|
|
| (Hi ha 59 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) |
| Línia 39: |
Línia 39: |
| | This story has been reconstructed thanks to the study of these visible outcrops, which comprise a heritage of international interest. Some outcrops are vulnerable, so we must take care not to damage them. | | This story has been reconstructed thanks to the study of these visible outcrops, which comprise a heritage of international interest. Some outcrops are vulnerable, so we must take care not to damage them. |
| | | | |
| − | | + | ==Com accedir-hi== |
| | [[Imatge:Far Acces .jpg|350px|thumb|dreta|Geologia del tram de Costa entre la Roca del Bagul i la Raconada del Far amb localització de l 10 localitats d’especial interès]] | | [[Imatge:Far Acces .jpg|350px|thumb|dreta|Geologia del tram de Costa entre la Roca del Bagul i la Raconada del Far amb localització de l 10 localitats d’especial interès]] |
| − | ==Com accedir-hi==
| + | Hi ha tres punts d'accés, anomenats '''Portal #1''', '''Portal #2''' i '''Portal #3'''. El Portal #1 és el principal i el que enllaça amb les escales i la passarel·la. En tots els casos per observar els afloraments cal baixar al rocam costaner. Hi ha 10 localitats d'especial interès marcades amb fites. A les localitats 1 a 6 s'hi accedeix des del Portal #1 i a les localitats 7 a 10 s'hi accedeix des del Portal #3. |
| − | Hi ha tres punts d'accés, anomenats '''Portal#1''', '''Portal#2''' i '''Portal#3'''. El Portal#1 és el principal i el que enllaça amb les escales i la passarel·la. En tots els casos per observar els afloraments cal baixar al rocam costaner. Hi ha 10 punts d'especial interès marcats amb fites. Als punts 1 a 6 s'hi accedeix des del Portal#1 i als punts 7 a 10 s'hi accedeix des del Portal#3. | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | | | |
| | ==PORTAL #1 Roca del Bagul (accés per escales i passarel·la)== | | ==PORTAL #1 Roca del Bagul (accés per escales i passarel·la)== |
| Línia 56: |
Línia 53: |
| | Un propòsit d’aquest espai d’interès geològic és que el visitant, pel seu compte i amb l’ajut de la informació dels punts d’observació (indicats de l’1 al 10) pugui obtenir les seves conclusions. Aquesta circumstància és la que atorga l’interès didàctic de la zona, com en són testimoni les nombroses visites d’estudiants i científics d’universitats d’arreu del món. | | Un propòsit d’aquest espai d’interès geològic és que el visitant, pel seu compte i amb l’ajut de la informació dels punts d’observació (indicats de l’1 al 10) pugui obtenir les seves conclusions. Aquesta circumstància és la que atorga l’interès didàctic de la zona, com en són testimoni les nombroses visites d’estudiants i científics d’universitats d’arreu del món. |
| | | | |
| | + | [[Imatge:Fig.2 portal1.jpg|350px|thumb|dreta|La granodiorita de Roses i llurs enclavaments]] |
| | '''OBSERVACIONS DE LES ROQUES I ESTRUCTURES I LLUR INTERPRETACIÓ''' | | '''OBSERVACIONS DE LES ROQUES I ESTRUCTURES I LLUR INTERPRETACIÓ''' |
| | La roca predominant en aquest sector és un granitoide, concretament una granodiorita, que es diferencia del granit, pel major contingut de feldespat del tipus plagiòclasi. En aquesta roca hi destaquen els anomenats enclavaments, que són inclusions d’una roca ígnia més fosca i de composició quarsodiorítica. | | La roca predominant en aquest sector és un granitoide, concretament una granodiorita, que es diferencia del granit, pel major contingut de feldespat del tipus plagiòclasi. En aquesta roca hi destaquen els anomenats enclavaments, que són inclusions d’una roca ígnia més fosca i de composició quarsodiorítica. |
| | | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − | [[Imatge:Fig.2 portal1.jpg|350px|thumb|dreta|La granodiorita de Roses i llurs enclavaments]]
| |
| | 1. En molts indrets podem observar que aquests enclavaments tenen una tendència a les formes el·líptiques amb orientació preferent. Aquestes formes i disposions són el resultat de la deformació. Així doncs, una primera evidència dels processos de deformació és que la granodiorita amb els seus enclavaments es va deformar en estat magmàtic a alta temperatura en el decurs del seu emplaçament, formant-se el que anomenem foliació magmàtica. | | 1. En molts indrets podem observar que aquests enclavaments tenen una tendència a les formes el·líptiques amb orientació preferent. Aquestes formes i disposions són el resultat de la deformació. Així doncs, una primera evidència dels processos de deformació és que la granodiorita amb els seus enclavaments es va deformar en estat magmàtic a alta temperatura en el decurs del seu emplaçament, formant-se el que anomenem foliació magmàtica. |
| − |
| |
| − |
| |
| | | | |
| | '''''Exercici didàctic:''' suggerim mesurar la relació entre l’eix major i l’eix menor dels enclavaments el·líptics i també l’orientació mitjana de l’eix major.'' | | '''''Exercici didàctic:''' suggerim mesurar la relació entre l’eix major i l’eix menor dels enclavaments el·líptics i també l’orientació mitjana de l’eix major.'' |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | | | |
