|
|
| (9 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | Conjunt de cassoletes gravades sobre un aflorament rocós de granit situat al vessant est de la riera de la Quarantena, a prop dels guills del puig d'en Romualdo o guills del mas Marés.
| + | [[Imatge:Pedres_qua_cami.jpg|350px|thumb|dreta|Aflorament rocós on hi ha les inscultures]] |
| | | | |
| − | En realitat el conjunt d'inscultures es troben sobre dues pedres: una (1) està just sobre la [[cova-dolmen de la Riera de Quarentena I]], a uns 15 metres a l'est, l'altre (2) és a uns 225 metres a l'est de l'anterior, prop del replà superior i arran del camí que baixa del Pla de les Gates. Ambdues són lloses unides encara a l'aflorament local de gneis. | + | |
| | + | Conjunt de cassoletes gravades sobre un aflorament rocós de granit situat al vessant est de la riera de la Quarantena, a prop dels guills del puig d'en Romualdo o [[guills del mas Marès]]. Data del 4000-2500 a.C. |
| | + | |
| | + | En realitat el conjunt d'inscultures es troben sobre dues pedres: una (1) està just sobre la [[Cova-dolmen de la Riera Quarentena I|Cova-dolmen de la Riera Quarentena I]], a uns 15 metres a l'est, l'altre (2) és a uns 225 metres a l'est de l'anterior, prop del replà superior i arran del camí que baixa del Pla de les Gates. Ambdues són lloses unides encara a l'aflorament local de gneis. |
| | | | |
| | A la pedra 2 només hi ha un signe complex de forma cruciforme unit a una cassoleta proveïda d'un regueró paral·lel a la branca llarga de la creu. | | A la pedra 2 només hi ha un signe complex de forma cruciforme unit a una cassoleta proveïda d'un regueró paral·lel a la branca llarga de la creu. |
| Línia 7: |
Línia 10: |
| | A la pedra 1 hi ha 11 cassoletes simples, cinc grups de cassoletes unides per un regueró (halteriformes), un regueró rectilini, un cruciforme simple en creu llatina i un cruciforme amb base potençada ( barrada) i altres concavitats de diferents mides d'origen natural però retocades. Els gravats semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra. | | A la pedra 1 hi ha 11 cassoletes simples, cinc grups de cassoletes unides per un regueró (halteriformes), un regueró rectilini, un cruciforme simple en creu llatina i un cruciforme amb base potençada ( barrada) i altres concavitats de diferents mides d'origen natural però retocades. Els gravats semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra. |
| | | | |
| − | Aquests gravats són una manifestació de la cultura megalítica i estan en relació directa amb la cova-dolmen del mateix nom. Formen part de la zona megalítica de la Casa Cremada i enllaçen amb la de la carena del nordeset (puig Alt i puig Rodó). Van ser descoberts el 1998, pel geòleg Carles Roqué. | + | Aquests gravats són una manifestació de la cultura megalítica i estan en relació directa amb la cova-dolmen del mateix nom. Formen part de la zona megalítica de la Casa Cremada i enllacen amb la de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó). Van ser descoberts el 1998, pel geòleg Carles Roqué. |
| | | | |
| | | | |
| Línia 13: |
Línia 16: |
| | | | |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| − | * '''UTM''': X=4678900 Y=516800 | + | * '''UTM''': X= 516800 Y= 4678900 |
| | *''' GPS''': 42° 15.815' N 3° 11.683' E | | *''' GPS''': 42° 15.815' N 3° 11.683' E |
| | * '''Decimal''': Lat. 42.263577777777776 Lon. 3.1947249999999996 | | * '''Decimal''': Lat. 42.263577777777776 Lon. 3.1947249999999996 |
| − |
| |
| | | | |
| | ===Mapa=== | | ===Mapa=== |
| Línia 26: |
Línia 28: |
| | | | |
| | ==Com arribar-hi== | | ==Com arribar-hi== |
| − | Des de Roses s'agafa la carretera que va a cala Montjoi, fins que arribem al puig on és el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]], al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa el camí que s'enfila pel marge esquerre de la Riera Quarentena. Al cap d'uns 650 metres veurem aquesta cova-dolmen, a l'esquerra del viarany. La pedra 2 queda just per sobre de la cova-dolmen. La pedra 1 és a uns 225 metres a l'est de la segona, prop del replà superior i arran del camí que baixa des del Pla de les Gates. | + | Des de Roses s'agafa la carretera que va a cala [[Montjoi]], fins que arribem al puig on és el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]], al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa el camí que s'enfila pel marge esquerre de la Riera Quarentena. Al cap d'uns 650 metres veurem aquesta cova-dolmen, a l'esquerra del viarany. La pedra 2 queda just per sobre de la cova-dolmen. La pedra 1 és a uns 225 metres a l'est de la segona, prop del replà superior i arran del camí que baixa des del [[Pla de les Gates]]. |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Propietat==
| + | |
| − | Propietat privada. Dades cadastrals: 700121
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Règim del sòl==
| + | |
| − | Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural. Lloc de representació gràfica
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Ús original==
| + | |
| − | Indeterminat
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Ús actual==
| + | |
| − | En desús
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Estat de conservació==
| + | |
| − | Bo.
