Espai d'interès Geològic Far de Roses: Diferència entre les revisionsDe Rosespedia
Revisió de 12:16, 15 oct 2022.jpg) La Granodiorita de Roses: Empremtes d'un magma en refredament sota els efectes de la tectònica en les profunditats de l'escorça terrestre. Les roques de la família dels granits que actualment conformen el paisatge de la rodalia del Far de Roses van cristal·litzar en profunditat a partir d’un magma fa 300 milions d'anys. El magma original fou sotmès a deformació a mesura que s'anava refredant. Primer es produí l'alineament dels primers cristalls i l'aixafament dels enclavaments foscos. Un cop solidificat el magma, es produïren esquerdes que foren reomplertes amb magma residual, formant-se els dics de color clar. Finalment, la deformació es concentrà en zones de cisalla, provocant una deformació local intensa del conjunt rocallós. Aquesta història s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi d'aquests afloraments, els quals constitueixen un patrimoni d'interès internacional. Alguns afloraments són fràgils i hem de tenir cura de no malmetre'ls.
Espacio de interés Geológico Faro de Roses
La Granodiorita de Roses: Huellas de un magma en enfriamiento bajo los efectos de la tectónica en las profundidades de la corteza terrestre. Las rocas de la familia de los granitos que actualmente conforman el paisaje de los alrededores del Faro de Rosas cristalizaron en profundidad a partir de un magma hace 300 millones de años. El magma original fue sometido a deformación a medida que se iba enfriando. Primero se produjo el alineamiento de los primeros cristales y el aplastamiento de los enclaves oscuros. Una vez solidificado el magma, se produjeron grietas que fueron rellenadas con magma residual, formándose los diques de color claro. Finalmente, la deformación se concentró en zonas de cizalla, provocando una deformación local intensa del conjunto rocoso. Esta historia se ha podido reconstruir gracias al estudio de estos afloramientos, los cuales constituyen un patrimonio de interés internacional. Algunos afloramientos son frágiles y debemos tener cuidado de no dañarlos.
Site d'intérêt géologique le Phare de Roses
La granodiorite de Roses: témoin d’un magma ayant refroidi sous l’effet de la tectonique dans les profondeurs de la croûte terrestre. Les roches de la famille des granites qui composent actuellement le paysage autour du phare de Roses se sont cristallisées à partir d’un magma à plusieurs kilomètres de profondeur il y a 300 millions d’années. A proximité du Phare de Roses affleurent des roches de la famille des granites, cristallisées Le magma originel a été soumis à une déformation à mesure qu’il refroidissait. Dans un premier temps se produisit l’alignement des premiers cristaux formés et l’aplatissement des enclaves sombres. Une fois le magma solidifié se sont formées des fissures que du magma résiduel a remplies, formant les filons de couleur claire. Enfin, la déformation s’est concentrée dans des zones de cisaillement, déformant de façon intense l’ensemble rocheux. Cette histoire a pu être reconstituée à partir des affleurements actuellement observables, lesquels constituent un patrimoine d’intérêt international. Certains affleurements sont fragiles et nous devons prendre soin de ne pas les détériorer.
Site of Geological Interest Roses Lighthouse
The Roses Granodiorite: Fingerprints of magma cooling under the effects of tectonics in the depths of the Earth's crust. The granite-type rocks which are now forming the landscape around the the Roses Lighthouse crystallized in depth from magma 300 million years ago. The original magma became deformed during cooling. The alignment of the first crystals and the flattening of the dark enclaves took place in the initial stage. Once the magma got solidified, cracks opened in the rocks and were filled with residual magma, forming the light-coloured dykes. Finally, deformation concentrated in shear zones, causing an intense local deformation of the rock set. This story has been reconstructed thanks to the study of these visible outcrops, which comprise a heritage of international interest. Some outcrops are vulnerable, so we must take care not to damage them. ContingutCom accedir-hi[modifica] Hi ha tres punts d'accés, anomenats Portal #1, Portal #2 i Portal #3. El Portal #1 és el principal i el que enllaça amb les escales i la passarel·la. En tots els casos per observar els afloraments cal baixar al rocam costaner. Hi ha 10 localitats d'especial interès marcades amb fites. A les localitats 1 a 6 s'hi accedeix des del Portal #1 i a les localitats 7 a 10 s'hi accedeix des del Portal #3.