| | + | [[Imatge:3 PA315808R.jpg|350px|thumb|dreta|Els filons de color clar corresponen a fractures reomplertes de quars i feldspat i travessen els enclavaments]] |
| | | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | [[Imatge:3 PA315808R.jpg|350px|thumb|dreta|Els filons de color clar corresponen a fractures reomplertes de quars i feldspat i travessen els enclavaments]]
| |
| | 2. A més de la granodiorita i els seus enclavaments, podem observar dics de color clar que són d’aplita (gra fi) i pegmatita (gra més gros). Sovint són dics compostos on coexisteixen ambdues varietats estructurals. Aquestes roques representen els estadis finals del refredament del magma, en què la fracció quarso-feldespàtica representa la cristal·lització dels fluids de més baixa temperatura. Els filons es formen per la injecció d’aquests fluids en fractures de tensió. Les relacions de tall (filons que tallen enclavaments) indiquen clarament que els filons es varen emplaçar un cop el granodiorita ja tenia una foliació magmàtica i estava quasi completament cristal·litzada. | | 2. A més de la granodiorita i els seus enclavaments, podem observar dics de color clar que són d’aplita (gra fi) i pegmatita (gra més gros). Sovint són dics compostos on coexisteixen ambdues varietats estructurals. Aquestes roques representen els estadis finals del refredament del magma, en què la fracció quarso-feldespàtica representa la cristal·lització dels fluids de més baixa temperatura. Els filons es formen per la injecció d’aquests fluids en fractures de tensió. Les relacions de tall (filons que tallen enclavaments) indiquen clarament que els filons es varen emplaçar un cop el granodiorita ja tenia una foliació magmàtica i estava quasi completament cristal·litzada. |
| − |
| |
| − |
| |
| | | | |
| | '''''Exercici didàctic:''' Observeu l’orientació mitjana dels filons i compareu-la amb la de la foliació magmàtica.'' | | '''''Exercici didàctic:''' Observeu l’orientació mitjana dels filons i compareu-la amb la de la foliació magmàtica.'' |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | | | |
| | + | [[Imatge:4 i 5.jpg|350px|thumb|dreta|Banda milonítica (esquerra) i zona de cisalla amb desplaçament senestre d'un filó (dreta)]] |
| | | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | [[Imatge:4 i 5.jpg|350px|thumb|dreta|Banda milonítica (esquerra) i zona de cisalla amb desplaçament senestre d'un filó (dreta)]]
| |
| | 3. Una altra estructura la conformen les bandes de roques foliades de gra fi que travessen tant la granodiorita, com els enclavaments, com els dics. Aquestes roques s’anomenem milonites. Podem observar un desplaçament relatiu a ambdós costats de la banda milonítica. Aquestes estructures les anomenen zones de cisalla. A partir dels dics es poden determinar el sentit de la cisalla i també mesurar el desplaçament. Per determinar la direcció i sentit de desplaçament cal observar afloraments que mostrin el pla de cisalla i, sobre aquest, unes línies que anomenem lineacions. Això és un recurs fonamental, ja que permet conèixer el moviment associat a la cisalla. Les zones de cisalla poden ser normals o inverses (quan el moviment té un fort component vertical) o dextres o senestres (quan el component és predominantment horitzontal). | | 3. Una altra estructura la conformen les bandes de roques foliades de gra fi que travessen tant la granodiorita, com els enclavaments, com els dics. Aquestes roques s’anomenem milonites. Podem observar un desplaçament relatiu a ambdós costats de la banda milonítica. Aquestes estructures les anomenen zones de cisalla. A partir dels dics es poden determinar el sentit de la cisalla i també mesurar el desplaçament. Per determinar la direcció i sentit de desplaçament cal observar afloraments que mostrin el pla de cisalla i, sobre aquest, unes línies que anomenem lineacions. Això és un recurs fonamental, ja que permet conèixer el moviment associat a la cisalla. Les zones de cisalla poden ser normals o inverses (quan el moviment té un fort component vertical) o dextres o senestres (quan el component és predominantment horitzontal). |
| − |
| |
| − |
| |
| | | | |
| | '''''Exercici didàctic:''' Suggerim que a partir de la disposició de la lineació i tenint en compte el moviment relatiu, qualifiqueu cinemàticament les cisalles. Quan el moviment és vertical les qualifiquem de normal o inversa i quan el moviment és horitzontal les qualifiquem de dextra o senestra.'' | | '''''Exercici didàctic:''' Suggerim que a partir de la disposició de la lineació i tenint en compte el moviment relatiu, qualifiqueu cinemàticament les cisalles. Quan el moviment és vertical les qualifiquem de normal o inversa i quan el moviment és horitzontal les qualifiquem de dextra o senestra.'' |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | + | [[Imatge:6 P5300048R.jpg|350px|thumb|dreta|Fractures conjugades que desplacen la foliació d’una granodiorita milonítica]] |
| | | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − | [[Imatge:6 P5300048R.jpg|350px|thumb|dreta|Fractures conjugades que desplacen la foliació d’una granodiorita milonítica]]
| |
| | 4. Una nova evidència de deformació són la presència de petites falles que desplacen les bandes milonítiques. La roca mostra un comportament més fràgil, La fragilitat d’una roca és més accentuada quan la roca és més freda en el moment de deformar-se. Al contrari, la temperatura elevada afavoreix la ductilitat. Aquest fet ens indica que les deformacions | | 4. Una nova evidència de deformació són la presència de petites falles que desplacen les bandes milonítiques. La roca mostra un comportament més fràgil, La fragilitat d’una roca és més accentuada quan la roca és més freda en el moment de deformar-se. Al contrari, la temperatura elevada afavoreix la ductilitat. Aquest fet ens indica que les deformacions |
| | enregistrades evidencien un gradual descens de la temperatura de la roca, essent les fractures fràgils la darrera manifestació de la deformació del conjunt de roques. | | enregistrades evidencien un gradual descens de la temperatura de la roca, essent les fractures fràgils la darrera manifestació de la deformació del conjunt de roques. |
| | | | |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | '''SÍNTESI TEMPORAL''' | | '''SÍNTESI TEMPORAL''' |
| | L’examen de les estructures enregistrades permet establir una seqüència temporal d’esdeveniments. La granodiorita en el decurs del seu emplaçament enregistra una foliació magmàtica (quan la granodiorita encara estava en estat semi-fos), seguida d’una fracturació, permetent l’emplaçament i solidificació dels magmes residuals en forma de dics i filons d’aplita i pegmatita. La història següent la evidencia la presència de deformacions localitzades, inicialment les zones de cisalla dúctils i posteriorment algunes fractures que indiquen un comportament fràgil. | | L’examen de les estructures enregistrades permet establir una seqüència temporal d’esdeveniments. La granodiorita en el decurs del seu emplaçament enregistra una foliació magmàtica (quan la granodiorita encara estava en estat semi-fos), seguida d’una fracturació, permetent l’emplaçament i solidificació dels magmes residuals en forma de dics i filons d’aplita i pegmatita. La història següent la evidencia la presència de deformacions localitzades, inicialment les zones de cisalla dúctils i posteriorment algunes fractures que indiquen un comportament fràgil. |
| | | | |
| − | [[Imatge:Roses Síntesi.jpg|350px|thumb|dreta|Síntesi evolutiva dels esdeveniments enregistrats a la granodiorita de Roses des de condicions d'alta temperatura fins a baixa temperatura]] | + | [[Imatge:Roses Síntesi corregit.jpg|350px|thumb|dreta|Síntesi evolutiva dels esdeveniments enregistrats a la granodiorita de Roses des de condicions d'alta temperatura fins a baixa temperatura]] |
| | | | |
| | Aquesta reconstrucció és possible encaixant la informació obtinguda en diferents afloraments del sector rocallós. Per ajudar a observar i interpretar diferents afloraments del sector al sud de la passarel·la s’han posat fites numerades en alguns dels afloraments geològicament més representatius. Estan numerats de l’1 al 6 (al sud de la passarel·la) i la resta (7 a 10) a l’est del Far (Portal #3). | | Aquesta reconstrucció és possible encaixant la informació obtinguda en diferents afloraments del sector rocallós. Per ajudar a observar i interpretar diferents afloraments del sector al sud de la passarel·la s’han posat fites numerades en alguns dels afloraments geològicament més representatius. Estan numerats de l’1 al 6 (al sud de la passarel·la) i la resta (7 a 10) a l’est del Far (Portal #3). |
| Línia 135: |
Línia 91: |
| | | | |
| | | | |
| − | | + | [[Imatge:1.8 IMG 8676 80.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #1. Els afloraments immediatament sota la part oest de la passarel·la ofereixen una síntesi de les estructures a la zona. El més destacable és la presència d’una xarxa de bandes de cisalla i les corresponents bandes de milonites associades. Cal destacar el seu efecte en l’orientació i gruixària dels dics aplítics-pegmatítics. Aquest aflorament és un dels més emblemàtics i havia desaparegut sota el runam i la vegetació invasiva i ha estat una de les recuperacions més importants amb l’obra]] |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | ==='''Localitat #1'''=== | | ==='''Localitat #1'''=== |
| − | [[Imatge:1.8 IMG 8676 80.jpg|350px|thumb|dreta|Els afloraments immediatament sota la part oest de la passarel·la ofereixen una síntesi de les estructures a la zona. El més destacable és la presència d’una xarxa de bandes de cisalla i les corresponents bandes de milonites associades. Cal destacar el seu efecte en l’orientació i gruixària dels dics aplítics-pegmatítics. Aquest aflorament és un dels més emblemàtics i havia desaparegut sota el runam i la vegetació invasiva i ha estat una de les recuperacions més importants amb l’obra]]
| |
