Festes pesqueres: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 1: Línia 1:
<blockquote><poem>Roses celebrava un bon nombre d'aquestes cerimònies durant el temps de carnestoltes, amb les anomenades danses carnavalesques. La més popular, avui recuperada, és el [[ball de Nyacres]]. Aquesta dansa, tradicionalment ballada només per noies, es feia a la platja, al voltant d'una bona barca posada a l'assecador, amb la finalitat d'aconseguir que el peix pugés. S'acompanyava del to rítmic d'una mena de castanyoles fetes amb curculles, les nyacres. Després d'aquest ball, sempre se'n feia un altre, anomenat [[la Bolanguera]]. També es coneix un altre ball rodó, només de dones, que es feia al voltant d'una foguera, a la qual els homes tiraven peix menut per tal d'atipar la tramuntana i fer-la contenta, de manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona.
+
<blockquote><poem>Roses celebrava un bon nombre d'aquestes cerimònies durant el temps de carnestoltes, amb les anomenades danses carnavalesques. La més popular, avui recuperada, és el [[ball de Nyacres]]. Aquesta dansa, tradicionalment ballada només per noies, es feia a la platja, al voltant d'una bona barca posada a l'assecador, amb la finalitat d'aconseguir que el peix pugés. S'acompanyava del to rítmic d'una mena de castanyoles fetes amb curculles, les nyacres. Després d'aquest ball, sempre se'n feia un altre, anomenat [[la Bolanguera]]. També es coneix un altre ball rodó, només de dones, que es feia al voltant d'una foguera, a la qual els homes tiraven peix menut per tal d'atipar la [[tramuntana]] i fer-la contenta, de manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona.
  
 
Un altre ball, el del [[Ball del Drac|Drac]], anava a càrrec dels fadrins dels pescadors, fent una corrua al voltant d'un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa acabava quan algú es cremava. Hi havia la convicció que, com més mal es fes, més bé aniria la pesca l'any següent.
 
Un altre ball, el del [[Ball del Drac|Drac]], anava a càrrec dels fadrins dels pescadors, fent una corrua al voltant d'un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa acabava quan algú es cremava. Hi havia la convicció que, com més mal es fes, més bé aniria la pesca l'any següent.

Revisió de 12:39, 27 des 2011

Roses celebrava un bon nombre d'aquestes cerimònies durant el temps de carnestoltes, amb les anomenades danses carnavalesques. La més popular, avui recuperada, és el ball de Nyacres. Aquesta dansa, tradicionalment ballada només per noies, es feia a la platja, al voltant d'una bona barca posada a l'assecador, amb la finalitat d'aconseguir que el peix pugés. S'acompanyava del to rítmic d'una mena de castanyoles fetes amb curculles, les nyacres. Després d'aquest ball, sempre se'n feia un altre, anomenat la Bolanguera. També es coneix un altre ball rodó, només de dones, que es feia al voltant d'una foguera, a la qual els homes tiraven peix menut per tal d'atipar la tramuntana i fer-la contenta, de manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona.

Un altre ball, el del Drac, anava a càrrec dels fadrins dels pescadors, fent una corrua al voltant d'un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa acabava quan algú es cremava. Hi havia la convicció que, com més mal es fes, més bé aniria la pesca l'any següent.

Ja en temps de Quaresma es feien altres cerimònies. A Roses, si la pesca havia estat abundant durant aquests dies, els pescadors guarnien les barques de manera molt profusa, amb llums, per il.luminar el pas de les processons. Es diu també que, el dissabte de Glòria, els pescadors, després de beneir les fonts, en bevien l'aigua en dejú i hi sucaven melindros, ja que creien que això els alliberava de morir ofegats.

Una de les festivitats més arrelades entre els pescadors era la de sant Pere. En aquesta diada a Roses els nens encenien fogueres i cremaven una barca vella. Cal assenyalar que aquesta era l'única manera en què una barca podia "morir". També per Sant Pere els patrons aspergien les seves barques amb aigua beneïda mitjançant una branca de pi, que després penjaven a la barca, ja que creien que això afavoria la pesca i portava la bona ventura per a aquesta, per als ormeigs i per a la seva gent. Aquesta festa avui se celebra amb diversos actes lúdics i la degustació d'un suquet popular.

Des del franquisme, per la festivitat del Carme es fan les processons marineres, durant les quals es passeja la marededéu del Carme i es fan ofrenes florals al mar. Les veiem a Roses, Port de la Selva i Cadaqués. [1]


Notes

  1. "El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. Guies de Patrimoni Local. Diputació de Girona.