|
|
Natació: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | == Què és la natació: ==
| + | [[Categoria: Segle XXI]] |
| | + | [[Categoria: Esport]] |
| | + | [[Categoria: Servei]] |
| | + | [[Categoria: Història]] |
| | | | |
| − | La natació és un esport consistent en el desplaçament d'una persona en l'aigua, sense que aquesta toqui el sòl. És regulat per la Federació Internacional de Natació i va néixer de la necessitat que l'ésser humà ha tingut d'adaptar al medi aquàtic, el qual en el Planeta Terra ocupa molta més superfície que el terrestre, convertint així a la natació en una habilitat molt útil per a la supervivència. | + | '''La natació''' és un esport consistent en el desplaçament d'una persona en l'aigua, sense que aquesta toqui el sòl. Aquest esport està regulat per la Federació Internacional de Natació i va néixer de la necessitat que l'ésser humà ha tingut d'adaptar-se al medi aquàtic, el qual en el Planeta Terra ocupa molta més superfície que el terrestre, convertint així a la natació en una habilitat molt útil per a la supervivència. |
| | | | |
| − | La natació és l'art de sostenir-se i avançar, usant els braços i les cames, sobre o sota l'aigua. Es pot fer com a activitat lúdica o com a esport de competició. A causa que elséssers humans no neden instintivament, la natació és una habilitat que ha de sera presa. A diferència d'altres animals terrestres que es donen impuls en l'aigua, en el que constitueix en essència una forma de caminar, l'ésser humà ha hagut de desenvolupar una sèrie de braçades i moviments corporals que l'impulsen a l'aigua ambpotència i velocitat. En aquests moviments i estils es basa l'evolució de la natació competitiva com a esport. | + | La natació és l'art de sostenir-se i avançar, usant els braços i les cames, sobre o sota l'aigua. Es pot fer com a activitat lúdica o com a esport de competició. A causa que els éssers humans no neden instintivament, la natació és una habilitat que ha de ser apresa. A diferència d'altres animals terrestres que es donen impuls en l'aigua, en el que constitueix en essència una forma de caminar, l'ésser humà ha hagut de desenvolupar una sèrie de braçades i moviments corporals que l'impulsen a l'aigua amb potència i velocitat. En aquests moviments i estils es basa l'evolució de la natació competitiva com a esport. |
| | | | |
| − | == História de la natació ==
| |
| | | | |
| − | La natació va passar a ser part dels primers Jocs Olímpics moderns de 1896 a Atenesen el cas dels homes, i a partir dels de 1912 per les dones. La natació pot practicar-se en qualsevol tipus de recinte d'aigua prou gran com per permetre el lliure moviment ique no estigui massa freda, calenta o turbulenta. Els corrents i marees poden resultarperilloses, però també representen un desafiament per demostrar la força i el valor delsnedadors, com es pot comprovar amb els molts intents amb èxit de creuar el Canal de la Mancha. | + | == Història de la natació == |
| − | La natació va ser un esport molt estimat en les antigues civilitzacions de Grècia i Roma, sobretot com a mètode d'entrenament per als guerrers. Al Japó ja se celebravencompeticions al segle I aC No obstant això, durant l'edat mitjana a Europa la seva pràctica va quedar gairebé oblidada, ja que la immersió en aigua s'associava amb lesconstants malalties epidèmiques de l'època. Cap al segle XIX va desaparèixer aquestprejudici i, ja al XX, la natació s'ha arribat a considerar un sistema valuós de teràpiafísica i la forma d'exercici físic general més beneficiosa que existeix. Cap altre exerciciutilitza tants músculs del cos i de manera tan intens. A més, la major afluència de nedadors, així com les millors tècniques de construcció i calefacció, han augmentatenormement el nombre de piscines públiques a l'aire lliure i cobertes a tot el món. La piscina privada, que va ser en un temps signe d'excepcional privilegi, és cada vegadamés comú. | + | |
| | + | La natació va passar a ser part dels primers Jocs Olímpics moderns de 1896 a Atenes en el cas dels homes, i a partir dels de 1912 per les dones. La natació pot practicar-se en qualsevol tipus de recinte d'aigua prou gran com per permetre el lliure moviment i que no estigui massa freda, calenta o turbulenta. Els corrents i marees poden resultar perilloses, però també representen un desafiament per demostrar la força i el valor dels nedadors, com es pot comprovar amb els molts intents amb èxit de creuar el Canal de la Mànega. |
| | + | |
