|
|
| (7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | La cista de la '''Tomba del General''', anomenada també Megàlit del Coll de Fitor, està situada en terreny planer, a la vora de l'antic camí dit "dels francesos", al coll de l'Alseda, entre el puig Marés i el puig de la Malaterra. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. | + | [[Imatge:Tomba general.jpg|350px|thumb|dreta|La Tomba del General i vista a la vall de l'Alseda]] |
| | + | |
| | + | La cista de la '''Tomba del General''', anomenada també Megàlit del Coll de Fitor, està situada en terreny planer, a la vora de l'antic camí dit [[camí dels francesos|"dels francesos"]], al coll de l'Alseda, entre el [[puig Marès]] i el [[puig de la Malaterra]]. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Data del 4000-3500 a.C. |
| | | | |
| | És una cista de planta rectangular proveïda d’un túmul artificial de tendència circular amb peristàlit de blocs ajaguts, molt erosionat. Actualment la cista presenta una cambra formada per 6 lloses de pissarra i hi manca la llosa frontal. Les lloses de coberta en origen estaven disposades en esquena d'ase i mantenien una alçada regular. | | És una cista de planta rectangular proveïda d’un túmul artificial de tendència circular amb peristàlit de blocs ajaguts, molt erosionat. Actualment la cista presenta una cambra formada per 6 lloses de pissarra i hi manca la llosa frontal. Les lloses de coberta en origen estaven disposades en esquena d'ase i mantenien una alçada regular. |
| | | | |
| − | Actualment, el que es veu no és la coberta original, les tres lloses que cobreixen la cista no es troben en la seva posició original ja que varen ser ressituades després de la darrera intervenció arqueològica, l'any 1987. Les mides internes de la cambra són 1,95 m de llarg, per 0’62 m d’ample, per 0’80 m d’altura màxima. La cambra era rectangular llarga i formava un reciente tancat. Devia d'estar formada per cinc suports laterals llargs i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, potser era una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària. | + | Actualment, el que es veu no és la coberta original, les tres lloses que cobreixen la cista no es troben en la seva posició original ja que varen ser ressituades després de la darrera intervenció arqueològica, l'any 1987. Les mides internes de la cambra són 1,95 m de llarg, per 0’62 m d’ample, per 0’80 m d’altura màxima. La cambra era rectangular llarga i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per cinc suports laterals llargs i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, potser era una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària. |
| | | | |
| | El túmul és de forma circular que conserva uns 25 cm del metre original d'alçada. Estava format per lloses de pissarra més algun bloc de quars, tot lligat amb terra. Al costat dret del perímetre extern es conserven restes del peristàlit:són unes grans lloses de pissarra que devien formar la base d'un mur de pedra seca. | | El túmul és de forma circular que conserva uns 25 cm del metre original d'alçada. Estava format per lloses de pissarra més algun bloc de quars, tot lligat amb terra. Al costat dret del perímetre extern es conserven restes del peristàlit:són unes grans lloses de pissarra que devien formar la base d'un mur de pedra seca. |
| Línia 13: |
Línia 15: |
| | Cista perifèrica, situada a la carena del NE, que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. | | Cista perifèrica, situada a la carena del NE, que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. |
| | | | |
| − | La primera notícia d'aquesta cista la donaren Pere de Palol i Miquel Oliva que, l'any 1946, acompanyats de Francesc Riuró, l'excavaren i li van donar el nom de "megàlit del Coll de Fitó". A principis dels anys 70 fou redescoberta per Joan Ortensi i Berta, veí de Roses, que s'hi referia sempre com a Tomba del General. | + | La primera notícia d'aquesta cista la donaren [[Pere de Palol]] i [[Miquel Oliva]] que, l'any 1946, acompanyats de [[Francesc Riuró]], l'excavaren i li van donar el nom de "megàlit del Coll de Fitó". A principis dels anys 70 fou redescoberta per [[Joan Ortensi Berta]], veí de Roses, que s'hi referia sempre com a Tomba del General. |
| | | | |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| − | *''' UTM''': X=4679350 Y=517180 | + | *''' UTM''': X= 517180 Y= 4679350 |
| | * '''GPS''': 42° 15.97' N 3° 12.499' E | | * '''GPS''': 42° 15.97' N 3° 12.499' E |
| | * '''Decimal''': Lat. 42.266165783124094 Lon. 3.2083140921218556 | | * '''Decimal''': Lat. 42.266165783124094 Lon. 3.2083140921218556 |
| Línia 26: |
Línia 28: |
| | Tomba del General | | Tomba del General |
| | </googlemap> | | </googlemap> |
| − |
| |
| | | | |
| | ==Com arribar-hi== | | ==Com arribar-hi== |
