|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Imatge:Torre_calsina.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina forma part d'un xalet abandonat]] | + | [[Imatge:Torre_Calsina_20191128.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina l'any 2019 després de la seva rehabilitació]] |
| | | | |
| | La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar. | | La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar. |
| Línia 7: |
Línia 7: |
| | | | |
| | ==Notícies històriques== | | ==Notícies històriques== |
| | + | |
| | + | [[Imatge:Torre_calsina.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina formava part d'un xalet abandonat]] |
| | + | |
| | La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més. | | La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més. |
| | | | |
| Línia 12: |
Línia 15: |
| | | | |
| | Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació. | | Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació. |
| | + | |
| | + | Als anys seixanta va ser aprofitada en la construcció d'un xalet d'estiueig de planta baixa i pis. L'any 2013 va ser enderrocat el xalet i l'any 2015 va ser rehabilitada i al seu costat hi va ser edificat un edifici plurifamiliar. |
| | + | |
| | + | |
| | | | |
| | | | |
Revisió de 09:28, 12 jul 2021
La Torre Calsina l'any 2019 després de la seva rehabilitació
La torre Calsina és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar[1]. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar.
Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la Torre Quimeta) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.[2]
Notícies històriques
La Torre Calsina formava part d'un xalet abandonat
La torre Calsina juntament amb la torre Quimeta estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions.
Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.
Als anys seixanta va ser aprofitada en la construcció d'un xalet d'estiueig de planta baixa i pis. L'any 2013 va ser enderrocat el xalet i l'any 2015 va ser rehabilitada i al seu costat hi va ser edificat un edifici plurifamiliar.
Notes
- ↑ VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III
- ↑ BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854
Localització
c/Joanot Martorell, 14
Nivell de protecció
B. Protecció bàsica.
Objectes de protecció:
- Forma i volum de la torre.
- Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
- Accés des del carrer.
Enllaços externs
