|
|
Josep Rahola Berga: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | Josep Rahola Berga va néixer a [[Roses]] el 27 d'abril de 1856 i va morir també a [[Roses]] el dia 30 de setembre de 1923. Era propietari, capità de vaixell i un important consignatari marítim. Era fill de [[Pere Rahola Batlle]] i [[Anna Berga Sastre]], ambdós de [[Cadaqués]]. Els avis paterns eren [[Pere Rahola]] i [[Caterina Batlle[[ ([[Cadaqués]]). Els avis materns foren [[Francesc Berga]] i [[Caterina Sastre]] ([[Cadaqués]]). Es casà amb [[Antònia Brunet Prades]] ([[Barcelona]]), de qui tingué una filla, Anna. Una vegada vidu, es tornà a casar amb [[Rosari Pou Constantí]] ([[Figueres]]), amb qui tingué un fill, Ramon. Finalment, estigué casat en terceres núpcies amb [[Elvira Morell Birba]] o Romañach ([[Roses]], 1861), sense que tingués descendència d'aquest matrimoni.
| + | [[Categoria:Literatura]] |
| | + | [[Categoria:Segle XIX]] |
| | + | [[Categoria:Segle XX]] |
| | + | [[Categoria:Serveis i professions liberals]] |
| | + | [[Categoria:Política]] |
| | + | [[Categoria:Biologia]] |
| | + | [[Categoria:Història]] |
| | + | [[Categoria:Arquitectura]] |
| | + | [[Categoria:Històries personals]] |
| | + | |
| | + | '''Josep Rahola Berga''' (Roses, 27 d'abril de 1856 - Roses, 30 de setembre de 1923), fou un destacat propietari, capità de vaixell i important consignatari marítim local. |
| | + | |
| | + | |
| | + | == Biografia == |
| | + | |
| | + | Josep Rahola Berga era fill de [[Pere Rahola Batlle]] i [[Anna Berga Sastre]], ambdós de [[Cadaqués]]. Els avis paterns eren [[Pere Rahola]] i [[Caterina Batlle]] ([[Cadaqués]]). Els avis materns foren [[Francesc Berga]] i [[Caterina Sastre]] ([[Cadaqués]]). Es casà amb [[Antònia Brunet Prades]] ([[Barcelona]]), de qui tingué una filla, Anna. Una vegada vidu, es tornà a casar amb [[Rosari Pou Constantí]] (Figueres), amb qui tingué un fill, Ramon. Finalment, estigué casat en terceres núpcies amb [[Elvira Morell Birba]] o Romañach (Roses, 1861), sense que tingués descendència d'aquest matrimoni. |
| | | | |
| | Era membre d'una important família burgesa, dedicada als negocis de caràcter comercial i que, alhora, arribà a participar en la política al més alt nivell. Fou oncle del diputat a Corts i ministre de Marina i de la Guerra i ministre Sense Cartera, [[Pere Rahola Molinas]] i germà del també diputat a Corts, [[Pere Rahola Berga]]. Estava emparentat amb la família de comerciants i consignataris marítims dels Llorens (formada per l'avi, [[Baldiri Llorens Palau]]; el pare, [[Baldiri Llorens Romañach]]; els fills i regidors, [[Baldiri Llorens Rahola]] i [[Trinitat Llorens Rahola]], i el nét i regidor, [[Alfons Llorens Mateu]]) i amb [[Frederic Rahola i Berga]], litigant pels drets de pas d'un carrer (1911). Finalment, era cunyat del regidor [[Joan Brunet Prades]]. | | Era membre d'una important família burgesa, dedicada als negocis de caràcter comercial i que, alhora, arribà a participar en la política al més alt nivell. Fou oncle del diputat a Corts i ministre de Marina i de la Guerra i ministre Sense Cartera, [[Pere Rahola Molinas]] i germà del també diputat a Corts, [[Pere Rahola Berga]]. Estava emparentat amb la família de comerciants i consignataris marítims dels Llorens (formada per l'avi, [[Baldiri Llorens Palau]]; el pare, [[Baldiri Llorens Romañach]]; els fills i regidors, [[Baldiri Llorens Rahola]] i [[Trinitat Llorens Rahola]], i el nét i regidor, [[Alfons Llorens Mateu]]) i amb [[Frederic Rahola i Berga]], litigant pels drets de pas d'un carrer (1911). Finalment, era cunyat del regidor [[Joan Brunet Prades]]. |
