|
|
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | El ''Marinero Canté'' era un petit vaixell de patrulla costanera. A ell i als vuit més de la seva classe els havien batejat amb el nom d'un mariner mort a la guerra de Cuba. Aquests tipus de vaixells es coneixien popularment amb el nom de "palmatòries" perquè tenien unes altes xemeneies. El ''Marinero Canté'' a Roses, junt amb el ''Torpedista Hernández'' a Cartagena, eren els únics que hi havia en aigües republicanes quan va esclatar la Guerra d'Espanya (1936-1939). El ''Marinero Canté'' va ser torpedejat pel creuer'' Canarias'', quan el primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets: | + | El ''Marinero Canté'' era un petit vaixell de patrulla costanera. A ell i als vuit més de la seva classe els havien batejat amb el nom d'un mariner mort a la guerra de Cuba. Aquests tipus de vaixells es coneixien popularment amb el nom de "palmatòries" perquè tenien unes altes xemeneies. El ''Marinero Canté'' a Roses, junt amb el ''Torpedista Hernández'' a Cartagena, eren els únics que hi havia en aigües republicanes quan va esclatar la Guerra d'Espanya (1936-1939). El ''Marinero Canté'' va ser torpedejat pel creuer'' [[Bombardeig del Canarias|Canarias]]'', quan el primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets: |
| | | | |
| | <blockquote><poem>Pels volts de les quatre de la tarda del 30 d'octubre de 1936, un creuer fa la seva aparició davant Roses, passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors. | | <blockquote><poem>Pels volts de les quatre de la tarda del 30 d'octubre de 1936, un creuer fa la seva aparició davant Roses, passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors. |
| Línia 7: |
Línia 7: |
| | El ''Marinero Canté'' amarrat al moll sense cap tripulant a bord, encaixa un dels quaranta-un trets que el ''Canarias'' dispara en aquesta acció. Amb l'alta xemeneia arrencada per l'impacte d'una granada de 120 mm s'incencia ràpidament. Massa malmès per ser reparat, serà desballestat en el transcurs de la guerra. | | El ''Marinero Canté'' amarrat al moll sense cap tripulant a bord, encaixa un dels quaranta-un trets que el ''Canarias'' dispara en aquesta acció. Amb l'alta xemeneia arrencada per l'impacte d'una granada de 120 mm s'incencia ràpidament. Massa malmès per ser reparat, serà desballestat en el transcurs de la guerra. |
| | | | |
| − | Fruit d'aquest i d'altres atacs (vegeu el capítol dedicat al [[Naufragi del Manuel|Manuel]], la marina republicana decideix minar l'accés a la badia en la línia que va de Montgó a Falconera. El pesquer ''Rosa de l'Empordà'' és l'encarregat de calar les mines, que no seran retirades fins l'acabament del conflicte.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)</ref></poem></blockquote> | + | Fruit d'aquest i d'altres atacs (vegeu el capítol dedicat al [[Naufragi del Manuel|Manuel]]), la marina republicana decideix minar l'accés a la badia en la línia que va de Montgó a Falconera. El pesquer ''Rosa de l'Empordà'' és l'encarregat de calar les mines, que no seran retirades fins l'acabament del conflicte.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)</ref></poem></blockquote> |
| | | | |
| | | | |
Revisió de 12:51, 19 jul 2010
El Marinero Canté era un petit vaixell de patrulla costanera. A ell i als vuit més de la seva classe els havien batejat amb el nom d'un mariner mort a la guerra de Cuba. Aquests tipus de vaixells es coneixien popularment amb el nom de "palmatòries" perquè tenien unes altes xemeneies. El Marinero Canté a Roses, junt amb el Torpedista Hernández a Cartagena, eren els únics que hi havia en aigües republicanes quan va esclatar la Guerra d'Espanya (1936-1939). El Marinero Canté va ser torpedejat pel creuer Canarias, quan el primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets:
Pels volts de les quatre de la tarda del 30 d'octubre de 1936, un creuer fa la seva aparició davant Roses, passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors.
La gent de Roses es concentra a la platja pensant que es tracta d'una nau republicana i les autoritats de marina i de la guàrdia civil salpen en una barca de pescadors per donar-li la benvinguda. Porta issades la Senyera i la bandera roja. En aquest moment, ja són 2/4 de 5, el Canarias, ja que es tracta d'aquest vaixell, issa la bandera monàrquica espanyola i comença a disparar. Els rosincs, atermorits, corren a refugiar-se; la barca del comitè de recepció torna a terra a corre-cuita.
El Marinero Canté amarrat al moll sense cap tripulant a bord, encaixa un dels quaranta-un trets que el Canarias dispara en aquesta acció. Amb l'alta xemeneia arrencada per l'impacte d'una granada de 120 mm s'incencia ràpidament. Massa malmès per ser reparat, serà desballestat en el transcurs de la guerra.
Fruit d'aquest i d'altres atacs (vegeu el capítol dedicat al Manuel), la marina republicana decideix minar l'accés a la badia en la línia que va de Montgó a Falconera. El pesquer Rosa de l'Empordà és l'encarregat de calar les mines, que no seran retirades fins l'acabament del conflicte.[1]
- Nom: Marinero Canté
- Activitat: guerra
- Tipus de vaixell: guardapesques
- Data d'avarament: 1910 o 1929
- Eslora: 23,50 metres
- Mànega: 7,10 metres
- Calat: 3 metres
- Tonatge: 150 tones
- Propulsió: mecànica
- Bandera/Port de matrícula: espanyola/Roses
- Tripulació/Número de víctimes: 11/0
- Armament: 1 canó de 57 mm
- Lloc del naufragi: port de Roses
- Data del naufragi: divendres, 30-10-1936
- Causa del naufragi: artilleria naval[2]
- ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
- ↑ "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)
