|
|
| (21 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[categoría: história i cultura]] | + | [[Categoria: història]] |
| | + | [[Categoria: cultura]] |
| | + | [[Categoria: arquitectura]] |
| | + | [[Categoria:Època alt-medieval (s IV-X)]] |
| | + | [[Categoria:Contes i llegendes]] |
| | + | [[Imatge:Vilajuiga.JPG|350px|thumb|dreta|El castell de Quermançó]] |
| | | | |
| | + | El '''castell de Quermançó''' està situat a uns 2 km al nord de [[Vilajuïga]], dalt d'un puig inaccessible per ponent i migdia. La defensa naturals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s'han aprofitat des de temps antics ja que s'hi han localitzat restes que demostren que un indret ja habitat en època romana i potser abans. El castell de Quermançó ha sofert nombroses destruccions i modificacions des de l'alta edat mitjana fins al segle XIX. |
| | | | |
| − | Està situat a uns 2 km al nord de Vilajuïga, dalt d'un puig inaccessible per ponent i migdia. Les defenses nautrals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s'han aprofitat desde temps antics, s'hi han localitzat restes que demostren que el lloc era habitat en època romana i putser abans. '''El castell de Quermançó''' ha sofert nombroses destruccions i modificacions desde l'alta edat mitjana fins al segle XIX.
| + | ==Cronologia històrica del castell de Quermançó == |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | '''CRONOLOGIA HISTÒRICA '''del castell de Quermançó:
| + | |
| | | | |
| | ''' DATA''' ''' ESDEVENIMENT''' | | ''' DATA''' ''' ESDEVENIMENT''' |
| | 1078 Ponç I d'Empúries deixa el castell als seus fills Hug i Berenguer | | 1078 Ponç I d'Empúries deixa el castell als seus fills Hug i Berenguer |
| | 1078 S'instal·la al castell l'arxiu diplomàtic del comtat | | 1078 S'instal·la al castell l'arxiu diplomàtic del comtat |
| − | 1085 En el conveni entre Hug II d'Empúries i Guislabert II del Rossellóes fa referència el castell | + | 1085 En el conveni entre Hug II d'Empúries i Guislabert II del Rosselló es fa referència el castell |
| | 1099 En un text, fa referència al personatge Dalmau Berenguer de Quermançó | | 1099 En un text, fa referència al personatge Dalmau Berenguer de Quermançó |
| | 1121 Apareix en un text el terme castro Carmanzono | | 1121 Apareix en un text el terme castro Carmanzono |
| − | 1128 Disputes entre Ponç Hug II d'Empúries i el comte de BarcelonaRamon Berenguer III | + | 1128 Disputes entre Ponç Hug II d'Empúries i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III |
| − | 1138 Disputes entre Ponç Hug II i el comte de Barcelona RamonBerenguer IV | + | 1138 Disputes entre Ponç Hug II i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV |
| − | 1154 El castell apareix citat en un conveni entre els comtesd'Empúries i el Rosselló | + | 1154 El castell apareix citat en un conveni entre els comtes d'Empúries i el Rosselló |
| | 1164 Apareix en un text el terme castello Chermezono | | 1164 Apareix en un text el terme castello Chermezono |
| | 1288 El castell és assetjat pels croats francesos de Felip l'Ardit | | 1288 El castell és assetjat pels croats francesos de Felip l'Ardit |
| Línia 23: |
Línia 25: |
| | 1472 Durant la guera civil catalana el castell és ocupat per les forcesfidels a Joan II | | 1472 Durant la guera civil catalana el castell és ocupat per les forcesfidels a Joan II |
| | 1808 Les tropes napoleòniques amplien el castell per fer-lo servir de magatzem d'armes i municions | | 1808 Les tropes napoleòniques amplien el castell per fer-lo servir de magatzem d'armes i municions |
| − | 1814 Una explosió ordenada pel Mariscal Suchet durant la retiradafrancesa deixa el castell en ruïnes | + | 1814 Una explosió ordenada pel Mariscal Suchet durant la retira dafrancesa deixa el castell en ruïnes |
