia que hi havia un aparell per on els espiaven. Aquest refugi s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs. També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar; o que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir. |
| | | | |
| − | ==Com vivien durant la guerra==
| + | '''Entrevista a Eudald Francisco Badosa''': |
| | | | |
| − | ===Aspectes generals===
| |
| − |
| |
| − | Hi havia molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que es pensaven que no els passaria res eren els que morien abans. Els carrers quedaven destrossats després dels bombardeigs i algunes cases enderrocades.
| |
| − |
| |
| − | Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans que sonessin les campanes que anunciaven l'arribada dels bombardeigs, ja tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a [[Palau-saverdera|Palau]] per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a [[Mas Oliva]] i des d'allà veien les bengales.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ===Menjar===
| |
| − |
| |
| − | L'entrevistat recorda que va passar molta gana i que el menjar era molt car. Per això podia passar fins 3 dies sense penjar pa blanc.
| |
| − |
| |
| − | Durant la guerra menjava bròquil, cigrons, cols, patates, etc. Però després de la guerra, fins el 1952 i 1953, la misèria seguia; per això les mares anaven a canviar els seus menjars. Ell tenia un hort i canviava cigrons per farina i per altres productes per poder sobreviure a l'hivern.
| |
| − |
| |
| − | Com que el pa era molt car, si no arribava al quilo exacte et regalaven un tros de coca.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ===Víctimes===
| |
| − |
| |
| − | Aquí a [[Roses]] van tirar una muntanya però no van fer gaire mal. A [[Roses]] no hi havien afussellaments, tan sols els agafaven i se'ls emportaven a un altre lloc. Tot i així, va morir molta gent i qui moria el portaven al [[Cementiri municipal|cementiri]]. Aquest també va ser bombardejat i tots els esquelets es van descompondre.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==El refugi de la Pau ==
| |
| − |
| |
| − | [[Imatge:planta refugi2.JPG|350px|thumb|dreta|Extret de l'arxiu de Roses]]
| |
| − | ===Quan s'hi anava===
| |
| − |
| |
| − | Al refugi només s'hi anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ===Com era===
| |
| − |
| |
| − | El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparell per on els escoltaven i, així, callava tothom.
| |
| − | Aquest refugi en concret s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ===Altres refugis===
| |
| − |
| |
| − | Hi havien molts refugis per tota la vila i la gent anava al que tenia més a prop.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Altres informacions==
| |
| − |
| |
| − | Durant la guerra no es feia la comunió, al acabar-la es posaven a prendre el sol enmig de la carretera perquè no passaven cotxes o s'anaven a nedar fins el moll de la roca.
| |
| − |
| |
| − | Els homes que sabien que els anirien a buscar per anar a la guerra s'amagaven a la [[cova de la lloba]] per no anar-hi. D'altra banda, als joves de 17 anys se'ls emportaven per combatre sense que tinguessin cap experiència.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Anècdotes==
| |
| − |
| |
| − | L'entrevistat recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la [[Jonquera]] perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes i un home va venir en cotxe (que n'hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'[[Església parroquial de Santa Maria|església]].
| |
| − |
| |
| − | Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir.
| |
| − | També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar.
| |
| − |
| |
| − | Un amic d'ell ens ha explicat també que el seu pare quan era jove anava al cementiri a jugar a futbol amb els caps dels morts.
| |
| − |
| |
| − | Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil. Sent pena perquè va morir molta gent que ell coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar. El que si està segur aquest senyor és d'una frase que a nosaltres ens agrada molt:
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | '''El refugi té molta història però poques coses per explicar.'''
| |
| | | | |
| | <videoflash>1U8S2f6eLh0</videoflash> | | <videoflash>1U8S2f6eLh0</videoflash> |
| − |
| |
| | | | |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| − | Pujada a l’Escorxador | + | Pujada a l’Escorxador / Plaça de la Pau |
| | + | |
| | | | |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| | * '''UTM''': X:514556 Y: 4679283 | | * '''UTM''': X:514556 Y: 4679283 |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ===Mapa===
| |
| − | <googlemap version="0.9" lat="42.26432" lon="3.175532" width="350" height="350" controls="large">
| |
| − | 42.263808, 3.175414
| |
| − | Refugi antiaeri
| |
| − | </googlemap>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Nivell de Protecció==
| |
| − | ===B. Protecció bàsica===
| |
| − | Objectes de protecció
| |
| − | *Recorregut subterrani del refugi.
| |
| − | *Característiques morfològiques del refugi.
| |
| − | *Obertures d’accés.
| |
| − | *Accés a les obertures per entrar al refugi.
| |
Al llarg de la Guerra Civil es van construir a Roses diversos refugis antiaeris per protegir la població civil dels atacs facciosos de la marina de guerra de l'exèrcit franquista i de l'aviació italiana feixista. L'únic refugi visitable dins del nucli urbà és l'anomenat Refugi de la plaça de la Pau, abans anomenat de la Pujada a l'Escorxador. Es troba entre els carrers de la Trinitat, del Capità Ariza i el de Josep Sabaté Calderó.
Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests carrers. Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal està situada sota les escales que duen a la Pujada de l'Escorxador, a la plaça de la Pau. Un altre accés es troba a la cantonada del carrer Josep Sabaté amb el carrer del Capità Ariza i el tercer se situava al final de la Pujada de l'Escorxador, abans d'arribar al carrer Girona. A més a més, al terra de la cantonada del carrer Girona amb Josep Sabater hi havia un respirador.
L'adequació del refugi per fer-lo visitable i del seu entorn va propiciar una intervenció escultòrica instal·lada als murs que delimiten la plaça de la Pau, amb la intenció de reforçar el sentit simbòlic d'aquest espai. Formada per uns grans relleus de ferro de foneria, altres relleus fosos en bronze i planxes de ferro i acer inoxidable. La composició està distribuïda en tres espais: el Refugi (evoca la incertesa del moment però també la protecció de l'espai), la Façana de la Guerra (mostra els horrors de la guerra) i la Façana de la Pau (esperança i prosperitat). Forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic.
Pel que fa la vestimenta per entrar al refugi, recorda que portaven sempre uns esclops amb palla per tenir els peus calents, que tenien sempre preparats quan sonava la sirena o les campanes, que anunciaven de l'arribada dels bombardeigs. Recorda que els tres últims dies de la guerra van ser els més durs. Van ser els dies que van estar més temps a dins del refugi.
El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net, però hi havia aigua. Una vella per aconseguir que tothom callés, deia que hi havia un aparell per on els espiaven. Aquest refugi s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs. També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar; o que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir.