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Cronologia==
| + | |
| − | 4.000-2.500 aC.
| + | |
| | | | |
| | | | |
| Línia 64: |
Línia 42: |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| − | * "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. | + | * "Poblats, dólmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. |
| | | | |
| | | | |
| | [[Categoria:Prehistòria]] | | [[Categoria:Prehistòria]] |
Revisió de 11:15, 8 feb 2011
Aflorament rocós on hi ha les inscultures
Conjunt de cassoletes gravades sobre un aflorament rocós de granit situat al vessant est de la riera de la Quarantena, a prop dels guills del puig d'en Romualdo o guills del mas Marès. Data del 4000-2500 a.C.
En realitat el conjunt d'inscultures es troben sobre dues pedres: una (1) està just sobre la Cova-dolmen de la Riera Quarentena I, a uns 15 metres a l'est, l'altre (2) és a uns 225 metres a l'est de l'anterior, prop del replà superior i arran del camí que baixa del Pla de les Gates. Ambdues són lloses unides encara a l'aflorament local de gneis.
A la pedra 2 només hi ha un signe complex de forma cruciforme unit a una cassoleta proveïda d'un regueró paral·lel a la branca llarga de la creu.
A la pedra 1 hi ha 11 cassoletes simples, cinc grups de cassoletes unides per un regueró (halteriformes), un regueró rectilini, un cruciforme simple en creu llatina i un cruciforme amb base potençada ( barrada) i altres concavitats de diferents mides d'origen natural però retocades. Els gravats semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra.
Aquests gravats són una manifestació de la cultura megalítica i estan en relació directa amb la cova-dolmen del mateix nom. Formen part de la zona megalítica de la Casa Cremada i enllacen amb la de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó). Van ser descoberts el 1998, pel geòleg Carles Roqué.
- UTM: X= 516800 Y= 4678900
- GPS: 42° 15.815' N 3° 11.683' E
- Decimal: Lat. 42.263577777777776 Lon. 3.1947249999999996
Des de Roses s'agafa la carretera que va a cala Montjoi, fins que arribem al puig on és el dolmen de la Creu d'en Cobertella, al cap d'1 km. Des de la zona d'aparcament s'agafa el camí que s'enfila pel marge esquerre de la Riera Quarentena. Al cap d'uns 650 metres veurem aquesta cova-dolmen, a l'esquerra del viarany. La pedra 2 queda just per sobre de la cova-dolmen. La pedra 1 és a uns 225 metres a l'est de la segona, prop del replà superior i arran del camí que baixa des del Pla de les Gates.
Nivell de protecció[modifica]
A. Protecció integral.
Objectes de protecció:
- Suport petri de l'element.
- Representacions gràfiques sobre la pedra.
- Entorn de l'element amb un radi de 200 m en totes direccions.
- Altres possibles manifestacions rupestres (cassoletes) distribuïdes en altres afloraments rocosos del voltant.
- "Poblats, dólmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.
