Dolmen de la Creu d'en Cobertella: Diferència entre les revisions

Revisió de 19:45, 26 gen 2011

Part frontal del dolmen de la Creu d'en Cobertella

El dolmen, de costat

Part posterior del dolmen

El dolmen de la Creu d'en Cobertella és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a.C.

Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la rec de la Quarantena pel cantó de ponent. El megàlit pren el nom de la masia que l'envolta, el mas de la Creu d'en Cobertella

És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda.

Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella i Miquel Tarradell. L’any 1957 Francesc Riuró reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor.

Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.

Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.

Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

Notícies històriques[modifica]

Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable.

L’any 1958 fou restaurat i es manté en bon estat tot i que al tractar-se d’una estructura molt pesada la seva estabilitat és fràgil. Per això s’han cercat els voltants per tal d’impedir que la gent i accedeixi i hi pugi al cim, tal com era habitual fins no fa massa temps.

Localització[modifica]

Coordenades[modifica]

• UTM: X=516351 Y= 4678528
• GPS: 42° 15.528' N 3° 11.901' E
• Decimal: Lat. 42.25879832703652 Lon. 3.198348188106098

Mapa[modifica]

Com arribar-hi[modifica]

Des de Roses cal seguir la carretera cap a cala Montjoi durant 1 km fins que s'arriba a l'aparcament que hi ha al peu del puig on és aquest megàlit. Llavors cal pujar per un camí uns 175 metres fins al cim del puig, on hi ha el dolmen.

Impressions[modifica]

• És tot molt bonic.

Situació[modifica]

Paratge de la Casa Cremada

Nivell de protecció[modifica]

A. Protecció integral.

Objectes de protecció:

• Volumetria i elements visibles que configuren el dolmen (cambra, avant-cambra, passadís, zona tumulària, anell perimetral)
• Configuració natural i formal de l'entorn (parets de pedra seca, feixes, olivar, etc.).
• Restes estructurals de la masia de la Creu d'en Cobertella i barraca d'olivar situada a tramuntana.
• Camí d'accés al lloc
• Jaciment arqueològic

Bibliografia[modifica]

• BOSCH – GIMPERA, P., 1919, Prehistòria catalana, Barcelona
• CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1987 A, "Dòlmens Cap de Creus / Serra de Rodes" – I, dins la sèrie L’Empordà a cop d’ull, I, Figueres
• GARRIGA, J., 1950, Notas de Arqueología Ampurdanesa, Estudios I, Barcelona.
• OLIVA, M., 1954, “El dolmen de la Creu d’en Cobertella (Rosas – Gerona) y su cercano poblado íbero – romano”, dins Archivo de Prehistoria Levantino, vol. V, Valencia, pàg. 19 – 22.
• PANYELLA, A.; TARRADELL, M., 1943, "Excavaciones en dólmenes del Alto Ampurdán", dins Ampurias V, Barcelona, pàg. 167 – 184
• PERICOT, L., 1925, La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica, Barcelona.
• PERICOT, L., 1950, Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica, Barcelona.
• PERICOT, 1943, Exploraciones dolménicas en el Ampurdán, Ampurias, V (separata). Barcelona.
• RUIZ SOLANES, J., 1970, “Prehistòria ampurdanesa”, dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1968 – 69, Figueres.
• TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental, Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres.
• TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, Els monuments megalítics. Quaderns de la revista de Girona, núm. 37, Girona.
• TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental), Girona, pàg. 613 – 617.

Enllaços externs[modifica]

• El dolmen de la Creu d'en Cobertella
• Dolmen de la Creu d'en Cobertella
• Dolmen de la Creu d'en Cobertella. Pobles de Catalunya.
• Dolmen de la Creu d'en Cobertella
• Dòlmens i menhirs de l'Alt Empordà
• Roses Digital
• La primera notícia de la Creu d’en Cobertella. Arcis.
• Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà. Viquipèdia.