| | | | |
| | | | |
| Línia 31: |
Línia 33: |
| | | | |
| | El Castell era un castell termenat, que vol dir que es feia càrrec del control i la defensa d'un terme, d'un espai territorial. La seva funció era bàsicament militar. Els del castell havien de defensar el poble en cas de guerra, s'encarregaven de perseguir i castigar els delinqüents. A més, el castell també era el recaptador d'impostos del comte en el seu territori. | | El Castell era un castell termenat, que vol dir que es feia càrrec del control i la defensa d'un terme, d'un espai territorial. La seva funció era bàsicament militar. Els del castell havien de defensar el poble en cas de guerra, s'encarregaven de perseguir i castigar els delinqüents. A més, el castell també era el recaptador d'impostos del comte en el seu territori. |
| | + | |
| | | | |
| | ===- Anys 1078-1085=== | | ===- Anys 1078-1085=== |
| | + | |
| | És un important exemple del que van ser els castells catalans medievals de defensa, per la seva situació va ser sempre un reducte difícil d'expugnar. | | És un important exemple del que van ser els castells catalans medievals de defensa, per la seva situació va ser sempre un reducte difícil d'expugnar. |
| | | | |
| − | El castell va ser possessió dels Comtes d'Empúries. Al 1078 el comte Ponç I hi instal·là l'arxiu diplomàtic del comtat. De Dalmau Berenguer de Quermançó, possible nét de Ponç I, arrenca la família dels vescomtes de Rocabertí. | + | El castell va ser una possessió dels Comtes d'Empúries. Al 1078 el comte Ponç I hi instal·là l'arxiu diplomàtic del comtat. De Dalmau Berenguer de Quermançó, possible nét de Ponç I, arrenca la família dels vescomtes de Rocabertí. |
| | | | |
| | L'any 1085 es va signar un acord pactat entre el comte Hug II d'Empúries i el comte Guislabert II del Rosselló, en el qual es fa referència al castro Karmanzono. | | L'any 1085 es va signar un acord pactat entre el comte Hug II d'Empúries i el comte Guislabert II del Rosselló, en el qual es fa referència al castro Karmanzono. |
| | + | |
| | | | |
| | ===-Anys 1128-1154=== | | ===-Anys 1128-1154=== |
| − | En 1128 el comte d'Empúries Ponç Hug II, per una disputa amb el comte de Besalú, va ser atacat, vençut i fet presoner per Ramon Berenguer III de Barcelona al castell de Quermançó.
| |
| | | | |
| − | Deu anys més tard, va esclatar de nou la guerra entre Barcelona i Empúries però llavors, Ramon Berenguer IV, que també ho va derrotar, va pactar la pau amb la derrocació del castell de Quermançó, però no va ser molt efectiva ja que el 1154 es torna a parlar del castro Carmazone. | + | En 1128 el [[comte d'Empúries]] Ponç Hug II, per una disputa amb el comte de Besalú, va ser atacat, vençut i fet presoner per Ramon Berenguer III de Barcelona al castell de Quermançó. |
| | + | |
| | + | Deu anys més tard, va esclatar de nou la guerra entre Barcelona i Empúries però llavors, Ramon Berenguer IV, que el va tornar a derrotar, va pactar la pau amb l'enderroc del castell de Quermançó, però no va ser molt efectiva ja que el 1154 es torna a parlar del castro Carmazone. |
| | + | |
| | | | |
| | ===-Anys 1288-1292=== | | ===-Anys 1288-1292=== |
| | + | |
| | Al 1288, durant l'anomenada croada contra Catalunya, el castell va ser atacat i ocupat pels croats francesos del rei Felip. | | Al 1288, durant l'anomenada croada contra Catalunya, el castell va ser atacat i ocupat pels croats francesos del rei Felip. |
| | | | |