| | + | La natació va ser un esport molt estimat en les antigues civilitzacions de Grècia i Roma, sobretot com a mètode d'entrenament per als guerrers. Al Japó ja se celebraven competicions al segle I aC. No obstant això, durant l'edat mitjana a Europa la seva pràctica va quedar gairebé oblidada, ja que la immersió en aigua s'associava amb les constants malalties epidèmiques de l'època. Cap al segle XIX va desaparèixer aquest prejudici i, ja al segle XX, la natació s'ha arribat a considerar un sistema valuós de teràpia física i la forma d'exercici físic general més beneficiosa que existeix. Cap altre exercici utilitza tants músculs del cos i de manera tan intens. A més, la major afluència de nedadors, així com les millors tècniques de construcció i calefacció, han augmentat enormement el nombre de piscines públiques a l'aire lliure i cobertes a tot el món. La piscina privada, que va ser en un temps signe d'excepcional privilegi, és cada vegada més comú. |
| | + | |
| | | | |
| | == Estils de natació competitiva == | | == Estils de natació competitiva == |
| | | | |
| | Són 4 els estils de natació que s'utilitzen en competicions: | | Són 4 els estils de natació que s'utilitzen en competicions: |
| − | 3.1. Estil lliure: es refereix al fet que el nedador pot realitzar l'estil que a ell més li convingui. En EstilLliure, les úniques regles són: que en el moment d'iniciar la prova, el nedador ha de començar des del banc de sortida, després de la sortida i de cada volta, podrà romandre submergit fins a 15 metres. Durant el nedo no pot sortir dels "carrils", no potimpulsar ni caminar pel fons de la piscina, fins acabada la prova. En concloure qualsevoltram i en acabar la prova, s'ha de tocar de qualsevol forma la paret que marca la fi de la piscina. Per tradició i velocitat, s'utilitza el crawl per nedar les proves d'estil lliure, peròhem de saber diferenciar que no són sinònims. Els esdeveniments es fan en distànciesde 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m, 1500 mi 3000m, sent aquesta última la provamés llarga i dura que es pot nedar en una competició a la piscina.
| |
| | | | |
| − | Estil esquena: no té restriccions de simetria, però els nedadors han de romandre d'esquena durant tot l'esdeveniment, menys durant la volta que es fa a la paret. Aquest estil es fa, en essència, com una inversió del crol, però amb els colzes estirats - el competidor mouels seus braços cap enrere sobre les seves espatlles, i la mà es fica completamentestirada empenyent l'aigua per produir l'avanç, unit a una puntada semblant a la de crol,només que aquesta puntada es fa des dels genolls. Els esdeveniments es realitzen a distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m. | + | *Estil lliure: es refereix al fet que el nedador pot realitzar l'estil que a ell més li convingui. En l'estil Lliure, les úniques regles són: que en el moment d'iniciar la prova, el nedador ha de començar des del banc de sortida, després de la sortida i de cada volta, podrà romandre submergit fins a 15 metres. Durant la prova el nedador no pot sortir dels "carrils", no pot impulsar-se ni caminar pel fons de la piscina, fins acabada la prova. En concloure qualsevol tram i en acabar la prova, s'ha de tocar de qualsevol forma la paret que marcar la fi de la piscina. Per tradició i velocitat, s'utilitza el crol per nedar les proves d'estil lliure, però hem de saber diferenciar que no són sinònims. Els esdeveniments es fan en distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m, 1500 mi 3000m, sent aquesta última la prova més llarga i dura que es pot nedar en una competició a la piscina. |
| | | | |
| − | Estil braça o pit: d'on es va evolucionar la papallona, té la restricció addicional que les mans del nedadorhan de ser empeses cap al front juntes des del pit i que els colzes han de romandre sota l'aigua, en un angle de 90 º. És l'estil més lent en el nedo competitiu. Els esdevenimentses realitzen a distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m. En aquest estil és el que les camesproporcionen la major força per a l'avanç. | + | *Estil esquena: no té restriccions de simetria, però els nedadors han de romandre d'esquena durant tot l'esdeveniment, menys durant la volta que es fa a la paret. Aquest estil es fa, en essència, com una inversió del crol, però amb els colzes estirats - el competidor mou els seus braços cap enrere sobre les seves espatlles, i la mà es fica completament estirada empenyent l'aigua per produir l'avanç, unit a una puntada semblant a la de crol,només que aquesta puntada es fa des dels genolls. Els esdeveniments es realitzen a distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m. |
| | | | |
