|
|
(6 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) |
Línia 1: |
Línia 1: |
| + | [[Imatge:C italians.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del xalet dels italians]] |
| | | |
| + | [[Categoria: Arquitectura]] |
| + | [[Categoria: Civil]] |
| + | [[Categoria: Vista]] |
| + | [[Categoria: Curiositat]] |
| + | [[Categoria: Segle XX]] |
| + | |
| + | La '''casa dels italians''' és el nom amb que es coneix el xalet d’estiueig situat davant del port esportiu, obra de l'arquitecte figuerenc Claudi Díaz Pérez. |
| + | |
| + | La propietat està situada a primera línia de mar i té planta baixa i pis. Té una gran extensió de jardí i zona lúdica amb un frontó i una piscina. En un inici el projecte era per aixecar un xalet de planta baixa, però pocs mesos després els propietaris van presentar uns nous plànols per fer-hi també una planta pis. El 1950, al costat del xalet, s'hi va construir una casa per al guarda de la finca. A més a més, al nord de la propietat hi ha un altre habitatge i una torre d'aigua. |
| + | |
| + | El xalet va ser construït el 1949 per part de l'industrial barceloní Josep Maria Boixeda Coll, propietari de l'empresa Hilaturas del Segre, SA, situada a la colònia tèxtil d'Artesa de Segre. Boixeda estava casat amb Maria Antònia Millet Maristany, filla de l'industrial cotoner Joan Millet Pagès. Dècades més tard la casa va ser adquirida per l'industrial del Tirol del Sud Hermann Amos i fundador de l'empresa d'eines USAG, establerta a la vila de Gemonio, prop de Varese. És per això que el xalet és conegut des d'aleshores com el xalet dels italians. |
| + | |
| + | ==Localització== |
| + | |
| + | Avinguda de Rhode, 263-277 |
| + | |
| + | ===Coordenades=== |
| + | |
| + | X: 515079 Y: 4678588 |
| + | |
| + | |
| + | ==Nivell de Protecció== |
| + | ===B. Protecció bàsica=== |
| + | Objectes de protecció |
| + | |
| + | *S’hauran de respectar els element bàsics que defineixen les seves condicions volumètriques, estructurals, tipològiques i ambientals. |
| + | * L’únic color admès en els parament de façana és el blanc. |
| + | *Les cobertes seran sempre de teula ceràmica àrab amb la mateixa tonalitat que la substituïda. |
| + | *Pel que fa referència als colors de tancaments de portes i finestres, persianes, porticons i baranes s’hauran de respectar els colors originals i en qualsevol cas els tradicionals de la zona. |
| + | *S’admeten ampliacions amb les limitacions que s’estableixen en els paràmetres urbanístics de la clau que li correspon al POUM. |
| + | *Els nous volums hauran de respectar el caràcter original de l’edificació. |
| + | *Conservació de l’arbrat en l’entorn delimitat en plànol. |
Revisió de 12:55, 12 juny 2025
Vista del xalet dels italians
La casa dels italians és el nom amb que es coneix el xalet d’estiueig situat davant del port esportiu, obra de l'arquitecte figuerenc Claudi Díaz Pérez.
La propietat està situada a primera línia de mar i té planta baixa i pis. Té una gran extensió de jardí i zona lúdica amb un frontó i una piscina. En un inici el projecte era per aixecar un xalet de planta baixa, però pocs mesos després els propietaris van presentar uns nous plànols per fer-hi també una planta pis. El 1950, al costat del xalet, s'hi va construir una casa per al guarda de la finca. A més a més, al nord de la propietat hi ha un altre habitatge i una torre d'aigua.
El xalet va ser construït el 1949 per part de l'industrial barceloní Josep Maria Boixeda Coll, propietari de l'empresa Hilaturas del Segre, SA, situada a la colònia tèxtil d'Artesa de Segre. Boixeda estava casat amb Maria Antònia Millet Maristany, filla de l'industrial cotoner Joan Millet Pagès. Dècades més tard la casa va ser adquirida per l'industrial del Tirol del Sud Hermann Amos i fundador de l'empresa d'eines USAG, establerta a la vila de Gemonio, prop de Varese. És per això que el xalet és conegut des d'aleshores com el xalet dels italians.
Avinguda de Rhode, 263-277
X: 515079 Y: 4678588
Nivell de Protecció[modifica]
B. Protecció bàsica[modifica]
Objectes de protecció
- S’hauran de respectar els element bàsics que defineixen les seves condicions volumètriques, estructurals, tipològiques i ambientals.
- L’únic color admès en els parament de façana és el blanc.
- Les cobertes seran sempre de teula ceràmica àrab amb la mateixa tonalitat que la substituïda.
- Pel que fa referència als colors de tancaments de portes i finestres, persianes, porticons i baranes s’hauran de respectar els colors originals i en qualsevol cas els tradicionals de la zona.
- S’admeten ampliacions amb les limitacions que s’estableixen en els paràmetres urbanístics de la clau que li correspon al POUM.
- Els nous volums hauran de respectar el caràcter original de l’edificació.
- Conservació de l’arbrat en l’entorn delimitat en plànol.