| − | Tres anys després els francesos ho van prendre de nou i aquesta vegada ho van saquejar i el van destruir quasibé del tot. Tot i que el castell es trobava enun estat pèssim, al 1292 el rei Jaume II va manar mantenir-hi una guarnició de 12 homes. | + | Tres anys després els francesos el van prendre de nou i aquesta vegada el van saquejar i el van destruir gairebé del tot. Tot i que el castell es trobava en un estat pèssim, al 1292 el rei Jaume II va manar mantenir-hi una guarnició de 12 homes. |
| | + | |
| | | | |
| | ===-Anys 1472- Fins Avui=== | | ===-Anys 1472- Fins Avui=== |
| | | | |
| − | Al final de la Guerra Civil catalana del segle XV, l'any 1472, el castell va ser ocupat per les forces lleials de Joan II. | + | Al final de la Guerra Civil catalana del segle XV, l'any 1472, el castell va ser ocupat per les forces lleials de Joan II. Més endavant es va incorporar a la Reial Corona i va passar a dependre del duc de Cardona com a comte d'Empúries. |
| | | | |
| − | Més endavant es va incorporar a la Reial Corona i va passar a dependre del duc de Cardona com a comte d'Empúries.
| + | Degut a la seva posició estratègica, proper a la costa però alhora protegit dels canons de la flota anglesa, el 1808 va ser restaurat i fortificat per les tropes napoleòniques que el van utilitzar com a magatzem d'armes i municions. No obstant això, una explosió ordenada pel Mariscal Suchet durant la retirada francesa de 1814 va deixar el castell en ruïnes, i així ha estat fins als nostres dies. |
| | | | |
| − | Causa de la seva posició estratègica-proper a la costa però alhora protegit dels canons de la flota anglesa, el 1808 va ser restaurat i fortificat per les tropes napoleòniques que el van utilitzar com a magatzem d'armes i municions.
| + | Actualment el Castell de Quermançó es una propietat privada, i la gent no hi pot accedir, pel seu compte. |
| | | | |
| − | No obstant això, una explosió ordenada pel Mariscal Suchet durant la retirada francesa de 1814 va deixar el castell en ruïnes, i així ha estat fins als nostres dies.
| |
| | | | |
| − | Actualment el Castell de Quermançó es una propietat privada, i la gent no hi pot accedir, pel seu compte.
| + | ==Descripció Arquitectònica== |
| | + | [[Imatge:Planta_del_castell_(1).JPG|350px|thumb|dreta|planta del castell de Quermançó.]] |
| | | | |
| | + | La participació de tants afers militars explica la barreja d'elements constructius d'èpoques diferents. |
| | + | El conjunt era envoltat per una muralla, molts trossos dels quals han desaparegut. Tenia una porta a la banda nord, prop d'una de les torres exteriors. Aquestes són d'època baixmedieval (XIII-XIV), construïdes amb pedres lligades amb morter; van ser construïdes a un nivell inferior al castell i protegien els punts de més fàcil accés. |
| | | | |
| − | ==DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA:==
| + | La del nord-est és cilíndrica; li falta una gran part del mur, manté una alçada d'uns set metres. L'altre, davant de l'entrada del primer recinte emmurallat, devia ser similar a l'anterior, però va ser enderrocada fins a la base. Dins del recinte, ocupant la part septentrional, hi ha una enorme estança rectangular, i restes d'arcs de diafragma del segle XV. Devia tenir una sola planta i un sostre molt elevat. La major part de la paret de migdia es va construir sobre la muralla nord del primitiu castell del segle X. |
| | | | |
| | + | La sala principal al centre del recinte (segle XV), era rectangular i tenia dos pisos. Aquesta estança es reformà durant l'ocupació napoleònica quan es va eliminar la planta superior i es va construir un soterrani. També hi ha una cisterna dels segles XVI-XVII. Està coberta amb volta de canó i una petita estança adossada a la paret de la torra mestra. |
| | | | |
| − | La participació de tants afers militars explica la barreja d'elements constructius d'èpoques diferents.