| | Es correspon a l’aflorament rescatat, que era un dels objectius fonamentals de l’obra. Constitueix un mosaic de les estructures més representatives d’aquest espai. Podem observar zones de cisalla que generen bandes de granodiorita milonítica. Algunes són de color fosc a conseqüència de la intensa deformació que provoca una disminució dràstica de la mida de gra. | | Es correspon a l’aflorament rescatat, que era un dels objectius fonamentals de l’obra. Constitueix un mosaic de les estructures més representatives d’aquest espai. Podem observar zones de cisalla que generen bandes de granodiorita milonítica. Algunes són de color fosc a conseqüència de la intensa deformació que provoca una disminució dràstica de la mida de gra. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | [[Imatge:1.9_DCC00432R.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #2. Zona de concentració d’enclavaments quarsodioritics. S’evidencia la forma el·líptica amb una marcada orientació preferent que defineix el flux magmàtic]] |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | ==='''Localitat #2'''=== | | ==='''Localitat #2'''=== |
| − | [[Imatge:1.9_DCC00432R.jpg|350px|thumb|dreta|Zona de concentració d’enclavaments quarsodioritics. S’evidencia la forma el·líptica amb una marcada orientació preferent que defineix el flux magmàtic]]
| |
| | Aquí es pot observar una de les característiques originals de la granodiorita i és la presència d’enclavaments de forma el·líptica i orientació preferent. En conjunt defineixen certa foliació que respon al flux magmàtic que es produeix en el decurs de l’emplaçament. | | Aquí es pot observar una de les característiques originals de la granodiorita i és la presència d’enclavaments de forma el·líptica i orientació preferent. En conjunt defineixen certa foliació que respon al flux magmàtic que es produeix en el decurs de l’emplaçament. |
| − | [[Imatge:1.10_IMG_8637Rdrw.jpg|350px|thumb|dreta|En aquesta zona de cisalla podem veure la inflexió d’un dic. En la part colorejada en verd l’aflorament és paral·lel al pla de cisalla, i sobre el dic es reconeixen unes linies que anomenem lineacions d’estirament]] | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | [[Imatge:1.10_IMG_8637Rdrw.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #3. En aquesta zona de cisalla podem veure la inflexió d’un dic. En la part colorejada en verd l’aflorament és paral·lel al pla de cisalla, i sobre el dic es reconeixen unes linies que anomenem lineacions d’estirament]] |
| | ==='''Localitat #3'''=== | | ==='''Localitat #3'''=== |
| | Zona de cisalla que afecta un filó d’aplita/pegmatita. L’erosió en aquest punt permet no tan sols veure la zona de cisalla en secció, sinó que també podem observar el pla de cisalla. Per fixar direcció i sentit de desplaçament cal identificar la lineació d’estirament observable sobre el pla de cisalla (ressaltades en color blanc a la foto). Les línies indiquen la direcció de desplaçament per efecte de la cisalla. Per deduir el sentit cal fixar-se en el desplaçament dels filons a banda i banda de la cisalla. | | Zona de cisalla que afecta un filó d’aplita/pegmatita. L’erosió en aquest punt permet no tan sols veure la zona de cisalla en secció, sinó que també podem observar el pla de cisalla. Per fixar direcció i sentit de desplaçament cal identificar la lineació d’estirament observable sobre el pla de cisalla (ressaltades en color blanc a la foto). Les línies indiquen la direcció de desplaçament per efecte de la cisalla. Per deduir el sentit cal fixar-se en el desplaçament dels filons a banda i banda de la cisalla. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | [[Imatge:1.11_P4282829.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #4. Dues zones de cisalla. La superior mostra un gradient de desplaçament lateral, ja que desapareix cap a la dreta. Noteu que la foliació associada a la cisalla en les vores és obliqua a la direcció de la zona de cisalla]] |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | ==='''Localitat #4'''=== | | ==='''Localitat #4'''=== |
| | Un dels afloraments més emblemàtics i fotografiats del sector. Es tracta d’un conjunt de petites zones de cisalla paral·leles que desplacen un filó quarsofeldespàtic. D’aquest conjunt de zones de cisalla n’hi han dues de paral·leles que il·lustren les característiques de les zones de cisalla quan es desenvolupen en una roca granítica. | | Un dels afloraments més emblemàtics i fotografiats del sector. Es tracta d’un conjunt de petites zones de cisalla paral·leles que desplacen un filó quarsofeldespàtic. D’aquest conjunt de zones de cisalla n’hi han dues de paral·leles que il·lustren les característiques de les zones de cisalla quan es desenvolupen en una roca granítica. |
| | + | [[Imatge:1.12_DCC00516.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #4. Els dics de color clar són bons marcadors del desplaçament associat a la cisalla. En aquest cas el desplaçament és aproximadament d’un metre]] |
| | + | [[Imatge:1.13_LOC 4.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #4. Una sèrie de sis zones de cisalla provoquen desplaçaments senestres d’un filó]] |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | | | |
| − | | + | [[Imatge:5 Dic cisallat.jpg|350px|thumb|dreta|Dic cisallat de la Localitat #5]] |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | ==='''Localitat #5'''=== | | ==='''Localitat #5'''=== |
| | Espectacular exemple de zona de cisalla senestra afectant un dic. Noteu el canvi d’orientació i l’aprimament del dic al marge de la cisalla, així com la presència d’una foliació milonítica. | | Espectacular exemple de zona de cisalla senestra afectant un dic. Noteu el canvi d’orientació i l’aprimament del dic al marge de la cisalla, així com la presència d’una foliació milonítica. |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | | | |
| − | | + | [[Imatge:1.15_IMG_8641.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #6. Molt a prop de la localitat anterior, tenim un exemple de petita fractura senestra que talla i deplaça una zona de cisalla i la banda de milonites associades]] |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | ==='''Localitat #6'''=== | | ==='''Localitat #6'''=== |
| | Molt aprop de la localitat anterior, tenim un exemple de petita fractura senestra que talla i deplaça una zona de cisalla i la banda de milonites associades. | | Molt aprop de la localitat anterior, tenim un exemple de petita fractura senestra que talla i deplaça una zona de cisalla i la banda de milonites associades. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | | | |
| | | | |
| Línia 205: |
Línia 124: |
| | | | |
| | ==PORTAL #2 Sud-oest del Far== | | ==PORTAL #2 Sud-oest del Far== |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| | El rocam costaner entre el Far de Roses I la platja de Canyelles petites és un espai d’interès geològic de rellevància internacional. L’extrem oriental d’aquesta franja conté un mosaic d’estructures que amb el pas dels anys havien quedat ocultes sota els esbaldregalls de pendent i sota una cobertora vegetal invasiva. Ateses aquestes circumstàncies, l’accés al rocam cada cop era més dificultós i, un cop s’assolia la franja rocallosa, moltes estructures havien quedat amagades. L’obra realitzada | | El rocam costaner entre el Far de Roses I la platja de Canyelles petites és un espai d’interès geològic de rellevància internacional. L’extrem oriental d’aquesta franja conté un mosaic d’estructures que amb el pas dels anys havien quedat ocultes sota els esbaldregalls de pendent i sota una cobertora vegetal invasiva. Ateses aquestes circumstàncies, l’accés al rocam cada cop era més dificultós i, un cop s’assolia la franja rocallosa, moltes estructures havien quedat amagades. L’obra realitzada |
| | té una doble finalitat: facilitar l’accés i posar al descobert les roques i les seves estructures. | | té una doble finalitat: facilitar l’accés i posar al descobert les roques i les seves estructures. |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| | Un propòsit d’aquest espai d’interès geològic és que el visitant pel seu compte i amb l’ajut de la informació dels punts d’observació (indicats de l’1 al 10) pugui obtenir les seves conclusions. Aquesta circumstància és la que atorga l’interès didàctic de la zona com en dona testimoni les nombroses visites d’estudiants i científics d’universitats d’arreu del món. La granodiorita de Roses, conjuntament amb la de Rodes, conformen dos plutons intrusius en les roques metasedimentàries (roques originalment sedimentàries posteriorment metamorfitzades) de Cap de Creus. | | Un propòsit d’aquest espai d’interès geològic és que el visitant pel seu compte i amb l’ajut de la informació dels punts d’observació (indicats de l’1 al 10) pugui obtenir les seves conclusions. Aquesta circumstància és la que atorga l’interès didàctic de la zona com en dona testimoni les nombroses visites d’estudiants i científics d’universitats d’arreu del món. La granodiorita de Roses, conjuntament amb la de Rodes, conformen dos plutons intrusius en les roques metasedimentàries (roques originalment sedimentàries posteriorment metamorfitzades) de Cap de Creus. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| | [[Imatge:2.2 Granit i milonita.jpg|350px|thumb|dreta|A l’esquerra granodiorita amb la seva textura magmàtica original i a la dreta granodiorita milonítica amb estructura gnèissica]] | | [[Imatge:2.2 Granit i milonita.jpg|350px|thumb|dreta|A l’esquerra granodiorita amb la seva textura magmàtica original i a la dreta granodiorita milonítica amb estructura gnèissica]] |
| − |
| |
| − |
| |
| | Una peculiaritat d’ambdós plutons és la presència de bandes de deformació (zones de cisalla). A Cap de Creus hi han dues faixes de zones de cisalla. La meridional és la que afecta als plutons granodiorítics, mentre que la septentrional afecta als esquistos que prèviament havien assolit un grau mig/alt de metamorfisme. | | Una peculiaritat d’ambdós plutons és la presència de bandes de deformació (zones de cisalla). A Cap de Creus hi han dues faixes de zones de cisalla. La meridional és la que afecta als plutons granodiorítics, mentre que la septentrional afecta als esquistos que prèviament havien assolit un grau mig/alt de metamorfisme. |
