Enllumenat públic: Diferència entre les revisions

Revisió de 17:24, 26 nov 2014

Fanal probablement de petroli al carrer de davant, actual Pi i Sunyer/AMR (Col·lecció Reixach)

Fanal elèctric a davant de la plaça del peix vella / Fons Abad Grabulós- Autor: Fargnoli

A la cantonada hi ha un fanal elèctric amb la bombeta descoberta. /Fons Francisco-Giró - Autor: Francisco Sanpera Mora

A la cantonada de l'Hotel Marina, tipologia de fanal de meitat dels anys 60. / Autor i fons: Emili Cervera Lliuró

Els carrers de Roses van ser il·luminats per primera vegada l'any 1878. Des de llavors, la història de l'enllumenat públic a la vila ha mantingut un progrés ascendent tant en nombre de fanals com amb les noves tecnologies que s'hi han anat implantant per a que aquests fossin més eficients.

Els primers fanals que es varen instal·lar a Roses probablement foren de petroli, un sistema de poca potència lumínica però que significava un avenç vers la millora urbana. La notícia sobre la instal·lació d'aquests primers fanals prové del pressupost municipal de 1878-1879 en el que hi figura una partida per l'enllumenat seguit d'un "...concepto que antes no estaba... ^[1]". En els següents pressupostos ja s'hi troba l'assignació pressupostària destinada a l'adquisició de petroli per tal d'abastir aquest nou enllumenat i el seu manteniment. Tanmateix, la voluntat d'il·luminar els carrers es remunta a anys abans:

(...) la il·luminació pública de Roses es remunta al 1874, quan el Ple de l’Ajuntament s’adherí a una proposta de l’alcalde, el republicà Joan Corredor Oliva. Efectivament, l’u d’agost de 1874 la Corporació municipal, atesa la gran necessitat en què es trobava la població de disposar d’enllumenat públic –fins al moment reduït a quatre fanals d’oli mal comptats– i, així mateix, per tal d’adoptar el mitjà que evités la major despesa possible en el seu establiment, acordava adquirir els fanals de l’enllumenat antic de Figueres, en el benentès que el seu preu fos convenient. En aquell moment es disposava d’alguns recursos econòmics addicionals perquè al pressupost municipal es rebaixava la quantitat assignada al metge titular de la Vila, Nicolau Sunyer. Així mateix, l’Ajuntament acordava comunicar als veïns de cada carrer, abans de comprar els esmentats fanals, si volien encarregar-se de la conservació de l’enllumenat. ^[2]

El servei d'enllumenat públic va anar incrementant progressivament el nombre de fanals i millorant el servei. La prova es torna a trobar dins el pressupost municipal, aquest cop el de 1893/94 en el que s'introdueix un nou lloc de treball, el fanaler:

Aquesta tendència a atorgar més importància a l’enllumenat s’intensificà any rere any: el 1892-1893 eren, ja, 190 pessetes “…por haberse aumentado los faroles…”, una actuació que es repetí l’any següent (1893-1894) quan, a més, s’introduí per primera vegada la figura de l’encarregat de l’enllumenat públic, amb una retribució anual de 180 pessetes. Les despeses (...)

L’encarregat d’obrir i tancar puntualment els fanals era un fanaler nomenat per l’Ajuntament de Roses. Així, per exemple, a principis del segle XX, l’encarregat era Josep Colomer. Puntualment, Joan Flaquer desenvolupà aquest càrrec quan el 9 de novembre de 1903 va ser nomenat fanaler públic accidental en susbtitució del titular, que havia estat designat agutzil habilitat, una situació que es va perllongar fins al 3 de gener de 1904. ^[3]

L'avenç cabdal en aquesta matèria el suposà l'arribada de la llum elèctrica. En el cas de Roses, l'electricitat arribà relativament tard, l'any 1906, però aquest esdeveniment no estigué exempt de certes problemàtiques que van demorar gairebé dos anys la seva instal·lació.