| + | En les excavacions es van trobar diverses estructures típiques dels castells. El més curiós fou el descobriment de dos cossos enterrats, un adult i un nen dins el castell.<ref>Puig Pla, Santi (2008) Serra de Verdera, Producció i manejament editorial: Comunicació cultural de la Diputació de Girona</ref> |
| − | El conjunt era envoltat per una muralla, molts trossos dels quals han desaparegut. | + | |
| − | Tenia una porta a la banda nort, prop d'una de les torres exteriors. Aquestes són d'època baixmedieval (XIII-XIV), construïdes amb pedres lligades amb morter; van ser construïdes a un nivell inferior al castell i protegien els punts de més fàcil accés.
| + | |
| − | [[Imatge:Planta_del_castell_(1).JPG|350px|thumb|dreta|planta del castell de Quermançó]]
| + | |
| − | La del nord-est és cilíndrica; li falta una gran part del mur, manté una alçada d'uns set metres. L'altre, devant de l'entrada del primer recinte emmurallat, devia ser similar a l'anterior, però va ser enderrocada fins a la base. Dins del recinte, ocupant la part septentrional, hi ha una enorme estança rectangular, i restes d'arcs de diafragma del segle XV. Devia tenir una sola planta i un sostre molt elevat. La major part de la paret de migdia es va construir sobre la muralla nord del primitiu castell del segle X. La sala principal al centre del recinte (segle XV), era rectangular i tenia dos pisos.
| + | |
| − | Aquesta estança es reformà durant l'ocupació napoleònica quan es va eliminar la planta superior i es va construïr un suterrani. També hi ha una cisterna dels segles XVI-XVII. Està coberta amb volta de canó i una petita estança adossada a la paret de la torra mestra.
| + | |
| | | | |
| − | En les excavacions es van trobar diverses estructures típiques dels castells. El més curiós fou el descobriment de dos cossos enterrats, un adult i un nen dins el castell.
| |
| | | | |
| − | ==LLEGENDES:== | + | ==Llegendes== |
| | | | |
| | La rellevant aparença del castell en ruïnes, la seva singularitat en el paisatge i la seva densa història, han originat un extens i misteriós llegendari de caràcter popular. | | La rellevant aparença del castell en ruïnes, la seva singularitat en el paisatge i la seva densa història, han originat un extens i misteriós llegendari de caràcter popular. |
| | | | |
| − | ===La Dama de Quermançó:===
| |
| | | | |
| − | La llegenda de la contesa del Castell de Quermançó es comuna a molts llocs de Catalunya. La trobem vinculada a la masia de can Noguer de Segueró, a la Garrotxa. també, amb la dita capgirada "que era tan bó el pa amb nous", apareix a la vila de Sous (prop de tortosa) o a sant Martí de tous (prop de terrassa), i a molts altres llocs de catalunya. En principi no està basada en fets reals, però si que és una dita que condemna la golafreria i el malbaratament, que això si que és ben real al llarg de tota la història. | + | ===La Dama de Quermançó=== |
| | | | |
| − | Diuen que a la Comtessa de Molins, que habitava el Castell de Quermançó, desde que el va tastar, només menjava el moll de l'os però era molt car i, per menjar aquesta delícia cada dia va anar perdent les seves riqueses fins que va haver de marxar del castell de Quermançó. Ben pobre, va anar cap al poble i, ben afamada acceptar pa amb nous de mans d'uns compassius camperols. El va trobar tan deliciós que des del fons de la seva ànima va exclamar: - Si hagués sabut que el pa amb nous era tan exquisit, encara seria la comtessa del Castell de Quermançó.