| | Les zones de cisalla representen zones d’intensa deformació. La deformació d’una roca suposa que aquesta esdevingui una roca foliada. Així, la granodiorita quan és deformada passa de tenir una estructura pròpia de les roques ígnies per adquirir una foliació, prenent l’aparença de gneis. | | Les zones de cisalla representen zones d’intensa deformació. La deformació d’una roca suposa que aquesta esdevingui una roca foliada. Així, la granodiorita quan és deformada passa de tenir una estructura pròpia de les roques ígnies per adquirir una foliació, prenent l’aparença de gneis. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| | [[Imatge:2.3 Mapa Puig Rom Portal2.jpg|350px|thumb|dreta|Mapa geològic del sector sud de Puig Rom mostrant la distribució de les zones de cisalla]] | | [[Imatge:2.3 Mapa Puig Rom Portal2.jpg|350px|thumb|dreta|Mapa geològic del sector sud de Puig Rom mostrant la distribució de les zones de cisalla]] |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | [[Imatge:2.4_DCC00514.jpg|350px|thumb|dreta|Efectes de la deformació per cisalla en els filons aplítics-pegmatítics. Noteu el plegament del dic i la presència d’una foliació ben marcada en la granodiorita]] | | [[Imatge:2.4_DCC00514.jpg|350px|thumb|dreta|Efectes de la deformació per cisalla en els filons aplítics-pegmatítics. Noteu el plegament del dic i la presència d’una foliació ben marcada en la granodiorita]] |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| | Tot el sector de Puig Rom, inclosa la franja d’afloraments costaners, mostra la xarxa de zones de cisalla que tenen una orientació predominant NO-SE. A la zona del far l’orientació és predominantment ONO-ESE. | | Tot el sector de Puig Rom, inclosa la franja d’afloraments costaners, mostra la xarxa de zones de cisalla que tenen una orientació predominant NO-SE. A la zona del far l’orientació és predominantment ONO-ESE. |
| | Les característiques de la granodiorita i la successió d’esdeveniments deformatius s’expliquen en detall al Portal#1. | | Les característiques de la granodiorita i la successió d’esdeveniments deformatius s’expliquen en detall al Portal#1. |
| | En el Portal #2 (enfront del pàrquing del Far), es pot observar la granodiorita milonitica i també dics d’aplita i pegmatita afectatsper les cisalles. Es tracta d’un conjunt de zones de cisalla que formen una ampla banda de roques milonítiques. | | En el Portal #2 (enfront del pàrquing del Far), es pot observar la granodiorita milonitica i també dics d’aplita i pegmatita afectatsper les cisalles. Es tracta d’un conjunt de zones de cisalla que formen una ampla banda de roques milonítiques. |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | | | |
| − | | + | [[Imatge:3.1_P5156602.jpg|350px|thumb|dreta|Límit entre una banda de granodiorita milonítica (a la dreta) i la granodiorita no afectada per la deformació per cisalla (a l’esquerra)]] |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| | ==PORTAL #3 Punta de la Bateria-Raconada del Far== | | ==PORTAL #3 Punta de la Bateria-Raconada del Far== |
| | Aquí també trobem una gran concentració d’afloraments d’interès. D’entrada, i des del camí de Ronda, podem observar el contrast entre l’ampla banda de deformació (Fites 7 i 8) i un sector de granodiorita no afectada per cisalles amples. | | Aquí també trobem una gran concentració d’afloraments d’interès. D’entrada, i des del camí de Ronda, podem observar el contrast entre l’ampla banda de deformació (Fites 7 i 8) i un sector de granodiorita no afectada per cisalles amples. |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | + | [[Imatge:3_sheating P2180099.jpg|350px|thumb|dreta|Esquerra i centre: formes erosives de disjunció poligonal/esferoidal. Aquest tipus de meteorització dona lloc a l’anomenada pell de ceba. Dreta: estructura tectònica, zona de cisalla]] |
| | També en aquest sector podem observar unes configuracions morfològiques comunes en roques granítiques. Corresponen a formes de meteorització i erosió i, per tant, independents de les estructures descrites fins ara. Es tracta de la disjunció o exfoliació en làmines que sovint poden adoptar formes corbes, aïllant cossos de formes més o menys esferoïdals. És un fenomen d’alteració recent de la granodiorita. Per distingir entre aquest fenòmen i el de deformació, cal fixar-se en el seu efecte en els filons. Mentre les zones de cisalla provoquen desplaçament dels filons, la disjunció crea làmines d’alteració però no una deformació associada, ni tampoc desplaçament. | | També en aquest sector podem observar unes configuracions morfològiques comunes en roques granítiques. Corresponen a formes de meteorització i erosió i, per tant, independents de les estructures descrites fins ara. Es tracta de la disjunció o exfoliació en làmines que sovint poden adoptar formes corbes, aïllant cossos de formes més o menys esferoïdals. És un fenomen d’alteració recent de la granodiorita. Per distingir entre aquest fenòmen i el de deformació, cal fixar-se en el seu efecte en els filons. Mentre les zones de cisalla provoquen desplaçament dels filons, la disjunció crea làmines d’alteració però no una deformació associada, ni tampoc desplaçament. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | [[Imatge:3.5_DIACCG362 3.6_P5156604.jpg|350px|thumb|dreta|Formes d’erosió alveolar o en nius d’abella (esquerra) i erosió alveolar i tafoni (dreta)]] |
