|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | + | S'anomena '''pesca''' a l'extracció i captura, en el seu medi natural, de peix i altres espècies aquàtiques o marines. |
| | | | |
| − | == Metodologia ==
| |
| | | | |
| − | El sistema de pesca objecte d’estudi ha estat la pesca artesanal o d’arts menors, aquella que | + | === Metodologia === |
| − | està permesa a les aigües del parc. Per això s’ha realitzat un total de trenta-set entrevistes | + | |
| − | semi-dirigides a pescadors dels municipis del parc que van a pescar a les aigües del parc. | + | El sistema de pesca objecte d’estudi ha estat la '''pesca artesanal''' o d’arts menors, aquella que està permesa a les aigües del parc natural del [[cap de Creus]]. Per això s’ha realitzat un total de trenta-set entrevistes semi-dirigides a pescadors dels municipis del parc que van a pescar a les aigües del parc. |
| − | S’han recorregut tots els pobles pescadors de la zona (Roses, Cadaqués, Port de la Selva i | + | |
| − | també Llançà) i s’ha parlat personalment amb els seus pescadors artesanals. Així mateix, | + | S’han recorregut tots els pobles pescadors de la zona ([[Roses]], [[Cadaqués]], [[Port de la Selva]] i també [[Llançà]]) i s’ha parlat personalment amb els seus pescadors artesanals. Així mateix, s’ha considerat important dedicar una xerrada amb cadascun dels “patrons majors” (presidents) de cada confraria de pescadors, sobre la vinculació d’aquesta institució amb la regulació i la gestió de la pesca. |
| − | s’ha considerat important dedicar una xerrada amb cadascun dels “patrons majors” | + | |
| − | (presidents) de cada confraria de pescadors, sobre la vinculació d’aquesta institució amb la | + | |
| − | regulació i la gestió de la pesca. | + | |
| | | | |
| | == Roses, el sector sud del Cap de Creus == | | == Roses, el sector sud del Cap de Creus == |
| | | | |
| − | Podem distingir dues façanes del paisatge de Roses, vila que encapçala la Badia de Roses i | + | Podem distingir dues façanes del paisatge de Roses, vila que encapçala la [[Badia de Roses]] i que es troba situada a l’extrem sud del Parc Natural de Cap de Creus: |
| − | que es troba situada a l’extrem sud del Parc Natural de Cap de Creus: | + | |
| − | 1. Una plataforma sorrenca que forma la Badia de Roses, el que s’anomena | + | 1. Una plataforma sorrenca que forma la Badia de Roses, el que s’anomena popularment entre els pescadors rosincs com “la Platja” o “el Fang” |
| − | popularment entre els pescadors rosincs com “la Platja” o “el Fang” | + | |
| | 2. El sector Sud del Parc Natural del Cap de Creus, o altrament dit “la Costa” o “les roques ‘’ | | 2. El sector Sud del Parc Natural del Cap de Creus, o altrament dit “la Costa” o “les roques ‘’ |
| | + | |
| | | | |
| | == Cadaqués: sector est del Cap de Creus == | | == Cadaqués: sector est del Cap de Creus == |
| | | | |
| − | Cadaqués, al sector est del Parc Natural es | + | Cadaqués, al sector est del Parc Natural es caracteritza pel seu caràcter agrest marcat per la tramuntana: “A Cadaqués hi ha 10 mesos de tramuntana i dos de mal temps" (pescador e.1). La seva condició geogràfica, sense cap més sortida a mar que a través dels retalls de les roques que conformen el paisatge d’aquesta part de la [[Costa Brava]], obliga el |
| − | caracteritza pel seu caràcter agrest marcat per | + | pescador a conviure amb un medi al qual s’ha hagut d’adaptar irremeiablement. |
| − | la tramuntana: “A Cadaqués hi ha 10 mesos | + | |
| − | de tramuntana i dos de mal temps" (pescador | + | A diferència de la vila veïna de Roses, a Cadaqués la pesca artesanal ha continuat amb els mateixos arts de pesca de sempre. Les millores en les embarcacions i els motors, lògicament, han afavorit al llarg de la història les condicions de la pesca en aquest sector del Cap de Creus. Malgrat tot, la seva menor presència, sempre limitada pels temporals de tramuntana, així com pel poc espai geogràfic que Cadaqués. |
| − | e.1). La seva condició geogràfica, sense cap | + | |
| − | més sortida a mar que a través dels retalls de | + | Tot i així, l’aparició de noves pesqueres, com la del [[pops|pop roquer]], que fins als anys 1980 no es va valorar com a espècie amb sortida comercial, ha obert noves possibilitats a aquest sector. Coneguda com la nova vessant “industrial” de la pesca artesanal, la pesca del pop roquer ha afavorit l’aparició del pescador especialitzat en aquesta pesca. El pop roquer es pesca en grans quantitats i es paga molt bé. Aquesta possibilitat ha vingut a substituir altres pesqueres artesanals, alhora que ha permès encarar les dificultats particulars que, a diferència de Roses, presenta la pesca artesanal tant a Cadaqués com al Port de la Selva. |