| + | La llegenda de la comtessa del Castell de Quermançó és comuna a molts llocs de Catalunya. La trobem vinculada a la masia de can Noguer de Segueró, a la Garrotxa. també, amb la dita capgirada "que era tan bo el pa amb nous", apareix a la vila de Sous (prop de Tortosa) o a sant Martí de Tous (prop de terrassa), i a molts altres llocs de Catalunya. En principi no està basada en fets reals, però si que és una dita que condemna la golafreria i el malbaratament, que això si que és ben real al llarg de tota la història. |
| | | | |
| | + | Diuen que a la comtessa de Molins, que habitava el Castell de Quermançó, des que el va tastar, només menjava el moll de l'os però era molt car i, per menjar aquesta delícia cada dia va anar perdent les seves riqueses fins que va haver de marxar del castell de Quermançó. Ben pobre, va anar cap al poble i, ben afamada acceptar pa amb nous de mans d'uns compassius camperols. El va trobar tan deliciós que des del fons de la seva ànima va exclamar: - Si hagués sabut que el pa amb nous era tan exquisit, encara seria la comtessa del Castell de Quermançó. |
| | | | |
| − | ===La Cabra d'Or:===
| |
| | | | |
| − | Narra que una reina encantada guarda una cabra d'or enterrada en un lloc imprecís dels fonaments del Castell de Quermançó. La llegenda més popular conta que vivia al castell un rei moro molt famós que tenia un gran tresor aconseguit amb les batalles guanyades a altres nobles; d'aquest tresor es va fer construir una cabra completament d'or. Però va arribar el dia en què va haver de fugir del castell perquè el va vèncer un rei cristià, amb l'ajuda dels seus criats va intentar emportar-se la cabra a costa ia peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar a Port de la Selva. Diu la llegenda que el rei i la Cabra d'Or mai van arribar al mar, i que van quedar atrapats en aquells passadissos.
| + | ===La Cabra d'Or=== |
| | | | |
| − | ===La Comtessa de Molins:===
| + | Narra que una reina encantada guarda una cabra d'or enterrada en un lloc imprecís dels fonaments del Castell de Quermançó. La llegenda més popular explica que vivia al castell un rei moro molt famós que tenia un gran tresor aconseguit amb les batalles guanyades a altres nobles; d'aquest tresor es va fer construir una cabra completament d'or. Però va arribar el dia en què va haver de fugir del castell perquè el va vèncer un rei cristià i amb l'ajuda dels seus criats va intentar emportar-se la cabra a coll i a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar a [[Port de la Selva]]. Diu la llegenda que el rei i la Cabra d'Or mai van arribar al mar, i que van quedar atrapats en aquells passadissos. |
| | | | |
| − | Teresa de Molins, de S.Pere Pescador, va abandonar la vida noble per unir-se com capitana d'un grup de bandolers. Va estar reclosa durant un temps en un convent de Garriguella, però es va escapar per tornar amb els bandolers que s'amagaven entre les restes del Castell de Quermançó. Un dia, la comtessa va posar fi a la situació de gelosia que hi havia i una nit d'estiu de 1826 va baixar al soterrani amb una torxa i va encendre la pólvora que quedava dels francesos fent volar el castell. | + | |
| | + | ===La Comtessa de Molins=== |
| | + | |
| | + | Teresa de Molins, de Sant Pere Pescador, va abandonar la vida noble per unir-se com capitana d'un grup de bandolers. Va estar reclosa durant un temps en un convent de [[Garriguella]], però es va escapar per tornar amb els bandolers que s'amagaven entre les restes del Castell de Quermançó. Un dia, la comtessa va posar fi a la situació de gelosia que hi havia i una nit d'estiu de 1826 va baixar al soterrani amb una torxa i va encendre la pólvora que quedava dels francesos fent volar el castell. |
| | | | |
| | | | |
| | ==Relació del Castell de Quermançó amb Dalí== | | ==Relació del Castell de Quermançó amb Dalí== |
| | | | |