| | Altres formes d’erosió freqüents a la zona són les cavitats alveolars i els tafoni. Aquestes són el producte del desgast irregular produïts pel vent i els aerosols marins. | | Altres formes d’erosió freqüents a la zona són les cavitats alveolars i els tafoni. Aquestes són el producte del desgast irregular produïts pel vent i els aerosols marins. |
| − |
| |
| − |
| |
| | En aquest sector trobem les localitats marcades com 7,8,9 i 10. Recomanem baixar inicialment per la dreta (localitats 7 i 8). | | En aquest sector trobem les localitats marcades com 7,8,9 i 10. Recomanem baixar inicialment per la dreta (localitats 7 i 8). |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | | | |
| − | | + | [[Imatge:3.7_DCC00696R.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #7. Dic deformat per efecte de la cisalla]] |
| | ==='''Localitat #7'''=== | | ==='''Localitat #7'''=== |
| | Situada prop del mur del camí de ronda on es pot observar l’efecte de la zona de cisalla en la granodiorita, i especialment en un filó de color clar deformat (plegat i desplaçat per efecte d’una cisalla que en aquest punt enregistra un moviment dextre). | | Situada prop del mur del camí de ronda on es pot observar l’efecte de la zona de cisalla en la granodiorita, i especialment en un filó de color clar deformat (plegat i desplaçat per efecte d’una cisalla que en aquest punt enregistra un moviment dextre). |
| − | Es pot observar com el moviment d’aqueste cisalla és complex, ja que en algun sector és dextre i en altres senestre. | + | Es pot observar com el moviment d’aquesta cisalla és complex, ja que en algun sector és dextre i en altres senestre. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| | + | [[Imatge:3.8_3.9P2180073.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #8. Enclavaments a la granodiorita no cisallada (esquerra) i enclavaments intensament deformats (dreta)]] |
| | ==='''Localitat #8'''=== | | ==='''Localitat #8'''=== |
| | La mateixa zona de cisalla es prolonga cap al mar. A l’interior de la zona de cisalla pot observar-se l’efecte de la deformació en la granodiorita i els seus enclavaments. S’ha esmentat que la forma dels enclavaments és lleugerament el·líptica. En canvi, a l’interior de la zona de cisalla estan extremadament aplanats i estirats paral·lelament a la foliació. | | La mateixa zona de cisalla es prolonga cap al mar. A l’interior de la zona de cisalla pot observar-se l’efecte de la deformació en la granodiorita i els seus enclavaments. S’ha esmentat que la forma dels enclavaments és lleugerament el·líptica. En canvi, a l’interior de la zona de cisalla estan extremadament aplanats i estirats paral·lelament a la foliació. |
| − |
| |
| − |
| |
| | '''''Exercici didàctic:''' Compareu les formes dels enclavaments no cisallats i cisallats. Les manifestes diferències evidencien la magnitud de la deformació per cisalla''. | | '''''Exercici didàctic:''' Compareu les formes dels enclavaments no cisallats i cisallats. Les manifestes diferències evidencien la magnitud de la deformació per cisalla''. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | [[Imatge:9_P5075739.JPG|350px|thumb|dreta|Localitat #9. Zona de cisalla senestre que desplaça un enclavament i un filó]] |
| − | | + | |
| | ==='''Localitat #9'''=== | | ==='''Localitat #9'''=== |
| | En un aflorament sobre un pla inclinat podem veure una petita zona de cisalla que afecta a una vena aplítica. Hi ha dues observacions a realitzar. | | En un aflorament sobre un pla inclinat podem veure una petita zona de cisalla que afecta a una vena aplítica. Hi ha dues observacions a realitzar. |
| | Quan la zona de cisalla afecta al dic podem observar la lineació d’estirament que representa la direcció de moviment associat a aquesta cisalla, la qual és senestra. L’altra observació és que les zones de cisalla presenten gradients longitudinals de desplaçament. Així, seguint la zona de cisalla cap amunt, es veu que el desplaçament va disminuint fins a generar-se una xarxa de petites cisalles fins a desaparèixer en el si de la granodiorita. | | Quan la zona de cisalla afecta al dic podem observar la lineació d’estirament que representa la direcció de moviment associat a aquesta cisalla, la qual és senestra. L’altra observació és que les zones de cisalla presenten gradients longitudinals de desplaçament. Així, seguint la zona de cisalla cap amunt, es veu que el desplaçament va disminuint fins a generar-se una xarxa de petites cisalles fins a desaparèixer en el si de la granodiorita. |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | | | |
