|
|
Dolmen del Cap de l'Home: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (10 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| | + | [[Imatge:Capdel'home.jpg|350px|thumb|dreta|Vista frontal del dolmen]] |
| | + | |
| | Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. | | Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. |
| | | | |
| Línia 4: |
Línia 6: |
| | es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta. | | es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta. |
| | | | |
| − | Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. | + | Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C. |
| | + | |
| | + | ==Noticies històriques== |
| | + | Aquesta construcció prehistòrica es coneix des de principis del segle XX. L’any 1919 ja va ser descrit per [[Pere Bosch-Gimpera]] que l’excavà amb [[Emili Gandia]]. El 1925 Bosch-Gimpera reprengué els treball amb Lluís Pericot. No es fins l’any 1946 amb [[Pere de Palol]] i [[Miquel Oliva]] que s’hi documenten fragments d’indústria lítica. Finalment, l’any 1983 el monument es restaurat per [[Joan Ortensi Berta]], per tant, actualment el seu estat de conservació és bo. |
| | | | |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| − | * UTM: X=4679390 Y=515730 | + | *''' UTM:''' X= 515730 Y= 4679390 |
| − | * GPS: 42° 15.993' N 3° 11.444' E | + | * '''GPS''': 42° 15.993' N 3° 11.444' E |
| − | * Decimal: Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976 | + | * '''Decimal''': Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976 |
| − | | + | |
| | | | |
| | ===Mapa=== | | ===Mapa=== |
| Línia 20: |
Línia 24: |
| | </googlemap> | | </googlemap> |
| | | | |
| | + | |
| | + | ==Com arribar-hi== |
| | + | Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat d'aquest dolmen. |
| | | | |
| | ==Situació== | | ==Situació== |
| | Sureda d'en Mairó | | Sureda d'en Mairó |
| | | | |
| − | | + | ==Altres noms== |
| − | ==Propietat== | + | Aquest dolmen també és conegut amb el nom de Turó de l'Home |
| − | Propietat privada.
| + | |
| − | Dades cadastrals: 700047
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Règim del sòl==
| + | |
| − | SU (solar 54949)
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Tipologia==
| + | |
| − | Construcció megalítica
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Ús original==
| + | |
| − | Lloc d'enterrament.
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Ús actual==
| + | |
| − | Element patrimonial consolidat
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Estat de conservació==
| + | |
| − | Bo.
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==Cronologia==
| + | |
| − | 3500-3000 aC.
| + | |
| − | | + | |
| | | | |
| | ==Nivell de protecció== | | ==Nivell de protecció== |
| − | B. Protecció básica. | + | B. Protecció bàsica. |
| | | | |
| | Objectes de protecció: | | Objectes de protecció: |
| Línia 63: |
Línia 43: |
| | * Ambient natural actual a l'entorn de l'element. | | * Ambient natural actual a l'entorn de l'element. |
| | * Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles. | | * Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Bibliografia== |
| | + | *BADIA I HOMS, J. et. al. ''Catalunya Romànica,'' L’Empordà I, Barcelona, 1989. |
| | + | *BOSCH GIMPERA, P., 1919, ''Prehistoria catalana''. Barcelona., pàg. 112, nota. |
| | + | *CAZURRO, Manuel, 1912, ''Monumentos megalíticos de la província de Gerona''. Madrid, pàg. 31 |
| | + | *CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1988, Dolmens de Roses, dins la sèrie ''L’Empordà a cop d’ull,'' IV, Figueres |
| | + | *PERICOT, L., 1943, “Exploraciones dolménicas en el Ampurdán” dins ''Ampurias, V'', Barcelona 133-165. |
| | + | *TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, ''Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental'', Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres. 1988. |
| | + | *TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, ''Els monuments megalítics''. Quaderns de la revista de Girona, núm. 37, Girona. |
| | + | *MACAU I TEIXIDOR, I., 1934,"Nous monuments megalítics de l’Alt Empordà", ''Butlletí d’Institut d’Història Natural'', vol. XXXIV, núm. 6 – 9, Barcelona. |
| | + | *PALOL de, PEDRO; OLIVA, Miguel, 1948, “Nuevas excavaciones en dólmenes del Alto Ampurdán” a ''Anales del Instituto de Estudios gerundenses'', vol. III Girona. Pàg. 257 - 260 |
