Búnquers de Falconera: Diferència entre les revisions

Revisió de 13:32, 29 gen 2011

Bunquers a punta Falconera

A Punta Falconera entre 1945 i 1946 i amb la missió de vigilar la badia s’hi va construir la que seria la 8a bateria de costa. Al mateix temps a l'Escala es va construir una altra bateria a la punta de Montgó. Aquestes instal•lacions militars formaven part d’un pla més ambiciós que abastava tot el litoral i el Pirineu. Amb ell, la dictadura franquista buscava preservar el litoral de possibles invasions aliades.

Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística. ^[1]

El complex artiller consta d’una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a l’exterior en forma de búnquer: quatre casamates que contenien cadascuna un canó del sistema Vickers de 152,40 mm i un lloc de tir. Els canons van ser armats l’any 1942 per la Sociedad Española de Construcción Naval a Reinosa, Cantàbria. En ser abandonat el l’emplaçament van ser desmantellats.

Les construccions defensives són de ciment armat, estan excavades al terreny i tenen una superfície aproximada de 440 m2 i 80 m2 de galeria d’accés. Els quatre búnquers eren dirigits des del lloc de direcció de tir. Aquest edifici està situat a la part més alta del complex artiller i té una part soterrada i una en superfície. En aquí és allà on hi havia l’estació de ràdio, els dos grups electrògens i les dependències destinades al comandament i el telèmetre. La part exterior de totes les estructures està coberta de pedres encastades i pintades per facilitar així el camuflatge.

La bateria de costa a part dels búnquers tenia diferents edificis destinats als militars com ara una residència de sotsoficials, un cos de guàrdia, la infermeria, la cantina, edificis de serveis, etc. És a dir, tot el necessari per al seu funcionament. Des de la seva construcció fins els 1993, moment en que l’exèrcit va abandonar la bateria de costa, molts rosincs i empordanesos i van fer el servei militar, de forma voluntària per així poder estar ben a prop de casa. L’ajuntament de Roses va adquirir aquest espai l’any 2006. Des de llavors s’ha condicionat i integrat a la vida rosinca amb un aplec cada primavera. Fins llavors, el lloc estava abandonat i sotmès a un procés sistemàtic de saqueig i destrucció del que un dia van ser els diferents edificis dels militars.

Notes

1. ↑ Punta Falconera. Viquipèdia

Localització

Coordenades

• UTM: X=518058 Y=4675593
• GPS: 42° 13′ 56.33″ N 3° 13′ 7.84″ E
• Decimals: Lat. 42.23231388888889 Lon. 3.2188444444444446

Mapa

Nivell de protecció

B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

• Estructures acasamatades per acollir peces d’artilleria.
• Espais situats davant de les diferents sales dels canons.
• Túnels soterrats d’accés a les diferents casamates.
• Xarxa de passadissos subterranis de comunicació entre les diferents casamates
• Conjunt de dependències subterrànies d’ús militar.