|
|
| Línia 2: |
Línia 2: |
| | | | |
| | | | |
| − | Situada al carrer Pi i Sunyer conegut posteriorment com carrer de Davant o Mar Major . | + | Situada al carrer Pi i Sunyer conegut actualment com carrer de Davant o Mar Major . |
| − | Es podien contemplar les façanes de les cases de tota la vida . A l'esquerra hi havia el Casino, on vivien famílies a la planta baixa i a sobre hi havia una escola de nenes. A la dreta hi havia el Cal Tec de la família Mallol , i ben a prop Can Bec. Al seu costat hi havia l'edifici que a partir de l'any 1939 i fins l'any 1985 fou l'Ajuntament (conegut com Can Panxo) Situat al costat de Ca l'Esparter, Ca Baster ( la farmàcia). Més enllà hi havia Can Joan Ferrer , Can Biels i Can Castillo.
| + | En aquest carrer es podien contemplar les façanes de les cases de tota la vida : hi havia el Casino, on vivien famílies a la planta baixa i a sobre hi havia una escola de nenes, hi havia el Cal Tec de la família Mallol , Can Bec i al seu costat hi havia l'edifici que a partir de l'any 1939 i fins l'any 1985 fou l'Ajuntament (conegut com Can Panxo que posteriorment es va anomenar casa Romanyach) Situat al costat de Ca l'Esparter, Ca Baster ( la farmàcia). Més enllà hi havia Can Joan Ferrer , Can Biels i Can Castillo.Tots aquests edificis eren anomenats amb el nom del seu Propietari. |
| − | Tots anomenats amb el nom del Propietari. | + | |
| − | Les obres d’enderroc de l’edifici municipal situat al carrer Pi i Sunyer núm. 13 de Roses , s'han realitzat una especial atenció a la conservació de la seva façana. L’objectiu és mantenir aquest testimoni de l’arquitectura rosinca de finals del segle XIX i la imatge tradicional i històrica de l’immoble.
| + | |
| | | | |
| − | Si bé existia des d’abans de l’any 1824 una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas. La construcció original de l’edifici estava formada per planta baixa i una planta alta més altell i amb façana neoclàssica, data del 1894 va ser reedificada per Francesc “Panxo” Romanyach Berta, un indià enriquit amb negocis de drogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897.L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, dels quals es mantenen alguns testimonis com la [[Casa Mallol]], la [[Casa Matas]] o Cortada, la [[Casa Marquesa de Llinàs]] o la [[Casa Canals]]. | + | Les obres d’enderroc de l’edifici municipal que estava situat al carrer Pi i Sunyer núm. 13 de Roses , es van realitzar amb especial atenció a la conservació de la seva façana. L’objectiu era mantenir aquest testimoni de l’arquitectura rosinca de finals del segle XIX i la imatge tradicional i històrica de l’immoble.Si bé existia des d’abans de l’any 1824, era una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, la construcció original de l’edifici estava formada per planta baixa , una planta alta, més un altell i amb façana neoclàssica. En 1894 va ser reedificada per Francesc “Panxo” Romanyach Berta, un indià enriquit amb negocis de drogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897.L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, dels quals es mantenen alguns testimonis com la [[Casa Mallol]], la [[Casa Matas]] o Cortada, la [[Casa Marquesa de Llinàs]] o la [[Casa Canals]] que són d’estil neoclàssic. La casa Romanyach esdevé un document recurrent i reemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses. |
| − | D’estil neoclàssic, esdevé un document recurrent i reemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses.
| + | |
| − | La''casa Romanyach'' va ser la seu de [[l'Ajuntament de Roses]] des de 1939 fins al seu trasllat a 2004 a la nova construcció de l'actual Ajuntament de Roses a l'any 2004 .En total, el nou equipament va comptar amb una superfície de 871 m2 i tenia un pressupost per a la seva construcció d’1,7 MEUR.