| − | les roques que conformen el paisatge | + | |
| − | d’aquesta part de la Costa Brava, obliga el | + | |
| − | pescador a conviure amb un medi al qual s’ha | + | |
| − | hagut d’adaptar irremeiablement. A diferència | + | |
| − | de la vila veïna de Roses, a Cadaqués la pesca | + | |
| − | artesanal ha continuat amb els mateixos arts | + | |
| − | de pesca de sempre. Les millores en les | + | |
| − | embarcacions i els motors, lògicament, han afavorit al llarg de la història les condicions de la pesca en aquest sector del Cap de Creus. | + | |
| − | Malgrat tot, la seva menor presència, sempre | + | |
| − | limitada pels temporals de tramuntana, així com pel poc espai geogràfic que Cadaqués. | + | |
| − | Malgrat tot, l’aparició de noves pesqueres, com la del pop roquer, que fins als anys 1980 no
| + | |
| − | es va valorar com a espècie amb sortida comercial, ha obert noves possibilitats a aquest | + | |
| − | sector. Coneguda com la nova vessant “industrial” de la pesca artesanal, la pesca del pop | + | |
| − | roquer ha afavorit l’aparició del pescador especialitzat en aquesta pesca. El pop roquer es | + | |
| − | pesca en grans quantitats i es paga molt bé. Aquesta possibilitat ha vingut a substituir altres | + | |
| − | pesqueres artesanals, alhora que ha permès encarar les dificultats particulars que, a | + | |
| − | diferència de Roses, presenta la pesca artesanal tant a Cadaqués com al Port de la Selva. | + | |
| | | | |
| | | | |
| | == Desenvolupament de la pesca a Roses: raons mediambientals i socioculturals == | | == Desenvolupament de la pesca a Roses: raons mediambientals i socioculturals == |
| | | | |
| − | Les condicions geogràfiques de Roses han facilitat una pesca artesanal de tipus combinat o | + | Les condicions geogràfiques de Roses han facilitat una pesca artesanal de tipus combinat o opcional, és a dir, el pescador pot escollir i/o alternar la pesca dins de les aigües del parc (“[[la costa]]”) o dins de les aigües de la Badia de Roses (“la platja”). Això no només s'ha afavorit potencialment d’un ventall de recursos i especialitzacions de la que no tots els municipis se’n poden beneficiar, sinó que ha obert noves possibilitats de futur i ha incidit decisivament en l’adaptació de l’antiga estructura familiar a les noves exigències del ''modus vivendi'' actual. |
| − | opcional, és a dir, el pescador pot escollir i/o alternar la pesca dins de les aigües del parc (“la | + | |
| − | costa”) o dins de les aigües de la Badia de Roses (“la platja”). Com veurem, això no només ha afavorit el potenciament d’un ventall de recursos i especialitzacions de la que no tots els municipis se’n poden
| + | |
| − | beneficiar, sinó que ha obert noves possibilitats de futur i ha incidit decisivament en l’adaptació de | + | |
| − | l’antiga estructura familiar a les noves exigències del modus vivendi actual. | + | |
| | | | |
| | | | |
| | | | |
| | http://www.nord1901.com/dev/wp-content/uploads/2011/06/parc_cap_de_creus.jpg | | http://www.nord1901.com/dev/wp-content/uploads/2011/06/parc_cap_de_creus.jpg |
1. Una plataforma sorrenca que forma la Badia de Roses, el que s’anomena popularment entre els pescadors rosincs com “la Platja” o “el Fang”
2. El sector Sud del Parc Natural del Cap de Creus, o altrament dit “la Costa” o “les roques ‘’
Cadaqués, al sector est del Parc Natural es caracteritza pel seu caràcter agrest marcat per la tramuntana: “A Cadaqués hi ha 10 mesos de tramuntana i dos de mal temps" (pescador e.1). La seva condició geogràfica, sense cap més sortida a mar que a través dels retalls de les roques que conformen el paisatge d’aquesta part de la Costa Brava, obliga el
pescador a conviure amb un medi al qual s’ha hagut d’adaptar irremeiablement.
A diferència de la vila veïna de Roses, a Cadaqués la pesca artesanal ha continuat amb els mateixos arts de pesca de sempre. Les millores en les embarcacions i els motors, lògicament, han afavorit al llarg de la història les condicions de la pesca en aquest sector del Cap de Creus. Malgrat tot, la seva menor presència, sempre limitada pels temporals de tramuntana, així com pel poc espai geogràfic que Cadaqués.
Les condicions geogràfiques de Roses han facilitat una pesca artesanal de tipus combinat o opcional, és a dir, el pescador pot escollir i/o alternar la pesca dins de les aigües del parc (“la costa”) o dins de les aigües de la Badia de Roses (“la platja”). Això no només s'ha afavorit potencialment d’un ventall de recursos i especialitzacions de la que no tots els municipis se’n poden beneficiar, sinó que ha obert noves possibilitats de futur i ha incidit decisivament en l’adaptació de l’antiga estructura familiar a les noves exigències del modus vivendi actual.