| | | | |
| − | Estava afiliat a la [[Lliga Regionalista]]. Una vegada escollit en les eleccions del 8/11/1903 i nomenat síndic (1/1/1904-1/1/1906), féu gala del seu càracter mecènic, amb el regal al municipi d'una romana (bàscula) per pesar fins a 90 kg (sessió del Ple de 7/2/1904) i amb l'avançament de 500 pessetes, reintegrables en el següent pressupost municipal, per poder atendre les despeses de construcció d'un pont nou de fusta sobre la riera Ginjolers (sessió del 13/8/1904). En aquell mandat, fou nomenat vocal de la Junta d'Inspecció, Vigilància i Administració de les Obres de la Presó de Figueres (sessió de l'11/1/1905). Tornà a ésser escollit en les eleccions del 12/11/1905 per la legislatura 1/1/1906-1/7/1909, en la qual fou 1r tinent d'alcalde des de l'1/1/1906 fins al 30/3/1907 i alcalde a partir del 30/3/1907 fins a l'1/7/1909. Sortí reelegit en les eleccions del 2/5/1909 i continuà en el càrrec d'alcalde durant els períodes 1/7/1909-4/1/1910 i 4/1/1910–1/1/1912. | + | Estava afiliat a la [[Lliga Regionalista]]. Una vegada escollit en les eleccions del 8/11/1903 i nomenat síndic (1/1/1904-1/1/1906), féu gala del seu caràcter mecènic, amb el regal al municipi d'una romana (bàscula) per pesar fins a 90 kg (sessió del Ple de 7/2/1904) i amb l'avançament de 500 pessetes, reintegrables en el següent pressupost municipal, per poder atendre les despeses de construcció d'un pont nou de fusta sobre la riera Ginjolers (sessió del 13/8/1904). En aquell mandat, fou nomenat vocal de la Junta d'Inspecció, Vigilància i Administració de les Obres de la Presó de Figueres (sessió de l'11/1/1905). Tornà a ésser escollit en les eleccions del 12/11/1905 per la legislatura 1/1/1906-1/7/1909, en la qual fou 1r tinent d'alcalde des de l'1/1/1906 fins al 30/3/1907 i alcalde a partir del 30/3/1907 fins a l'1/7/1909. Sortí reelegit en les eleccions del 2/5/1909 i continuà en el càrrec d'alcalde durant els períodes 1/7/1909-4/1/1910 i 4/1/1910–1/1/1912. |
| | | | |
| − | L'anàlisi de la seva biblioteca personal indica que era una persona culte, interessada no només en la literatura clàssica castellana o la Renaixença Catalana, sinó en els nous corrents intel·lectuals de la segona meitat de segle XIX, especialment els relacionats amb les noves teories de [[Charles Darwin]] i l'evolució de les espècies. Sens dubtes, els seus contactes comercials amb persones de la resta del món li obriren els horitzons mentals i la curiositat per conèixer com eren les zones geogràfiques més allunyades de Roses. | + | L'any 1900 féu construir la casa familiar, situada a l'actual plaça de Catalunya, i coneguda popularment com a [[Casa Rahola Berga]], un habitatge burgès que conformà la tradicional façana marítima de Roses. D'altra banda, l'anàlisi de la seva biblioteca personal indica que era una persona culte, interessada no només en la literatura clàssica castellana o la Renaixença Catalana, sinó en els nous corrents intel·lectuals de la segona meitat de segle XIX, especialment els relacionats amb les noves teories de [[Charles Darwin]] i l'evolució de les espècies. Sens dubtes, els seus contactes comercials amb persones de la resta del món li obriren els horitzons mentals i la curiositat per conèixer com eren les zones geogràfiques més allunyades de Roses. |
Revisió de 18:04, 14 abr 2020
Josep Rahola Berga (Roses, 27 d'abril de 1856 - Roses, 30 de setembre de 1923), fou un destacat propietari, capità de vaixell i important consignatari marítim local.