| − | | + | [[Imatge:3.11_12_PA315785_89R.jpg|350px|thumb|dreta|Localitat #10. A l'esquerra, cisalles senestres subparal·leles que afecten un filó. A la dreta, cisalla dextra que també desplaça un filó]] |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | [[Imatge:3.11_12_PA315785_89R.jpg|350px|thumb|dreta| A l'esquerra, cisalles senestres subparal·leles que afecten un filó. A la dreta, cisalla dextra que també desplaça un filó]] | + | |
| | ==='''Localitat #10'''=== | | ==='''Localitat #10'''=== |
| | Aqui aflora un dels pocs exemples de cisalles conjugades d’aquest sector. El qualificatiu conjugades s’aplica a estructures | | Aqui aflora un dels pocs exemples de cisalles conjugades d’aquest sector. El qualificatiu conjugades s’aplica a estructures |
| | que presenten una cinemàtica oposada, és a dir, en cas de desplaçaments horitzontals detectem moviment dextres i senestres. Al sud-oest de l’aflorament predominen els moviments senestres, mentre que al nord-est el moviment és dextre. | | que presenten una cinemàtica oposada, és a dir, en cas de desplaçaments horitzontals detectem moviment dextres i senestres. Al sud-oest de l’aflorament predominen els moviments senestres, mentre que al nord-est el moviment és dextre. |
| − | | + | <br style="clear:both;"> |
| − | | + | |
| | | | |
| | [[Imatge:1980DIA02505.jpg|350px|thumb|dreta| Treballs de cartografia geològica de detall, any 1980]] | | [[Imatge:1980DIA02505.jpg|350px|thumb|dreta| Treballs de cartografia geològica de detall, any 1980]] |
| − |
| |
| | ==Significat històric== | | ==Significat històric== |
| − | Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la | + | Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny d'especialistes d'arreu del mon, es va fer palès que es tractava d'un dels afloraments més excepcionals a escala mundial. Hi ha diverses publicacions científiques que prenen exemples d'aquesta localitat. Tant a nivell d'excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es consideri aquesta zona com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural. |
| − | península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van | + | |
| − | ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de | + | |
| − | cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny | + | |
| − | d'especialistes d'arreu del mon, es va fer palès que es tractava d'un dels | + | |
| − | afloraments més excepcionals a escala mundial. | + | |
| − | Hi ha diverses publicacions científiques que prenen exemples d'aquesta localitat. Tant a nivell | + | |
| − | d'excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp | + | |
| − | d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a | + | |
| − | aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es consideri aquesta zona | + | |
| − | com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural. | + | |
| | Des de l'any 2005 constitueix el Geòtop 163 de l'[http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/ Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya]. | | Des de l'any 2005 constitueix el Geòtop 163 de l'[http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/ Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya]. |
| | + | <br style="clear:both;"> |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| − |
| |
| | * Carreras, J., Druguet, E. 2005. Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses. Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. [http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/163_descrip.pdf]. | | * Carreras, J., Druguet, E. 2005. Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses. Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. [http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/163_descrip.pdf]. |
| | * Carreras, J., Druguet, E. 2013. Illustrated field guide to the geology of Cap de Creus. Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona. [https://publicacions.uab.cat/llibres/fitxa_web_llibres.asp?ID=1855]. | | * Carreras, J., Druguet, E. 2013. Illustrated field guide to the geology of Cap de Creus. Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona. [https://publicacions.uab.cat/llibres/fitxa_web_llibres.asp?ID=1855]. |
Les roques de la família dels granits que actualment conformen el paisatge de la rodalia del Far de Roses van cristal·litzar en profunditat a partir d’un magma fa 300 milions d'anys.
El magma original fou sotmès a deformació a mesura que s'anava refredant. Primer es produí l'alineament dels primers cristalls i l'aixafament dels enclavaments foscos. Un cop solidificat el magma, es produïren esquerdes que foren reomplertes amb magma residual, formant-se els dics de color clar. Finalment, la deformació es concentrà en zones de cisalla, provocant una deformació local intensa del conjunt rocallós.
Aquesta història s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi d'aquests afloraments, els quals constitueixen un patrimoni d'interès internacional. Alguns afloraments són fràgils i hem de tenir cura de no malmetre'ls.
.jpg)