L'Ajuntament va iniciar els tràmits el 17 d'octubre de 1904 amb un acord del Ple en que s'aprovava la introducció de l'electricitat al municipi i es declarava aquesta d'utilitat pública. Tot i la ferma voluntat del consistori, l'any següent es documenten els primers entrebancs:

El 23 d’agost de 1905, l’Ajuntament “…remitió por conducto del Sr. Gobernador Civil al Exmo. Sor. Ministro de Agricultura, Industria, Comercio y Obras Públicas una instancia suscrita por este Ayuntamiento y mayores contribuyentes del término, en súplica de que en la concesión definitiva de la linea de transmisión elèctrica solicitada por la razón social Badía y Mañé y que partirá desde su central de San Mori á esta población, se sirva dar facilidades para su instalación…”. Havien passat deu mesos des de l’acord plenari d’electrificar la població, els mitjans econòmics havien estat pressupostats –una cosa, a vegades, ben difícil d’aconseguir– i, a més, el primer concessionari havia subrogat el contracte a una segona empresa i, al capdavall, el més calent era a l’aigüera.^[4]

La següent instància no es feu esperar, dos mesos després es demanava celeritat tot mostrant la importància de l'arribada de l'electricitat a Roses:

el 23 d’octubre del mateix any el Consistori demanava “…influir con el Sr. Gobernador para que fuese un hecho la pronta resolución favorable de la meritada instancia”. L’arribada de l’energia elèctrica esdevenia un tema cabdal per a la població, al qual calia subordinar qualsevol altre
assumpte, fins i tot el també esperat telèfon: “…posponiendo á ella [l’electricitat] la linea telefónica, pues ésta se considera de menor interés para nuestra población, ya que tenemos la linea telegráfica del Estado que nos comunica con los Centros de mayor relación…”.^[5]

Finalment, en el llibre d'actes del Ple de l'Ajuntament també es registra l'oposició d'alguns propietaris al pas de la línia elèctrica per les seves finques:

 “…distintos propietarios se oponen y han reclamado ante la Superioridad á fin de que la linea de transmisión eléctrica para el servicio del alumbrado público no les atraviese sus respectivas fincas…”.^[6]

Tot plegat va suposar la demora de l'arribada de l'electricitat, que a diferència d'altres municipis empordanesos, no provenia dels recursos hidràulics sinó que es produïa amb motors de gas pobre. En aquest sentit, tant Roses com Castelló d'Empúries -que també adoptà aquest sistema- foren casos excepcionals dins del panorama comarcal ja que no disposaven de recursos hídrics suficients per la generació d'energia elèctrica^[7] .

Finalment, l'1 de juny de 1906 els primers fanals elèctrics de Roses es van encendre. Foren un total de 50 làmpades de 10 bugies i l'autoritat eclesiàstica va beneir l'esdeveniment uns dies després, el Ple de l'Ajuntament en donava compte el dia 11 de juny:

 “…de un oficio del Sr. Cura párroco de esta villa invitando con el mismo á este Cabildo municipal á los divinos oficios que se celebrarán en la parroquial de la misma el día catorce de los corrientes á las diez, á la solemne bendición del alumbrado eléctrico que tendrá lugar en la plaza de la Iglesia inmediatamente despues del oficio…”.^[8]

Des de llavors l'electricitat forma part de la vida dels rosincs i en els 100 anys que fa que va arribar ja costa d'imaginar-se la vida sense. Aquest invent de Thomas Edison ha resultat ser l'avenç més transformador del segle XX ja que ha canviat la vida de milions de persones arreu del món, Roses inclòs.

Notes[modifica]

1. ↑ Barris, Josep Maria " Faci's la llum...elèctrica (I)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.300
2. ↑ Barris, Josep Maria " Faci's la llum...elèctrica (I)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.300
3. ↑ Barris, Josep Maria " Faci's la llum...elèctrica (II)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.301
4. ↑ Barris, Josep Maria " Faci's la llum...elèctrica (III)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.304
5. ↑ Barris, Josep Maria " Faci's la llum...elèctrica (IV)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.305
6. ↑ Barris, Josep Maria " Faci's la llum...elèctrica (II)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.301
7. ↑ Barris, Josep Maria " Faci's la llum...elèctrica (II)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.301
8. ↑ Barris, Josep Maria " Faci's la llum...elèctrica (III)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 p.304

Bibliografia[modifica]

• Barris, Josep Maria "Faci's la llum...elèctrica (I)(II)(III)(i IV)" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp.299-306