|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | El senyor Zoeller era un ciutadà alemany afincat a Roses entre 1908 i 1936, on exercia dos oficis ben diferents. Oficialment, era enginyer i director de l’explotació de marbres de [[cala Montjoi]] i també redactà un projecte per urbanitzar l’espai de [[les muralles]]. No tan oficialment, encara que a Roses tothom ho sabia, treballà d’espia pel govern alemany. | + | El '''senyor Zoeller''' era un ciutadà alemany afincat a Roses entre 1908 i 1936, on exercia dos oficis ben diferents. Oficialment, era enginyer i director de l’explotació de marbres de cala [[Montjoi]] i també redactà un projecte per urbanitzar l’espai de [[les muralles]]. No tan oficialment, encara que a Roses tothom ho sabia, treballà d’espia pel govern alemany. |
| | | | |
| | ''Així, tenim notícia, per exemple, que el setembre de 1917 un espia alemany resident a Roses, anomenat Krauss –però que, amb tota seguretat, era el mateix Zoeller-, s’havia desplaçat a Barcelona per informar que un submarí alemany havia estat enfonsat per torpediners francesos. La informació prové dels arxius de l’ambaixada francesa, és a dir, d’un altre espia que devia operar per aquesta zona, molt possiblement a Roses mateix, i que controlava a Zoeller. [...] Allò més curiós, malgrat la discreció amb què actuava Zoeller, és que tot el poble conegués l’existència d’un espia alemany entre ells i que fos tinguda per una cosa perfectament plausible. [...] Zoeller estava normalment casat, desenvolupava una feina corrent i duia una vida quotidiana assimilable a la de qualsevol altre veí. [...] En definitiva, era l’anti 007, un James Bond a la rosinca, que, lluny de regalar-se amb caviar i cava, s’alimentava bonament amb verat fumat.''.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 347-350. </ref> | | ''Així, tenim notícia, per exemple, que el setembre de 1917 un espia alemany resident a Roses, anomenat Krauss –però que, amb tota seguretat, era el mateix Zoeller-, s’havia desplaçat a Barcelona per informar que un submarí alemany havia estat enfonsat per torpediners francesos. La informació prové dels arxius de l’ambaixada francesa, és a dir, d’un altre espia que devia operar per aquesta zona, molt possiblement a Roses mateix, i que controlava a Zoeller. [...] Allò més curiós, malgrat la discreció amb què actuava Zoeller, és que tot el poble conegués l’existència d’un espia alemany entre ells i que fos tinguda per una cosa perfectament plausible. [...] Zoeller estava normalment casat, desenvolupava una feina corrent i duia una vida quotidiana assimilable a la de qualsevol altre veí. [...] En definitiva, era l’anti 007, un James Bond a la rosinca, que, lluny de regalar-se amb caviar i cava, s’alimentava bonament amb verat fumat.''.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 347-350. </ref> |
Revisió de 22:17, 20 maig 2010
El senyor Zoeller era un ciutadà alemany afincat a Roses entre 1908 i 1936, on exercia dos oficis ben diferents. Oficialment, era enginyer i director de l’explotació de marbres de cala Montjoi i també redactà un projecte per urbanitzar l’espai de les muralles. No tan oficialment, encara que a Roses tothom ho sabia, treballà d’espia pel govern alemany.
Així, tenim notícia, per exemple, que el setembre de 1917 un espia alemany resident a Roses, anomenat Krauss –però que, amb tota seguretat, era el mateix Zoeller-, s’havia desplaçat a Barcelona per informar que un submarí alemany havia estat enfonsat per torpediners francesos. La informació prové dels arxius de l’ambaixada francesa, és a dir, d’un altre espia que devia operar per aquesta zona, molt possiblement a Roses mateix, i que controlava a Zoeller. [...] Allò més curiós, malgrat la discreció amb què actuava Zoeller, és que tot el poble conegués l’existència d’un espia alemany entre ells i que fos tinguda per una cosa perfectament plausible. [...] Zoeller estava normalment casat, desenvolupava una feina corrent i duia una vida quotidiana assimilable a la de qualsevol altre veí. [...] En definitiva, era l’anti 007, un James Bond a la rosinca, que, lluny de regalar-se amb caviar i cava, s’alimentava bonament amb verat fumat..[1]
Notes
- ↑ Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 347-350.