| + | |
| | | | |
| − | La seva situació en ple nucli urbà i en un carrer comercial de molta influència, ha motivat la seva recuperació per a l’ús públic. | + | La''casa Romanyach'' va ser la seu de [[l'Ajuntament de Roses]] des de 1939 fins al seu trasllat a la nova construcció de l'actual Ajuntament de Roses a l'any 2004 .En total, el nou equipament va comptar amb una superfície de 871 m2 i tenia un pressupost per a la seva construcció d’1,7 Milions d' euros. |
| − | La Casa Romanyach va quedar en desús ,després d’allotjar diferents serveis municipals al llarg de 65 anys, des de que el ple municipal del 6 d’agost de 1939 acordés el seu lloguer per a ubicar-hi oficines de l’Ajuntament. L’any 2004, la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament de la [[plaça Catalunya]], va motivar el trasllat de la totalitat de serveis que s’hi allotjaven. | + | |
| − | El consistori va decidir mantenir la façana de l’immoble i integrar-la amb la nova edificació. | + | La seva situació en ple nucli urbà i en un carrer comercial de molta influència, ha motivat la seva recuperació per a l’ús públic. La Casa Romanyach va quedar en desús ,després d’allotjar diferents serveis municipals al llarg de 65 anys, des de que el ple municipal del 6 d’agost de 1939 acordés el seu lloguer per a ubicar-hi oficines de l’Ajuntament. L’any 2004, la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament de la [[plaça Catalunya]], va motivar el trasllat de la totalitat de serveis que s’hi allotjaven. El consistori va decidir mantenir la façana de l’immoble i integrar-la amb la nova edificació. |
Revisió de 18:28, 2 des 2011
Situada al carrer Pi i Sunyer conegut actualment com carrer de Davant o Mar Major .
En aquest carrer es podien contemplar les façanes de les cases de tota la vida : hi havia el Casino, on vivien famílies a la planta baixa i a sobre hi havia una escola de nenes, hi havia el Cal Tec de la família Mallol , Can Bec i al seu costat hi havia l'edifici que a partir de l'any 1939 i fins l'any 1985 fou l'Ajuntament (conegut com Can Panxo que posteriorment es va anomenar casa Romanyach) Situat al costat de Ca l'Esparter, Ca Baster ( la farmàcia). Més enllà hi havia Can Joan Ferrer , Can Biels i Can Castillo.Tots aquests edificis eren anomenats amb el nom del seu Propietari.
Les obres d’enderroc de l’edifici municipal que estava situat al carrer Pi i Sunyer núm. 13 de Roses , es van realitzar amb especial atenció a la conservació de la seva façana. L’objectiu era mantenir aquest testimoni de l’arquitectura rosinca de finals del segle XIX i la imatge tradicional i històrica de l’immoble.Si bé existia des d’abans de l’any 1824, era una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, la construcció original de l’edifici estava formada per planta baixa , una planta alta, més un altell i amb façana neoclàssica. En 1894 va ser reedificada per Francesc “Panxo” Romanyach Berta, un indià enriquit amb negocis de drogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897.L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, dels quals es mantenen alguns testimonis com la Casa Mallol, la Casa Matas o Cortada, la Casa Marquesa de Llinàs o la Casa Canals que són d’estil neoclàssic. La casa Romanyach esdevé un document recurrent i reemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses.
Lacasa Romanyach va ser la seu de l'Ajuntament de Roses des de 1939 fins al seu trasllat a la nova construcció de l'actual Ajuntament de Roses a l'any 2004 .En total, el nou equipament va comptar amb una superfície de 871 m2 i tenia un pressupost per a la seva construcció d’1,7 Milions d' euros.
La seva situació en ple nucli urbà i en un carrer comercial de molta influència, ha motivat la seva recuperació per a l’ús públic. La Casa Romanyach va quedar en desús ,després d’allotjar diferents serveis municipals al llarg de 65 anys, des de que el ple municipal del 6 d’agost de 1939 acordés el seu lloguer per a ubicar-hi oficines de l’Ajuntament. L’any 2004, la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament de la plaça Catalunya, va motivar el trasllat de la totalitat de serveis que s’hi allotjaven. El consistori va decidir mantenir la façana de l’immoble i integrar-la amb la nova edificació.