| − | Estil papallona: requereixen que les accions del nedador tinguin simetria bilateral (el costat esquerre delcos ha de fer el mateix que el dret) ia més que les cames es coordinin en un batut de dalt a baix de la mateixa manera que el maluc amb els braços començant el movimentde les cames amb una ondulació que es desplaçarà des del maluc fins als peus del nedador. Aquest estil és el que exigeix més força i el que consumeix més energia de tots. Els esdeveniments es fan en distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m. | + | *Estil braça o pit: d'on es va evolucionar la papallona, té la restricció addicional que les mans del nedador han de ser empeses cap al front juntes des del pit i que els colzes han de romandre sota l'aigua, en un angle de 90º. És l'estil més lent en la natació competitiva. Els esdeveniments es realitzen a distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m. En aquest estil és el que les cames proporcionen la major força per a l'avanç. |
| | + | |
| | + | *Estil papallona: Aquest estil requereix que les accions del nedador tinguin simetria bilateral (el costat esquerre del cos ha de fer el mateix que el dret) i a més, les cames s'han de coordinar en un batut de dalt a baix de la mateixa manera que el maluc amb els braços començant el moviment de les cames amb una ondulació que es desplaçarà des del maluc fins als peus del nedador. Aquest estil és el que exigeix més força i el que consumeix més energia de tots. Els esdeveniments es fan en distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m. |
| | | | |
| | | | |
| | == La natació a Roses == | | == La natació a Roses == |
| − | La natació a Roses es pot fer a la piscina municipal.
| |
| | | | |
| − | Activitats que es poden realitzar a la piscina municipal:
| + | A Roses la natació es pot practicar a la [[La piscina municipal|piscina municipal]]. |
| | | | |
| − | 1. Activitat aquàtica per a nadons
| + | Activitats que es poden realitzar a la piscina municipal: |
| − |
| + | |
| − | L'objectiu és afavorir el desenvolupament integral del nadó a través d'un ampli ventall d'experiències aquàtiques, del joc i de l'afectivitat dels pares.
| + | |
| − | | + | |
| − | 2. Aiguajoc
| + | |
| − |
| + | |
| − | Dirigit a infants a partir dels 2 anys o bé a nens/es de 3-5 anys que necessitin guanyar confiança. L'objectiu és descobrir el medi a través del joc.
| + | |
| | | | |
| − | 3. Aprendre a nedar
| + | *Activitat aquàtica per a nadons: L'objectiu és afavorir el desenvolupament integral del nadó a través d'un ampli ventall d'experiències aquàtiques, del joc i de l'afectivitat dels pares. |
| − |
| + | |
| − | Dirigit a qui no tingui el domini suficient per moure's amb seguretat a l'aigua. L'objectiu és assolir de manera progressiva una bona adaptació i l'autonomia mínima a l'aigua.
| + | |
| | | | |
| − | 4. Domini del medi aquàtic
| + | * Aiguajoc: Dirigit a infants a partir dels 2 anys o bé a nens/es de 3-5 anys que necessitin guanyar confiança. L'objectiu és descobrir el medi a través del joc. |
| | | | |
| − | Dirigit a qui tingui l'autonomia per desplaçar-se amb comoditat al llarg de 25 m. L'objectiu és assolir una base àmplia i genèrica a través del treball de les habilitats aquàtiques. | + | * Aprendre a nedar: Dirigit a qui no tingui el domini suficient per moure's amb seguretat a l'aigua. L'objectiu és assolir de manera progressiva una bona adaptació i l'autonomia mínima a l'aigua. |
| | | | |
| − | 5. Natació esportiva
| + | * Domini del medi aquàtic: Dirigit a qui tingui l'autonomia per desplaçar-se amb comoditat al llarg de 25 m. L'objectiu és assolir una base àmplia i genèrica a través del treball de les habilitats aquàtiques. |
| − |
| + | |
| − | Dirigit a qui tingui un bon domini del medi i pugui enllaçar quatre piscines, tant en posició ventral com dorsal. L'objectiu és aprendre les habilitats tècniques de la natació. | + | |
| | | | |
| − | 6. Activitat aquàtica prepart
| + | * Natació esportiva: Dirigit a qui tingui un bon domini del medi i pugui enllaçar quatre piscines, tant en posició ventral com dorsal. L'objectiu és aprendre les habilitats tècniques de la natació. |
| − |
| + | |
| − | L'objectiu és preparar la dona per al part, a partir de les 26 setmanes de gestació, aprofitant els beneficis que ens ofereix el medi aquàtic i sota la supervisió d'una llevadora. Cal saber nedar. | + | |
| | | | |
| − | 7. Activitat aquàtica terapèutica
| + | * Activitat aquàtica prepart: L'objectiu és preparar la dona per al part, a partir de les 26 setmanes de gestació, aprofitant els beneficis que ofereix el medi aquàtic i sota la supervisió d'una llevadora. Cal saber nedar. |
| − |
| + | |
| − | Dirigit a qui tingui problemes d'esquena i el metge li recomani natació. L'objectiu és corregir la postura de la columna i evitar el mal d'esquena mitjançant exercicis proposats per un fisioterapeuta. Cal saber nedar.