| | + | *PERICOT Y GARCIA, Luis, 1943, "Exploraciones dolménicas en el Ampurdán" , ''Ampúrias V'', Barcelona. Pàg. 7, fig. 1, 2. |
| | + | *PERICOT Y GARCIA, Luis, 1925, ''La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica.'' Barcelona, pàg. 92 |
| | + | *TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, ''Poblats, dolmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental)'', Girona, pàg. 627 – 631 |
| | | | |
| | | | |
| Línia 73: |
Línia 68: |
| | * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=192:arqueo-roses-dcaphome&Itemid=145&layout=default Dolmen del Cap de l'Home]. | | * [http://www.bohigas.com/index.php?option=com_content&view=category&id=192:arqueo-roses-dcaphome&Itemid=145&layout=default Dolmen del Cap de l'Home]. |
| | * [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses. | | * [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/Rutes/Ruta3.aspx Ruta Megalítica]. Ajuntament de Roses. |
| | + | * [http://www.rosesdigital.com/funcions/enviamail.asp?ia=catala&pg=103&men=DPMFNFON&op= El jove alcalde arqueòleg de Roses]. Roses Digital. |
| | + | * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia. |
| | | | |
| | | | |
| | | | |
| | [[Categoria: Prehistòria]] | | [[Categoria: Prehistòria]] |
Revisió de 13:19, 29 gen 2011
Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta, i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció
es van fer servir grans lloses de granit, cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més gran de coberta.
Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C.
Noticies històriques[modifica]
Aquesta construcció prehistòrica es coneix des de principis del segle XX. L’any 1919 ja va ser descrit per Pere Bosch-Gimpera que l’excavà amb Emili Gandia. El 1925 Bosch-Gimpera reprengué els treball amb Lluís Pericot. No es fins l’any 1946 amb Pere de Palol i Miquel Oliva que s’hi documenten fragments d’indústria lítica. Finalment, l’any 1983 el monument es restaurat per Joan Ortensi Berta, per tant, actualment el seu estat de conservació és bo.
- UTM: X= 515730 Y= 4679390
- GPS: 42° 15.993' N 3° 11.444' E
- Decimal: Lat. 42.26655661708228 Lon. 3.1907334704825976
Des de Roses cal anar fins al cim de l'urbanització dels Grecs, on es pot deixar el cotxe al costat d'aquest dolmen.
Sureda d'en Mairó
Aquest dolmen també és conegut amb el nom de Turó de l'Home
Nivell de protecció[modifica]
B. Protecció bàsica.
Objectes de protecció:
- L'aparença de l'element concretada en el volum, l'ordre compositiu i la tipologia del materials.
- Possibles components de l'element que resten amagats a la vista.
- Àrea directament al voltant de l'element amb un radi de 15m.
- Ambient natural actual a l'entorn de l'element.
- Franja sensible situada a llevant a causa de circulació de vehicles.
- BADIA I HOMS, J. et. al. Catalunya Romànica, L’Empordà I, Barcelona, 1989.
- BOSCH GIMPERA, P., 1919, Prehistoria catalana. Barcelona., pàg. 112, nota.
- CAZURRO, Manuel, 1912, Monumentos megalíticos de la província de Gerona. Madrid, pàg. 31
- CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1988, Dolmens de Roses, dins la sèrie L’Empordà a cop d’ull, IV, Figueres
- PERICOT, L., 1943, “Exploraciones dolménicas en el Ampurdán” dins Ampurias, V, Barcelona 133-165.
- TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental, Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres. 1988.
- TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, Els monuments megalítics. Quaderns de la revista de Girona, núm. 37, Girona.
- MACAU I TEIXIDOR, I., 1934,"Nous monuments megalítics de l’Alt Empordà", Butlletí d’Institut d’Història Natural, vol. XXXIV, núm. 6 – 9, Barcelona.
- PALOL de, PEDRO; OLIVA, Miguel, 1948, “Nuevas excavaciones en dólmenes del Alto Ampurdán” a Anales del Instituto de Estudios gerundenses, vol. III Girona. Pàg. 257 - 260
- PERICOT Y GARCIA, Luis, 1943, "Exploraciones dolménicas en el Ampurdán" , Ampúrias V, Barcelona. Pàg. 7, fig. 1, 2.
- PERICOT Y GARCIA, Luis, 1925, La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona, pàg. 92
- TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, Poblats, dolmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental), Girona, pàg. 627 – 631
Enllaços externs[modifica]
|