| − | S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns 2 km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Passarem a tocar la cista del Pla de les Gates (uns 25 metres a la dreta), però cal seguir uns 375 metres fins que trobem la cista de la Tomba del General, uns 20 metres a la dreta del camí. | + | S'ha d'anar per la carretera Roses a cala [[Montjoi]] fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marès (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns 2 km, que s'enfila cap al [[Pla de les Gates]]. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Passarem a tocar la [[Cista del Pla de les Gates|cista del Pla de les Gates]] (uns 25 metres a la dreta), però cal seguir uns 375 metres fins que trobem la cista de la Tomba del General, uns 20 metres a la dreta del camí. |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Propietat==
| + | |
| − | Propietat privada. Dades cadastrals: 500128
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Règim del sòl==
| + | |
| − | Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural. Construcció megalítica
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Ús original==
| + | |
| − | Lloc d'enterrament
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Ús actual==
| + | |
| − | En desús
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Estat de conservació==
| + | |
| − | Bo
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Cronologia==
| + | |
| − | 4000-3500 aC. (CC)
| + | |
| − | | + | |
| | | | |
| | ==Nivell de protecció== | | ==Nivell de protecció== |
| Línia 66: |
Línia 42: |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| − | * "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. | + | * "Poblats, dólmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Enllaços externs== |
| | + | * [http://www.naturaiaventura.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=93&Itemid=128 Dólmens i menhirs de l'Alt Empordà]. |
| | + | * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia. |
| | + | * [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm El megalitisme a Serra de Rodes - Cap de Creus]. |
| | + | |
| | | | |
| | | | |
| | [[Categoria: Prehistòria]] | | [[Categoria: Prehistòria]] |
Revisió de 11:14, 8 feb 2011
La Tomba del General i vista a la vall de l'Alseda
La cista de la Tomba del General, anomenada també Megàlit del Coll de Fitor, està situada en terreny planer, a la vora de l'antic camí dit "dels francesos", al coll de l'Alseda, entre el puig Marès i el puig de la Malaterra. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Data del 4000-3500 a.C.
És una cista de planta rectangular proveïda d’un túmul artificial de tendència circular amb peristàlit de blocs ajaguts, molt erosionat. Actualment la cista presenta una cambra formada per 6 lloses de pissarra i hi manca la llosa frontal. Les lloses de coberta en origen estaven disposades en esquena d'ase i mantenien una alçada regular.
Actualment, el que es veu no és la coberta original, les tres lloses que cobreixen la cista no es troben en la seva posició original ja que varen ser ressituades després de la darrera intervenció arqueològica, l'any 1987. Les mides internes de la cambra són 1,95 m de llarg, per 0’62 m d’ample, per 0’80 m d’altura màxima. La cambra era rectangular llarga i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per cinc suports laterals llargs i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, potser era una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària.
El túmul és de forma circular que conserva uns 25 cm del metre original d'alçada. Estava format per lloses de pissarra més algun bloc de quars, tot lligat amb terra. Al costat dret del perímetre extern es conserven restes del peristàlit:són unes grans lloses de pissarra que devien formar la base d'un mur de pedra seca.
Durant l'excavació es va observar que la cista estava subdividida en dues caixes i contenia un disc de pissarra, en posició horitzontal, al mig de la cambra.
Sobre unes roques a tocar el megàlit han estat identificades algunes inscultures.
Cista perifèrica, situada a la carena del NE, que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
La primera notícia d'aquesta cista la donaren Pere de Palol i Miquel Oliva que, l'any 1946, acompanyats de Francesc Riuró, l'excavaren i li van donar el nom de "megàlit del Coll de Fitó". A principis dels anys 70 fou redescoberta per Joan Ortensi Berta, veí de Roses, que s'hi referia sempre com a Tomba del General.
- UTM: X= 517180 Y= 4679350
- GPS: 42° 15.97' N 3° 12.499' E
- Decimal: Lat. 42.266165783124094 Lon. 3.2083140921218556
S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el dolmen de la Creu d'en Cobertella (a l'esquerra) i el mas Marès (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns 2 km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Passarem a tocar la cista del Pla de les Gates (uns 25 metres a la dreta), però cal seguir uns 375 metres fins que trobem la cista de la Tomba del General, uns 20 metres a la dreta del camí.
Nivell de protecció[modifica]
B. Protecció bàsica.
Objectes de protecció:
- Lloses de la cambra conservades "in situ".
- Tipologia i mides de les lloses de coberta de la cista.
- Entorn immediat a l'element.
- "Poblats, dólmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.
Enllaços externs[modifica]