| + | |
| | | | |
| − | 8. Activitat aquàtica per a gent gran
| + | * Activitat aquàtica terapèutica: Dirigit a qui tingui problemes d'esquena i el metge li recomani natació. L'objectiu és corregir la postura de la columna i evitar el mal d'esquena mitjançant exercicis proposats per un fisioterapeuta. Cal saber nedar. |
| | | | |
| − | Els objectius són incrementar el domini del medi aquàtic, mantenir la condició física i assolir un ambient socialment gratificant. | + | * Activitat aquàtica per a gent gran: Els objectius són incrementar el domini del medi aquàtic, mantenir la condició física i assolir un ambient socialment gratificant. |
Revisió de 20:17, 26 des 2011
La natació és un esport consistent en el desplaçament d'una persona en l'aigua, sense que aquesta toqui el sòl. Aquest esport està regulat per la Federació Internacional de Natació i va néixer de la necessitat que l'ésser humà ha tingut d'adaptar-se al medi aquàtic, el qual en el Planeta Terra ocupa molta més superfície que el terrestre, convertint així a la natació en una habilitat molt útil per a la supervivència.
La natació és l'art de sostenir-se i avançar, usant els braços i les cames, sobre o sota l'aigua. Es pot fer com a activitat lúdica o com a esport de competició. A causa que els éssers humans no neden instintivament, la natació és una habilitat que ha de ser apresa. A diferència d'altres animals terrestres que es donen impuls en l'aigua, en el que constitueix en essència una forma de caminar, l'ésser humà ha hagut de desenvolupar una sèrie de braçades i moviments corporals que l'impulsen a l'aigua amb potència i velocitat. En aquests moviments i estils es basa l'evolució de la natació competitiva com a esport.
Història de la natació[modifica]
La natació va passar a ser part dels primers Jocs Olímpics moderns de 1896 a Atenes en el cas dels homes, i a partir dels de 1912 per les dones. La natació pot practicar-se en qualsevol tipus de recinte d'aigua prou gran com per permetre el lliure moviment i que no estigui massa freda, calenta o turbulenta. Els corrents i marees poden resultar perilloses, però també representen un desafiament per demostrar la força i el valor dels nedadors, com es pot comprovar amb els molts intents amb èxit de creuar el Canal de la Mànega.
La natació va ser un esport molt estimat en les antigues civilitzacions de Grècia i Roma, sobretot com a mètode d'entrenament per als guerrers. Al Japó ja se celebraven competicions al segle I aC. No obstant això, durant l'edat mitjana a Europa la seva pràctica va quedar gairebé oblidada, ja que la immersió en aigua s'associava amb les constants malalties epidèmiques de l'època. Cap al segle XIX va desaparèixer aquest prejudici i, ja al segle XX, la natació s'ha arribat a considerar un sistema valuós de teràpia física i la forma d'exercici físic general més beneficiosa que existeix. Cap altre exercici utilitza tants músculs del cos i de manera tan intens. A més, la major afluència de nedadors, així com les millors tècniques de construcció i calefacció, han augmentat enormement el nombre de piscines públiques a l'aire lliure i cobertes a tot el món. La piscina privada, que va ser en un temps signe d'excepcional privilegi, és cada vegada més comú.
