Robin Townsend Pi-Sunyer: Diferència entre les revisions

Revisió de 08:25, 8 jul 2021

Robin Townsend Pi-Sunyer. Autor desconegut

Robin Townsend Pi-Sunyer va néixer a Virgínia, EUA, el dia 21 d'agost de 1953. És fill de Robin Townsend, coronel de l’exèrcit d’EUA, i de Mercedes Pi-Sunyer Cuberta, jonquerenca amb arrels rosinques i filla del doctor Santiago Pi↑-Sunyer. La família Pi-Sunyer, que es va veure obligada a exiliar-se el 1939, va tornar a Catalunya l'any 1962 i es va establir inicialment la seva residència a La Jonquera.

Ha residit a Barcelona, La Jonquera i Roses, població on es va establir amb la seva família de forma permanent l'any 1994. Es va llicenciar en Història per la Universitat de Barcelona, un fet de gran importància en la seva trajectòria professional com a fotògraf. El seu interès per la fotografia va venir de molt jove. De ben aviat se centrà en documentar els costums agrícoles des d'un punt de vista eminentment etnològic; la natura i el paisatge; els entorns humans i l’arquitectura popular i industrial. Va obtenir una beca del Consell Comarcal del Pallars Jussà (1991) per fotografiar l’impacte històric de les hidroelèctriques en la Vall Fosca de Lleida, i el Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional li va concedir una beca per fotografiar masies del nord-est pirinenc (1997).

Des de l'any 1999 i durant vint anys va treballar per a l’Agència EFE com a corresponsal gràfic a les comarques gironines i sud de França, àmbits territorials dels quals va cobrir les notícies més recents, ja fossin de catàstrofes naturals com incendis forestals, nevades històriques, tramuntanades recordades, inundacions, ja fossin esdeveniments culturals com arts escèniques i plàstiques, o conflictes socials, polítics i cimeres internacionals. Treballar a primera línia li ha permès publicar el seu treball en els millors mitjans de comunicació del món, posant les comarques gironines a primera pàgina.

També s'ha especialitzat en fotografia per a la conservació i documentació d'art, un àmbit en el qual destaca la seva vinculació amb el Museu d’Art Modern de Ceret, a la Catalunya Nord, durant més de vint anys. Tanmateix, ha treballat en diversos catàlegs per a artistes, per a museus i galeries d’art d’Espanya i la resta d’Europa.

Els seus reportatges han estat publicats a revistes i dominicals com The World & I del Washington Times, Vogue Casa (Espanya), Contemporanea (Italia), La Vanguardia (Barcelona), Avui (Barcelona), Pueblo (Madrid), Gloria (Helsinki), Helsinki Sanomat (Helsinki) i Lookout (Espanya), Time (EUA) i també a catàlegs de museus, pel Museu Miró de Barcelona, pel Museu d’Art Modern de Ceret (França), pel Museu d’Art Modern de Tarragona, pel MACBA, Dau al Set, l’Expo de Sevilla i per a la Generalitat de Catalunya, entre altres. Les seves fotografies es troben en diversos arxius i fototeques com les del Centre de Cultura Popular i Tradicional, Corbis i AGStockUSA.

Ha aportat fotografies en diverses guies turístiques d’Espanya i el 1992 va publicar el llibre d’itineraris històrics i emblemàtics Barcelonawalks, una guia en blanc i negre dels carrers de Barcelona (Henry Holt 1992). Ha participat en l’exposició Un siglo de deporte español (2003), organitzat per la Fundación Madrid Nuevo Siglo. Va ser el guanyador del I Certamen de Fotografia Deportiva, convocat pel CD Once-Andalucía (2007), per a una instantània, en la qual el capità del club de bàsquet sevillà recull el premi de mans dels prínceps d’Astúries a Castelló d’Empúries, titulada Va por ti.

Gràcies a l’amistat familiar amb Jaume Miravitlles, va tenir ocasió de retratar Salvador Dalí. Va ser un dels fotògrafs de la mostra Dalí vist pels fotògrafs empordanesos (Figueres, 2004), la qual va itinerar per diferents punts de Catalunya i Espanya.

Ha publicat diversos llibres, d'entre els quals destaca Els masos perduts del Cap de Creus (Edicions Brau, 2016), , El litoral de Barcelona a Portbou (Editorial Planeta, 2001).

El 26 de setembre de 2020 fou la persona convidada al projecte Locus Amoenus, organitzat per l'Arxiu Municipal de Roses, en el marc del qual trià i ensenyà el seu lloc preferit, el Far de Roses.