| − | Tenien un projecte d'instalar-hi un orgue del vent que complia una de les visions de Dalí. Però, sembla ser que, a part del cost econòmic que devia suposar, també va tenir-hi a veure el tema de les queixes dels veïns dels voltants i va ser anulat. | + | Tenien un projecte d'instal·lar-hi un orgue del vent que complia una de les visions de Dalí. Però, sembla ser que, a part del cost econòmic que devia suposar, també va tenir-hi a veure el tema de les queixes dels veïns dels voltants i va ser anul·lat. |
| | | | |
| | + | '''És important per els habitants conservar aquest patrimoni''' ja que ajuda a entendre el passat, explica perquè Vilajuïga i ajuda a explicar-ho a la resta del món. A més, el patrimoni cultural, avui en dia, és un reclam turístic de qualitat i un valor afegit pel territori, que no tots els països ni tota la gent pot tenir prop de casa edificis de quasi mil anys d'història. |
| | | | |
| | | | |
| | + | ==Enllaços== |
| | + | http://www.castelldequermanco.es/web-alt/index-es.htm |
| | | | |
| − | '''És important per els habitants conservar aquest patrimoni''' ja que ajuda a entendre el passat, explica perquè Vilajuïga i ajuda a explicar-ho a la resta del món. A més, el patrimoni cultural, avui en dia, és un reclam turístic de qualitat i un valor afegit pel territori, que no tots els països ni tota la gent pot tenir prop de casa edificis de quasi mil anys d'història.
| + | == Notes == |
| | + | <references/> |
El Castell era un castell termenat, que vol dir que es feia càrrec del control i la defensa d'un terme, d'un espai territorial. La seva funció era bàsicament militar. Els del castell havien de defensar el poble en cas de guerra, s'encarregaven de perseguir i castigar els delinqüents. A més, el castell també era el recaptador d'impostos del comte en el seu territori.
És un important exemple del que van ser els castells catalans medievals de defensa, per la seva situació va ser sempre un reducte difícil d'expugnar.
El castell va ser una possessió dels Comtes d'Empúries. Al 1078 el comte Ponç I hi instal·là l'arxiu diplomàtic del comtat. De Dalmau Berenguer de Quermançó, possible nét de Ponç I, arrenca la família dels vescomtes de Rocabertí.
L'any 1085 es va signar un acord pactat entre el comte Hug II d'Empúries i el comte Guislabert II del Rosselló, en el qual es fa referència al castro Karmanzono.
Deu anys més tard, va esclatar de nou la guerra entre Barcelona i Empúries però llavors, Ramon Berenguer IV, que el va tornar a derrotar, va pactar la pau amb l'enderroc del castell de Quermançó, però no va ser molt efectiva ja que el 1154 es torna a parlar del castro Carmazone.
Al 1288, durant l'anomenada croada contra Catalunya, el castell va ser atacat i ocupat pels croats francesos del rei Felip.
Tres anys després els francesos el van prendre de nou i aquesta vegada el van saquejar i el van destruir gairebé del tot. Tot i que el castell es trobava en un estat pèssim, al 1292 el rei Jaume II va manar mantenir-hi una guarnició de 12 homes.
Al final de la Guerra Civil catalana del segle XV, l'any 1472, el castell va ser ocupat per les forces lleials de Joan II. Més endavant es va incorporar a la Reial Corona i va passar a dependre del duc de Cardona com a comte d'Empúries.
Degut a la seva posició estratègica, proper a la costa però alhora protegit dels canons de la flota anglesa, el 1808 va ser restaurat i fortificat per les tropes napoleòniques que el van utilitzar com a magatzem d'armes i municions. No obstant això, una explosió ordenada pel Mariscal Suchet durant la retirada francesa de 1814 va deixar el castell en ruïnes, i així ha estat fins als nostres dies.
Actualment el Castell de Quermançó es una propietat privada, i la gent no hi pot accedir, pel seu compte.
La participació de tants afers militars explica la barreja d'elements constructius d'èpoques diferents.
El conjunt era envoltat per una muralla, molts trossos dels quals han desaparegut. Tenia una porta a la banda nord, prop d'una de les torres exteriors. Aquestes són d'època baixmedieval (XIII-XIV), construïdes amb pedres lligades amb morter; van ser construïdes a un nivell inferior al castell i protegien els punts de més fàcil accés.
