Tramuntana: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 6: Línia 6:
 
Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim. Aquest nom apareix ja a les obres de Llull amb les formes "tremuntana" o "tremontana". Procedeix del llatí transmontanus-i ("d'enllà de les muntanyes").
 
Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim. Aquest nom apareix ja a les obres de Llull amb les formes "tremuntana" o "tremontana". Procedeix del llatí transmontanus-i ("d'enllà de les muntanyes").
  
Són nombroses les referències literàries i artístiques a aquest vent. Josep Pla o Salvador Dalí, han contribuït de manera decisiva a bastir un referent mític per aquest vent. El poeta empordanès Carles Fages de Climent va escriure l'oració  
+
Són nombroses les referències literàries i artístiques a aquest vent. [http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pla_i_Casadevall Josep Pla] o Salvador Dalí, han contribuït de manera decisiva a bastir un referent mític per aquest vent. El poeta empordanès Carles Fages de Climent va escriure l'oració  
 
al Crist de la Tramuntana, molt popular a l'Empordà. Joan Maragall qualificar l'Empordà com a Palau de Vent. Ventura
 
al Crist de la Tramuntana, molt popular a l'Empordà. Joan Maragall qualificar l'Empordà com a Palau de Vent. Ventura
 
Gassol li dedicà una estrofa del seu poema El Crist dels Vents.
 
Gassol li dedicà una estrofa del seu poema El Crist dels Vents.

Revisió de 18:56, 29 nov 2011

Tramuntana

La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, la seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h. Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim. Aquest nom apareix ja a les obres de Llull amb les formes "tremuntana" o "tremontana". Procedeix del llatí transmontanus-i ("d'enllà de les muntanyes").

Són nombroses les referències literàries i artístiques a aquest vent. Josep Pla o Salvador Dalí, han contribuït de manera decisiva a bastir un referent mític per aquest vent. El poeta empordanès Carles Fages de Climent va escriure l'oració al Crist de la Tramuntana, molt popular a l'Empordà. Joan Maragall qualificar l'Empordà com a Palau de Vent. Ventura Gassol li dedicà una estrofa del seu poema El Crist dels Vents.

Tipus de tramuntana

Pot ser ser del'est i de l'oest. A l'oest d'aquest meridià, allà la tramuntana és un vent fred que difícilment passa de moderat (ja que l'orografia pirinenca actua de pantalla) i no excessivament humit, que pot portar pluges que difícilment passen de febles. En ser un vent de terra, tota la costa del Principat proporciona recer d'aquest vent i no hi sol alçar temporals importants.

Però a l'est d'aquest meridià, la situació és ben diferent, ja que ni la costa ni l'orografia ofereixen cap recer; aleshores, en aquest sector la tramuntana és un vent molt intens que pot assolir amb relativa facilitat velocitats properes als 100 km/h, alhora que alça temporals marítims molt importants i molt perillosos per a la navegació.

A l'oest, l'efecte de recer del Pirineu i de la Serra de Tramuntana mallorquina fan que la tramuntana amb prou feines es percebi a la Badia de Palma, on és un vent fluix i terral. En canvi, a l'est, a tota la Badia d'Alcúdia i especialment a la zona de la Península d'Artà i sobretot a Menorca, la tramuntana és un vent violent i amb molt de recorregut marítim que alça temporals molt importants a tota la costa compresa entre sa Dragonera - Cap de Formentor - Cap de Capdepera i tota la costa Nord de Menorca, entre Punta Nati i la Mola del Port de Maó.

D'on provè

La Tramuntana provè del nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central Francès com a zona d'acceleració. La tramuntana es fa particularment present a la Plana del Rosselló a Catalunya Nord, a la comarca de Catalunya de l'Empordà i a l'illa de Menorca (Illes Balears).

El vent de tramuntana és relativament freqüent als Països Catalans, especialment durant els mesos d'hivern. Hi ha dues zones bastant diferenciades quant a la incidència d'aquest vent: a l'est i a l'oest del meridià que passa pel Cap de Creus - Cap de Formentor. A l'oest d'aquest meridià, tret del Rosselló, l'Alt Pirineu i la plana empordanesa