Estils de natació competitiva[modifica]
Són 4 els estils de natació que s'utilitzen en competicions:
- Estil lliure: es refereix al fet que el nedador pot realitzar l'estil que a ell més li convingui. En l'estil Lliure, les úniques regles són: que en el moment d'iniciar la prova, el nedador ha de començar des del banc de sortida, després de la sortida i de cada volta, podrà romandre submergit fins a 15 metres. Durant la prova el nedador no pot sortir dels "carrils", no pot impulsar-se ni caminar pel fons de la piscina, fins acabada la prova. En concloure qualsevol tram i en acabar la prova, s'ha de tocar de qualsevol forma la paret que marcar la fi de la piscina. Per tradició i velocitat, s'utilitza el crol per nedar les proves d'estil lliure, però hem de saber diferenciar que no són sinònims. Els esdeveniments es fan en distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m, 1500 mi 3000m, sent aquesta última la prova més llarga i dura que es pot nedar en una competició a la piscina.
- Estil esquena: no té restriccions de simetria, però els nedadors han de romandre d'esquena durant tot l'esdeveniment, menys durant la volta que es fa a la paret. Aquest estil es fa, en essència, com una inversió del crol, però amb els colzes estirats - el competidor mou els seus braços cap enrere sobre les seves espatlles, i la mà es fica completament estirada empenyent l'aigua per produir l'avanç, unit a una puntada semblant a la de crol,només que aquesta puntada es fa des dels genolls. Els esdeveniments es realitzen a distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m.
- Estil braça o pit: d'on es va evolucionar la papallona, té la restricció addicional que les mans del nedador han de ser empeses cap al front juntes des del pit i que els colzes han de romandre sota l'aigua, en un angle de 90º. És l'estil més lent en la natació competitiva. Els esdeveniments es realitzen a distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m. En aquest estil és el que les cames proporcionen la major força per a l'avanç.
- Estil papallona: Aquest estil requereix que les accions del nedador tinguin simetria bilateral (el costat esquerre del cos ha de fer el mateix que el dret) i a més, les cames s'han de coordinar en un batut de dalt a baix de la mateixa manera que el maluc amb els braços començant el moviment de les cames amb una ondulació que es desplaçarà des del maluc fins als peus del nedador. Aquest estil és el que exigeix més força i el que consumeix més energia de tots. Els esdeveniments es fan en distàncies de 50 m, 100 m, i 200 m.
La natació a Roses[modifica]
A Roses la natació es pot practicar a la piscina municipal.
Activitats que es poden realitzar a la piscina municipal:
- Activitat aquàtica per a nadons: L'objectiu és afavorir el desenvolupament integral del nadó a través d'un ampli ventall d'experiències aquàtiques, del joc i de l'afectivitat dels pares.
- Aiguajoc: Dirigit a infants a partir dels 2 anys o bé a nens/es de 3-5 anys que necessitin guanyar confiança. L'objectiu és descobrir el medi a través del joc.
- Aprendre a nedar: Dirigit a qui no tingui el domini suficient per moure's amb seguretat a l'aigua. L'objectiu és assolir de manera progressiva una bona adaptació i l'autonomia mínima a l'aigua.
- Domini del medi aquàtic: Dirigit a qui tingui l'autonomia per desplaçar-se amb comoditat al llarg de 25 m. L'objectiu és assolir una base àmplia i genèrica a través del treball de les habilitats aquàtiques.
- Natació esportiva: Dirigit a qui tingui un bon domini del medi i pugui enllaçar quatre piscines, tant en posició ventral com dorsal. L'objectiu és aprendre les habilitats tècniques de la natació.
- Activitat aquàtica prepart: L'objectiu és preparar la dona per al part, a partir de les 26 setmanes de gestació, aprofitant els beneficis que ofereix el medi aquàtic i sota la supervisió d'una llevadora. Cal saber nedar.
- Activitat aquàtica terapèutica: Dirigit a qui tingui problemes d'esquena i el metge li recomani natació. L'objectiu és corregir la postura de la columna i evitar el mal d'esquena mitjançant exercicis proposats per un fisioterapeuta. Cal saber nedar.
- Activitat aquàtica per a gent gran: Els objectius són incrementar el domini del medi aquàtic, mantenir la condició física i assolir un ambient socialment gratificant.
|
