|
|
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) |
Línia 1: |
Línia 1: |
| [[Imatge:Teixó.jpg|350px|thumb|dreta|Teixó (''Meles meles''), foto de Andrew Mawby]] | | [[Imatge:Teixó.jpg|350px|thumb|dreta|Teixó (''Meles meles''), foto de Andrew Mawby]] |
| + | |
| + | |
| També anomenat toixó. | | També anomenat toixó. |
| El teixó és un animal poc freqüent que es veu sobretot de nit o al capvespre i a l’alba (i és un dels mamífers que es veuen mçes habitualment atropellats a la carretera). El seu habitat és a prop de la plana, a llocs humits i boscosos, però pot desplaçar-se lluny per trobar menjar. | | El teixó és un animal poc freqüent que es veu sobretot de nit o al capvespre i a l’alba (i és un dels mamífers que es veuen mçes habitualment atropellats a la carretera). El seu habitat és a prop de la plana, a llocs humits i boscosos, però pot desplaçar-se lluny per trobar menjar. |
Revisió de 13:05, 26 gen 2012
Teixó (
Meles meles), foto de Andrew Mawby
També anomenat toixó.
El teixó és un animal poc freqüent que es veu sobretot de nit o al capvespre i a l’alba (i és un dels mamífers que es veuen mçes habitualment atropellats a la carretera). El seu habitat és a prop de la plana, a llocs humits i boscosos, però pot desplaçar-se lluny per trobar menjar.
És de la família dels mustèlids (mamífers carnivors) i arriba a pesar fins a 15 kg, té el cap allargat i triangular, i un cos també allargat que pot mesurar fins a 90 cm de longitud, dels quals 15 a 20 cm corresponen a la cua. Té els ulls i les orelles petites, igual que les potes curtes. Él pel de l’esquena ésde color gris i el del ventre fosc, gairebé negre. És inconfundible per les dues ratlles negres que van del musell fins a les orelles, com si portés una màscara.
Dorm i cria en caus, o teixoneres, de grans dimensions i on pot viure sol o en grups de fins a dotze animals.
El teixó és omnívor, s’alimenta d’insectes, (meles, el seu nom científic, ve de mel en llatí, perquè li agraden les abelles i la mel), petits mamífers i rèptils, fruita i plantes en general i també de carronya.
Enllaços externs[modifica]
- Llobet, T., Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus, Figueres: Brau edicions, 2009.
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)