PORTAL #1 Roca del Bagul (accés per escales i passarel·la)[modifica]El rocam costaner entre el Far de Roses i la platja de Canyelles petites és un espai d’interès geològic de rellevància internacional. L’extrem occidental d’aquesta franja conté un mosaic d’estructures que amb el pas dels anys havien quedat ocultes sota els esbaldregalls de pendent i sota una cobertora vegetal invasiva. Ateses aquestes circumstàncies l’accés al rocam cada cop era més dificultós i, un cop s’assolia la franja rocallosa, moltes estructures havien quedat ocultes. L’obra realitzada té una doble finalitat: facilitar l’accés i posar al descobert les roques i les seves estructures. PER QUÈ AQUEST ESPAI ÉS RELLEVANT? El valor patrimonial de la geologia té dos vessants: les roques com a component paisatgístic i les roques conformant un registre de l’evolució de la terra. Els dos vessants es poden presentar conjuntament, però sovint apareixen de forma aïllada. En aquest cas el valor com a registre geològic és preponderant sobre el paisatgístic. Les roques tenen memòria dels esdeveniments que s’hi han produït. Cada esdeveniment deixa la seva empremta i aquí tenim un registre de l’evolució d’un granitoide des del seu emplaçament en forma de magma a elevada temperatura, fins a una sèrie de transformacions durant el seu refredament. És en les darreres etapes de refredament quan es generen les anomenades zones de cisalla que són precisament les estructures que donen valor a aquest aflorament, doncs il·lustren el que succeeix en zones profundes de l’escorça quan les roques són sotmeses a deformacions. Un propòsit d’aquest espai d’interès geològic és que el visitant, pel seu compte i amb l’ajut de la informació dels punts d’observació (indicats de l’1 al 10) pugui obtenir les seves conclusions. Aquesta circumstància és la que atorga l’interès didàctic de la zona, com en són testimoni les nombroses visites d’estudiants i científics d’universitats d’arreu del món.  OBSERVACIONS DE LES ROQUES I ESTRUCTURES I LLUR INTERPRETACIÓ La roca predominant en aquest sector és un granitoide, concretament una granodiorita, que es diferencia del granit, pel major contingut de feldespat del tipus plagiòclasi. En aquesta roca hi destaquen els anomenats enclavaments, que són inclusions d’una roca ígnia més fosca i de composició quarsodiorítica. 1. En molts indrets podem observar que aquests enclavaments tenen una tendència a les formes el·líptiques amb orientació preferent. Aquestes formes i disposions són el resultat de la deformació. Així doncs, una primera evidència dels processos de deformació és que la granodiorita amb els seus enclavaments es va deformar en estat magmàtic a alta temperatura en el decurs del seu emplaçament, formant-se el que anomenem foliació magmàtica. Exercici didàctic: suggerim mesurar la relació entre l’eix major i l’eix menor dels enclavaments el·líptics i també l’orientació mitjana de l’eix major.
 2. A més de la granodiorita i els seus enclavaments, podem observar dics de color clar que són d’aplita (gra fi) i pegmatita (gra més gros). Sovint són dics compostos on coexisteixen ambdues varietats estructurals. Aquestes roques representen els estadis finals del refredament del magma, en què la fracció quarso-feldespàtica representa la cristal·lització dels fluids de més baixa temperatura. Els filons es formen per la injecció d’aquests fluids en fractures de tensió. Les relacions de tall (filons que tallen enclavaments) indiquen clarament que els filons es varen emplaçar un cop el granodiorita ja tenia una foliació magmàtica i estava quasi completament cristal·litzada. Exercici didàctic: Observeu l’orientació mitjana dels filons i compareu-la amb la de la foliació magmàtica.
 3. Una altra estructura la conformen les bandes de roques foliades de gra fi que travessen tant la granodiorita, com els enclavaments, com els dics. Aquestes roques s’anomenem milonites. Podem observar un desplaçament relatiu a ambdós costats de la banda milonítica. Aquestes estructures les anomenen zones de cisalla. A partir dels dics es poden determinar el sentit de la cisalla i també mesurar el desplaçament. Per determinar la direcció i sentit de desplaçament cal observar afloraments que mostrin el pla de cisalla i, sobre aquest, unes línies que anomenem lineacions. Això és un recurs fonamental, ja que permet conèixer el moviment associat a la cisalla. Les zones de cisalla poden ser normals o inverses (quan el moviment té un fort component vertical) o dextres o senestres (quan el component és predominantment horitzontal). Exercici didàctic: Suggerim que a partir de la disposició de la lineació i tenint en compte el moviment relatiu, qualifiqueu cinemàticament les cisalles. Quan el moviment és vertical les qualifiquem de normal o inversa i quan el moviment és horitzontal les qualifiquem de dextra o senestra.