La del nord-est és cilíndrica; li falta una gran part del mur, manté una alçada d'uns set metres. L'altre, davant de l'entrada del primer recinte emmurallat, devia ser similar a l'anterior, però va ser enderrocada fins a la base. Dins del recinte, ocupant la part septentrional, hi ha una enorme estança rectangular, i restes d'arcs de diafragma del segle XV. Devia tenir una sola planta i un sostre molt elevat. La major part de la paret de migdia es va construir sobre la muralla nord del primitiu castell del segle X.
La sala principal al centre del recinte (segle XV), era rectangular i tenia dos pisos. Aquesta estança es reformà durant l'ocupació napoleònica quan es va eliminar la planta superior i es va construir un soterrani. També hi ha una cisterna dels segles XVI-XVII. Està coberta amb volta de canó i una petita estança adossada a la paret de la torra mestra.
En les excavacions es van trobar diverses estructures típiques dels castells. El més curiós fou el descobriment de dos cossos enterrats, un adult i un nen dins el castell.[1]
La rellevant aparença del castell en ruïnes, la seva singularitat en el paisatge i la seva densa història, han originat un extens i misteriós llegendari de caràcter popular.
La llegenda de la comtessa del Castell de Quermançó és comuna a molts llocs de Catalunya. La trobem vinculada a la masia de can Noguer de Segueró, a la Garrotxa. també, amb la dita capgirada "que era tan bo el pa amb nous", apareix a la vila de Sous (prop de Tortosa) o a sant Martí de Tous (prop de terrassa), i a molts altres llocs de Catalunya. En principi no està basada en fets reals, però si que és una dita que condemna la golafreria i el malbaratament, que això si que és ben real al llarg de tota la història.
Diuen que a la comtessa de Molins, que habitava el Castell de Quermançó, des que el va tastar, només menjava el moll de l'os però era molt car i, per menjar aquesta delícia cada dia va anar perdent les seves riqueses fins que va haver de marxar del castell de Quermançó. Ben pobre, va anar cap al poble i, ben afamada acceptar pa amb nous de mans d'uns compassius camperols. El va trobar tan deliciós que des del fons de la seva ànima va exclamar: - Si hagués sabut que el pa amb nous era tan exquisit, encara seria la comtessa del Castell de Quermançó.
Narra que una reina encantada guarda una cabra d'or enterrada en un lloc imprecís dels fonaments del Castell de Quermançó. La llegenda més popular explica que vivia al castell un rei moro molt famós que tenia un gran tresor aconseguit amb les batalles guanyades a altres nobles; d'aquest tresor es va fer construir una cabra completament d'or. Però va arribar el dia en què va haver de fugir del castell perquè el va vèncer un rei cristià i amb l'ajuda dels seus criats va intentar emportar-se la cabra a coll i a peu a través d'uns passadissos secrets que comunicaven el castell amb el mar a Port de la Selva. Diu la llegenda que el rei i la Cabra d'Or mai van arribar al mar, i que van quedar atrapats en aquells passadissos.
Teresa de Molins, de Sant Pere Pescador, va abandonar la vida noble per unir-se com capitana d'un grup de bandolers. Va estar reclosa durant un temps en un convent de Garriguella, però es va escapar per tornar amb els bandolers que s'amagaven entre les restes del Castell de Quermançó. Un dia, la comtessa va posar fi a la situació de gelosia que hi havia i una nit d'estiu de 1826 va baixar al soterrani amb una torxa i va encendre la pólvora que quedava dels francesos fent volar el castell.
Tenien un projecte d'instal·lar-hi un orgue del vent que complia una de les visions de Dalí. Però, sembla ser que, a part del cost econòmic que devia suposar, també va tenir-hi a veure el tema de les queixes dels veïns dels voltants i va ser anul·lat.
.JPG)