Josep Rahola Berga era fill de Pere Rahola Batlle i Anna Berga Sastre, ambdós de Cadaqués. Els avis paterns eren Pere Rahola i Caterina Batlle (Cadaqués). Els avis materns foren Francesc Berga i Caterina Sastre (Cadaqués). Es casà amb Antònia Brunet Prades (Barcelona), de qui tingué una filla, Anna. Una vegada vidu, es tornà a casar amb Rosari Pou Constantí (Figueres), amb qui tingué un fill, Ramon. Finalment, estigué casat en terceres núpcies amb Elvira Morell Birba o Romañach (Roses, 1861), sense que tingués descendència d'aquest matrimoni.
Era membre d'una important família burgesa, dedicada als negocis de caràcter comercial i que, alhora, arribà a participar en la política al més alt nivell. Fou oncle del diputat a Corts i ministre de Marina i de la Guerra i ministre Sense Cartera, Pere Rahola Molinas i germà del també diputat a Corts, Pere Rahola Berga. Estava emparentat amb la família de comerciants i consignataris marítims dels Llorens (formada per l'avi, Baldiri Llorens Palau; el pare, Baldiri Llorens Romañach; els fills i regidors, Baldiri Llorens Rahola i Trinitat Llorens Rahola, i el nét i regidor, Alfons Llorens Mateu) i amb Frederic Rahola i Berga, litigant pels drets de pas d'un carrer (1911). Finalment, era cunyat del regidor Joan Brunet Prades.
Estava afiliat a la Lliga Regionalista. Una vegada escollit en les eleccions del 8/11/1903 i nomenat síndic (1/1/1904-1/1/1906), féu gala del seu caràcter mecènic, amb el regal al municipi d'una romana (bàscula) per pesar fins a 90 kg (sessió del Ple de 7/2/1904) i amb l'avançament de 500 pessetes, reintegrables en el següent pressupost municipal, per poder atendre les despeses de construcció d'un pont nou de fusta sobre la riera Ginjolers (sessió del 13/8/1904). En aquell mandat, fou nomenat vocal de la Junta d'Inspecció, Vigilància i Administració de les Obres de la Presó de Figueres (sessió de l'11/1/1905). Tornà a ésser escollit en les eleccions del 12/11/1905 per la legislatura 1/1/1906-1/7/1909, en la qual fou 1r tinent d'alcalde des de l'1/1/1906 fins al 30/3/1907 i alcalde a partir del 30/3/1907 fins a l'1/7/1909. Sortí reelegit en les eleccions del 2/5/1909 i continuà en el càrrec d'alcalde durant els períodes 1/7/1909-4/1/1910 i 4/1/1910–1/1/1912.
L'any 1900 féu construir la casa familiar, situada a l'actual plaça de Catalunya, i coneguda popularment com a Casa Rahola Berga, un habitatge burgès que conformà la tradicional façana marítima de Roses. D'altra banda, l'anàlisi de la seva biblioteca personal indica que era una persona culte, interessada no només en la literatura clàssica castellana o la Renaixença Catalana, sinó en els nous corrents intel·lectuals de la segona meitat de segle XIX, especialment els relacionats amb les noves teories de Charles Darwin i l'evolució de les espècies. Sens dubtes, els seus contactes comercials amb persones de la resta del món li obriren els horitzons mentals i la curiositat per conèixer com eren les zones geogràfiques més allunyades de Roses.
|