 4. Una nova evidència de deformació són la presència de petites falles que desplacen les bandes milonítiques. La roca mostra un comportament més fràgil, La fragilitat d’una roca és més accentuada quan la roca és més freda en el moment de deformar-se. Al contrari, la temperatura elevada afavoreix la ductilitat. Aquest fet ens indica que les deformacions enregistrades evidencien un gradual descens de la temperatura de la roca, essent les fractures fràgils la darrera manifestació de la deformació del conjunt de roques.
 Aquesta reconstrucció és possible encaixant la informació obtinguda en diferents afloraments del sector rocallós. Per ajudar a observar i interpretar diferents afloraments del sector al sud de la passarel·la s’han posat fites numerades en alguns dels afloraments geològicament més representatius. Estan numerats de l’1 al 6 (al sud de la passarel·la) i la resta (7 a 10) a l’est del Far (Portal #3).
 Localitat #1[modifica]Es correspon a l’aflorament rescatat, que era un dels objectius fonamentals de l’obra. Constitueix un mosaic de les estructures més representatives d’aquest espai. Podem observar zones de cisalla que generen bandes de granodiorita milonítica. Algunes són de color fosc a conseqüència de la intensa deformació que provoca una disminució dràstica de la mida de gra.
 Localitat #2[modifica]Aquí es pot observar una de les característiques originals de la granodiorita i és la presència d’enclavaments de forma el·líptica i orientació preferent. En conjunt defineixen certa foliació que respon al flux magmàtic que es produeix en el decurs de l’emplaçament.
 Localitat #3[modifica]Zona de cisalla que afecta un filó d’aplita/pegmatita. L’erosió en aquest punt permet no tan sols veure la zona de cisalla en secció, sinó que també podem observar el pla de cisalla. Per fixar direcció i sentit de desplaçament cal identificar la lineació d’estirament observable sobre el pla de cisalla (ressaltades en color blanc a la foto). Les línies indiquen la direcció de desplaçament per efecte de la cisalla. Per deduir el sentit cal fixar-se en el desplaçament dels filons a banda i banda de la cisalla.
 Localitat #4[modifica]Un dels afloraments més emblemàtics i fotografiats del sector. Es tracta d’un conjunt de petites zones de cisalla paral·leles que desplacen un filó quarsofeldespàtic. D’aquest conjunt de zones de cisalla n’hi han dues de paral·leles que il·lustren les característiques de les zones de cisalla quan es desenvolupen en una roca granítica.  
 Localitat #5[modifica]Espectacular exemple de zona de cisalla senestra afectant un dic. Noteu el canvi d’orientació i l’aprimament del dic al marge de la cisalla, així com la presència d’una foliació milonítica.
 Localitat #6[modifica]Molt aprop de la localitat anterior, tenim un exemple de petita fractura senestra que talla i deplaça una zona de cisalla i la banda de milonites associades.
 PORTAL #2 Sud-oest del Far[modifica]El rocam costaner entre el Far de Roses I la platja de Canyelles petites és un espai d’interès geològic de rellevància internacional. L’extrem oriental d’aquesta franja conté un mosaic d’estructures que amb el pas dels anys havien quedat ocultes sota els esbaldregalls de pendent i sota una cobertora vegetal invasiva. Ateses aquestes circumstàncies, l’accés al rocam cada cop era més dificultós i, un cop s’assolia la franja rocallosa, moltes estructures havien quedat amagades. L’obra realitzada
té una doble finalitat: facilitar l’accés i posar al descobert les roques i les seves estructures.
Un propòsit d’aquest espai d’interès geològic és que el visitant pel seu compte i amb l’ajut de la informació dels punts d’observació (indicats de l’1 al 10) pugui obtenir les seves conclusions. Aquesta circumstància és la que atorga l’interès didàctic de la zona com en dona testimoni les nombroses visites d’estudiants i científics d’universitats d’arreu del món. La granodiorita de Roses, conjuntament amb la de Rodes, conformen dos plutons intrusius en les roques metasedimentàries (roques originalment sedimentàries posteriorment metamorfitzades) de Cap de Creus.
 Una peculiaritat d’ambdós plutons és la presència de bandes de deformació (zones de cisalla). A Cap de Creus hi han dues faixes de zones de cisalla. La meridional és la que afecta als plutons granodiorítics, mentre que la septentrional afecta als esquistos que prèviament havien assolit un grau mig/alt de metamorfisme.
