|
|
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | + | [[Imatge:Tomba general.jpg|350px|thumb|dreta|La Tomba del General i vista a la vall de l'Alseda]] |
| | | | |
| | + | Les construccions megalítiques, els ''dolmens'' i els menhirs, han provocat sempre gran curiositat a les generacions posteriors i al seu entorn s'han bastit tota mena de llegendes, moltes d'elles relacionades amb qui els va aixecar i que es reflecteixen en els noms que el poble els ha posat. |
| | + | |
| | + | <blockquote><poem>Si hem de fer cas dels noms, la veu popular els relaciona amb gegants, amb bruixes o gojes, amb cabdills militars i religiosos, amb lladres i amb moros o alarbs. (...) La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i apliar-les una sobre l'altra. |
| | + | |
| | + | El cas més conegut és el de la [[Taula de Carlemany]], que es troba al cim de la muntanya del [[cap Norfeu]], a Roses. Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs. |
| | + | |
| | + | Una altra associació freqüent és la que els relacionava amb generals o tombes de militars d'alta graduació. A Roses hi ha el dolmen anomenat el [[Llit de la Generala]] i la cista de la [[Tomba del General]].<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.</ref></poem></blockquote> |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Notes== |
| | + | <references/> |
| | + | |
| | + | |
| | + | [[Categoria: Contes i llegendes]] |
Revisió de 10:28, 1 oct 2016
La Tomba del General i vista a la vall de l'Alseda
Les construccions megalítiques, els dolmens i els menhirs, han provocat sempre gran curiositat a les generacions posteriors i al seu entorn s'han bastit tota mena de llegendes, moltes d'elles relacionades amb qui els va aixecar i que es reflecteixen en els noms que el poble els ha posat.
Si hem de fer cas dels noms, la veu popular els relaciona amb gegants, amb bruixes o gojes, amb cabdills militars i religiosos, amb lladres i amb moros o alarbs. (...) La tradició oral ha relacionat la construcció d'alguns d'aquests monuments amb gegants, entenent que només un personatge d'aquestes característiques fóra l'únic capaç d'aixecar aquelles pesades lloses i apliar-les una sobre l'altra.
El cas més conegut és el de la Taula de Carlemany, que es troba al cim de la muntanya del cap Norfeu, a Roses. Explica la tradició que en aquell tram de costa hi va desembarcar Carlemany quan va entrar a Catalunya i féu servir aquest dolmen com a taula per menjar-s'hi unes quantes gallines. Cal recordar que al Pirineu i Prepirineu hi ha qui presenta aquesta figura heroica com si fos un gegantàs.
Una altra associació freqüent és la que els relacionava amb generals o tombes de militars d'alta graduació. A Roses hi ha el dolmen anomenat el Llit de la Generala i la cista de la Tomba del General.[1]
- ↑ "L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabriel Martín i Roig. Farell Editors, 2004.
