|
|
| (12 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) |
| Línia 15: |
Línia 15: |
| | El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m. | | El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m. |
| | | | |
| − | Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90. | + | Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de [[sant Joan]] i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90. |
| | | | |
| | Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet. | | Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet. |
| Línia 22: |
Línia 22: |
| | | | |
| | En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal. | | En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal. |
| − |
| |
| | | | |
| | ==L'interior== | | ==L'interior== |
| Línia 34: |
Línia 33: |
| | visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies. | | visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies. |
| | <poem> | | <poem> |
| − | 1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra. | + | 1543. Projecte de [[Luis Pizaño]] per fortificar la vila de Roses amb obra de terra. |
| | 1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra. | | 1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra. |
| | 1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra. | | 1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra. |
| Línia 53: |
Línia 52: |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| − | * '''UTM''': X=4679650 Y=514200 | + | * '''UTM''': X= 514200 Y=4679650 |
| | * '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E | | * '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E |
| | * '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588 | | * '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588 |
| − |
| |
| | | | |
| | ===Mapa=== | | ===Mapa=== |
| Línia 96: |
Línia 94: |
| | * [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]] | | * [[Muralles medievals (Ciutadella)|Muralles medievals]] |
| | * [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]] | | * [[Barbacana medieval (Ciutadella)|Barbacana medieval]] |
| | + | * [[Baluard de Sant Jaume | Baluard de Sant Jaume]] |
| | + | * [[Baluard de Sant Jordi (s.XVI)|Baluard de Sant Jordi]] |
| | + | * [[Baluard de Sant Joan (s.XVI)| Baluard de Sant Joan]] |
| | + | * [[Baluard de Sant Andreu (S. XVI)| Baluard de Sant Andreu]] |
| | + | * [[el setge de 1645 | El setge de 1645]] |
| | * [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]] | | * [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del governador]] |
| | * [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]] | | * [[Casa del governador (Ciutadella)|Casa del governador]] |
| | * [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]] | | * [[Antiga vila de Roses (Ciutadella)|Antiga vila de Roses]] |
| − | * [[Casernes (Ciutadella)|Casernes]] | + | * [[Carrer de la Creu (s. XI-XVII) | Carrer de la Creu]] |
| | + | * [[Casernes (Ciutadella)|Quarters d'infanteria]] |
| | * [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]] | | * [[Fortí (Ciutadella)|Fortí]] |
| − | * [[Quadres (Ciutadella)|Quadres]] | + | * [[Quadres (Ciutadella)|Quarter de cavalleria]] |
| − | * [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal]] | + | * [[Arsenal (Ciutadella)|Arsenal i drassanes s.XVII]] |
| | * [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]] | | * [[Magatzem de Sant Josep (Ciutadella)|Magatzem de Sant Josep]] |
| | * [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]] | | * [[Magatzem de reserva (Ciutadella)|Magatzem de reserva]] |
| Línia 114: |
Línia 118: |
| | * [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]] | | * [[Cossi de la reina (Ciutadella)|Cossi de la reina]] |
| | * [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]] | | * [[Monestir de Santa Maria (Ciutadella)|Monestir de Santa Maria]] |
| − | | + | * [[Pou i abeurador (s.XX)|Pou a abeurador]] |
| | + | * [[Forns de pa (s.XVIII)|Forns de pa]] |
| | + | * [[Olivera centenària]] |
| | | | |
| | ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
| | * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia. | | * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses Ciutadella de Roses]. Viquipèdia. |
| − | * [http://www.rosesavui.com/ciutadella.html]. Roses Avui | + | * [http://www.rosesavui.com/ciutadella.html La Ciutadella]. Roses Avui |
| | | | |
| | [[Categoria:Grecs i romans]] | | [[Categoria:Grecs i romans]] |
Revisió de 14:06, 8 set 2011
Imatge aèria de la Ciutadella
Zona medieval de la Ciutadella
La Ciutadella és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.
El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.
Imatge antiga de la porta
El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.
Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.
Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.
El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.
En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.
Vídeo d'excavacions a la Ciutadella[modifica]
Get the Flash Player to see this player.
Fotografia panoràmica[modifica]
Panoràmica de l'interior de la Ciutadella
- UTM: X= 514200 Y=4679650
- GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
- Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588
Nivell de protecció[modifica]
A: Protecció integral.
Objectes de protecció:
- Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
- Entorn immediat a la fortificació.
- Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
- Subsòl de tot el recinte.
Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.
- Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
- De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
- D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
- De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
- De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
- Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
- VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
- Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
- Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
- Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
- Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
- BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.
Enllaços interns[modifica]
Enllaços externs[modifica]
