Naufragi del Phedon: Diferència entre les revisions

Revisió de 15:12, 17 juny 2012

Quadernes del vaixell enfonsat. Foto de Poseidon.

El mercant Phedon va naufragar el 31 de març de 1933 a cala Montjoi. Portava un carregament de mongetes, blat de moro i fusta. El naufragi, però, no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà":

El Phedon és un vaixell vell i tronat que ha passat per moltes mans. Ha estat rebatejat vuit vegades pels seus diferents propietaris des del llunyà dia de l'any 1889 en què fou avarat a Stockton, a la riba del Tees. Ara es troba a Barcelona d'on salpa, curt de carbó, el 24 de març. L'endemà arriba davant Cadaqués, és albirat passant i repassant la costa, com si cerqués quelcom. Finalment es decideix: el baix de la Ferrera, clarament indicat a les cartes nàutiques, és el millor lloc per embarrancar. El Phedon posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc, navegant per inèrcia, amb les màquines aturades i el capità com a únic tripulant, se sent un segon soroll, esmorteït, com d'una explosió submarina. El vaixell comença a escorar i s'enfonsa lentament.

A l'informe dels fetes el capità declara que una via d'aigua l'ha obligat a dirigir-se a terra, cap a Montjoi, per embarrancar, evitant així la pèrdua de la nau, quan de sobte ha ensopegat amb una roca submergida, és a dir el baix de la Ferrera, que ha obert un nou forat provocant l'enfonsament.

Per encàrrec d'un agent de la companyia Lloyd's enviat expressament i de Baldiri Llorens, delegat de l'asseguradora a Roses, el bus Constantí Kontos reconeix el derelicte. La seva conclusió és que la topada amb el baix no fou prou violenta com per provocar l'enfonsament, i fa notar l'existència d'un forat d'uns dos metres quadrats al casc, amb les planxes del voltant corbades cap a l'exterior, evidència d'una explosió interna. L'informe de Kontos, corroborat per les declaracions dels pescadores de la teranyina que ha recollit la tripulació, fa fracassar la temptativa de frau.

Anys més tard, el 1949, una societat hispano-alemanya obté la concessió pel desballestament del Phedon. L'estat espanyol s'està refent d'una guerra i Europa ha girat l'esquena al règim franquista. No hi ha materials per a la reconstrucció del país, per això recuperar el ferro vell és un bon negoci. Del 1948 al 1959 Jordi Contos dinamita el vaixell (...). Quan els alemanys no paguen Contos deixa la feina i és substituït per un bus basc, desconeixedor de les tècniques de descompressió, que morirà al cap de poc temps d'un accident. Arreglats els comptes amb els alemanys, Contos reprèn la tasca; del vaixell només en quedarà la quilla, ja que la seva extracció no és econòmicament rendible.^[1]

Fitxa tècnica

• Nom: Phedon
• Noms anteriors: Monica/Harde/Sundsvall/Zafirios Matsas/Ludovico S./Denia/Windcliffe
• Nom amb què és conegut: Barco de les mongetes
• Activitat: mercant
• Tipus de vaixell: vapor
• Material de construcció: ferro
• Data d'avarament: 1889
• Drassana: Gray Taylor & Co. Stockton (Regne Unit)
• Eslora: 89 metres
• Mànega: 12,27 metres
• Calat: 6 metres
• Tonatge: 1.885 tones
• Propulsió: mecànica
• Bandera/Port de matrícula: grega/Salònica
• Armador o propietari: P. Alexatos & Abazoglou, Alexatos Bros, Managers
• Càrrega: mongetes
• Lloc del naufragi: baix de la Ferrera
• Data del naufragi: dissabte, 25-03-1933
• Causa del naufragi: intencionada
• Profunditat: 20 metres^[2]

Notes

1. ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
2. ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)