|
|
Naufragi del Melchuca: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | El '''Melchuca''' era un vaixell mercant que va naufragar a la punta del Bergantí el 27 de gener de 1968. La causa va ser una via d'aigua a la proa, que no el va deixar continuar el viatge de França a Casablanca, d'on havia salpat aquell mateix dia, amb una càrrega de sacs de ciment, fil, pintura i altres mercaderies. La via d'aigua li va produir un xoc misteriós amb l'illa de Massa d'Oros, davant del cap de Creus. Aquesta és la narració dels fets: | + | [[Imatge:Melchuca.jpg|350px|thumb|dreta|El Melchuca, embarrancat]] |
| | | | |
| − | <blockquote><poem>Amb la proa oberta per una via d'aigua el vaixell fa via cap a Roses, però no hi pot arribar; embarranca en una cala propera a Montjoi, d'on és alliberat per una "gran onada" (segons el relat del capità) i de nou a la deriva, acaba encallant a la punta del Bergantí. | + | El '''Melchuca''' era un vaixell mercant que va naufragar a la punta del Bergantí el 27 de gener de 1968. La causa va ser una via d'aigua a la proa, que no el va deixar continuar el viatge de França a Casablanca, d'on havia salpat aquell mateix dia, amb una càrrega de sacs de ciment, fil, pintura i altres mercaderies. La via d'aigua li va produir un xoc misteriós amb l'illa de [[Massa d'Oros]], davant del [[cap de Creus]]. Aquesta és la narració dels fets: |
| | + | |
| | + | <blockquote><poem>Amb la proa oberta per una via d'aigua el vaixell fa via cap a Roses, però no hi pot arribar; embarranca en una cala propera a [[Montjoi]], d'on és alliberat per una "gran onada" (segons el relat del capità) i de nou a la deriva, acaba encallant a la punta del Bergantí. |
| | | | |
| | L'endemà del naufragi, submarinistes del CRIS de Barcelona, a petició del capità, reconeixen el lloc del sinistre recuperant una col.lecció de plats damasquinats, provinents d'un regal a l'esposa de l'armador. També comproven que s'hagin seguit les normes de seguretat en l'abandonament del vaixell per part de la tripulació. | | L'endemà del naufragi, submarinistes del CRIS de Barcelona, a petició del capità, reconeixen el lloc del sinistre recuperant una col.lecció de plats damasquinats, provinents d'un regal a l'esposa de l'armador. També comproven que s'hagin seguit les normes de seguretat en l'abandonament del vaixell per part de la tripulació. |
Revisió de 22:05, 20 maig 2010
El Melchuca era un vaixell mercant que va naufragar a la punta del Bergantí el 27 de gener de 1968. La causa va ser una via d'aigua a la proa, que no el va deixar continuar el viatge de França a Casablanca, d'on havia salpat aquell mateix dia, amb una càrrega de sacs de ciment, fil, pintura i altres mercaderies. La via d'aigua li va produir un xoc misteriós amb l'illa de Massa d'Oros, davant del cap de Creus. Aquesta és la narració dels fets:
Amb la proa oberta per una via d'aigua el vaixell fa via cap a Roses, però no hi pot arribar; embarranca en una cala propera a Montjoi, d'on és alliberat per una "gran onada" (segons el relat del capità) i de nou a la deriva, acaba encallant a la punta del Bergantí.
L'endemà del naufragi, submarinistes del CRIS de Barcelona, a petició del capità, reconeixen el lloc del sinistre recuperant una col.lecció de plats damasquinats, provinents d'un regal a l'esposa de l'armador. També comproven que s'hagin seguit les normes de seguretat en l'abandonament del vaixell per part de la tripulació.
Dies més tard comença l'espoli: un grup de submarinistes francesos és enxampat serrant les pales de l'hèlix, tota una temptació, a causa de la poca profunditat de la popa (14m) i del fet que el bronze es paga molt bé a pes.
A principis del decenni de 1980 l'empresa de treballs submarins "Subaqua" de Barcelona comença el desballestament del Melchuca. Els treballs seran abandonats, quan una inesperada caiguda en la cotització del ferro torna la operació antieconòmica. És per això que, enmig d'un escampall de ferralla que no va arribar a ser recollida, es conserva la quasi totalitat de l'obra viva. Un forat a la coberta, voltat de planxes reblincades permet encara l'accés al taller del vaixell, i es pot contemplar el carregament de ciment conservant la forma dels sacs que el contenien, perfectament estibats, cuallats en entrar en contacte amb l'aigua.[1]
- Nom: Melchuca
- Activitat: mercant
- Tipus de vaixell: motonau
- Material de construcció: acer
- Data d'avarament: 1953
- Drassana: Sociedad Metalúrgica Duro Felguera (Gijón)
- Eslora: 68,11 metres
- Mànega: 9,99 metres
- Calat: 5,67 metres
- Tonatge:696 tones
- Propulsió: mecànica
- Bandera/Port de matrícula: espanyola/Gijón
- Armador o propietari: Angel Riva Suardiaz
- Càrrega: ciment, pintura, clips d'arxivador, madeixes de fil, bidons d'olives, etc.
- Lloc del naufragi: punta del Bergantí
- Data del naufragi: dissabte, 27-01-1968
- Estat actual: dinamitat. Restes disperses
- Profunditat: 14 metres[2]
- ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
- ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
|