Les zones de cisalla representen zones d’intensa deformació. La deformació d’una roca suposa que aquesta esdevingui una roca foliada. Així, la granodiorita quan és deformada passa de tenir una estructura pròpia de les roques ígnies per adquirir una foliació, prenent l’aparença de gneis.
 Tot el sector de Puig Rom, inclosa la franja d’afloraments costaners, mostra la xarxa de zones de cisalla que tenen una orientació predominant NO-SE. A la zona del far l’orientació és predominantment ONO-ESE.
Les característiques de la granodiorita i la successió d’esdeveniments deformatius s’expliquen en detall al Portal#1.
En el Portal #2 (enfront del pàrquing del Far), es pot observar la granodiorita milonitica i també dics d’aplita i pegmatita afectatsper les cisalles. Es tracta d’un conjunt de zones de cisalla que formen una ampla banda de roques milonítiques.
 PORTAL #3 Punta de la Bateria-Raconada del Far[modifica]Aquí també trobem una gran concentració d’afloraments d’interès. D’entrada, i des del camí de Ronda, podem observar el contrast entre l’ampla banda de deformació (Fites 7 i 8) i un sector de granodiorita no afectada per cisalles amples.
 També en aquest sector podem observar unes configuracions morfològiques comunes en roques granítiques. Corresponen a formes de meteorització i erosió i, per tant, independents de les estructures descrites fins ara. Es tracta de la disjunció o exfoliació en làmines que sovint poden adoptar formes corbes, aïllant cossos de formes més o menys esferoïdals. És un fenomen d’alteració recent de la granodiorita. Per distingir entre aquest fenòmen i el de deformació, cal fixar-se en el seu efecte en els filons. Mentre les zones de cisalla provoquen desplaçament dels filons, la disjunció crea làmines d’alteració però no una deformació associada, ni tampoc desplaçament.
 Altres formes d’erosió freqüents a la zona són les cavitats alveolars i els tafoni. Aquestes són el producte del desgast irregular produïts pel vent i els aerosols marins.
En aquest sector trobem les localitats marcades com 7,8,9 i 10. Recomanem baixar inicialment per la dreta (localitats 7 i 8).
 Localitat #7[modifica]Situada prop del mur del camí de ronda on es pot observar l’efecte de la zona de cisalla en la granodiorita, i especialment en un filó de color clar deformat (plegat i desplaçat per efecte d’una cisalla que en aquest punt enregistra un moviment dextre).
Es pot observar com el moviment d’aquesta cisalla és complex, ja que en algun sector és dextre i en altres senestre.
 Localitat #8[modifica]La mateixa zona de cisalla es prolonga cap al mar. A l’interior de la zona de cisalla pot observar-se l’efecte de la deformació en la granodiorita i els seus enclavaments. S’ha esmentat que la forma dels enclavaments és lleugerament el·líptica. En canvi, a l’interior de la zona de cisalla estan extremadament aplanats i estirats paral·lelament a la foliació.
Exercici didàctic: Compareu les formes dels enclavaments no cisallats i cisallats. Les manifestes diferències evidencien la magnitud de la deformació per cisalla.
 Localitat #9[modifica]En un aflorament sobre un pla inclinat podem veure una petita zona de cisalla que afecta a una vena aplítica. Hi ha dues observacions a realitzar.
Quan la zona de cisalla afecta al dic podem observar la lineació d’estirament que representa la direcció de moviment associat a aquesta cisalla, la qual és senestra. L’altra observació és que les zones de cisalla presenten gradients longitudinals de desplaçament. Així, seguint la zona de cisalla cap amunt, es veu que el desplaçament va disminuint fins a generar-se una xarxa de petites cisalles fins a desaparèixer en el si de la granodiorita.
 Localitat #10[modifica]Aqui aflora un dels pocs exemples de cisalles conjugades d’aquest sector. El qualificatiu conjugades s’aplica a estructures
que presenten una cinemàtica oposada, és a dir, en cas de desplaçaments horitzontals detectem moviment dextres i senestres. Al sud-oest de l’aflorament predominen els moviments senestres, mentre que al nord-est el moviment és dextre.
 Significat històric[modifica]Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny d'especialistes d'arreu del mon, es va fer palès que es tractava d'un dels afloraments més excepcionals a escala mundial. Hi ha diverses publicacions científiques que prenen exemples d'aquesta localitat. Tant a nivell d'excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es consideri aquesta zona com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural.
Des de l'any 2005 constitueix el Geòtop 163 de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.
Bibliografia[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Darrera modificació de la pàgina: 15 oct 2022 a les 12:16.
S'ha visitat aquesta pàgina 21.224 vegades.