|
|
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) |
Línia 1: |
Línia 1: |
− | '''Ferran Arola i Recasens''' fou un típic personatge de la Roses comercial i emprenedora. Nascut el 2 d'octubre de 1792, era fill de Pau Arola, un treballador agricola -com ell mateix s'autodefineix en els capítols matrimonials signats el 1781 amb Maria Teresa Recasens- de Selva de Mar (no sembla cap casualitat que el topònim Arola sigui prou present avui dia a Port de la Selva) que s'establí a Roses i que prosperà econòmicament, fins al punt que al tombant del segle XIX ja es declarava comerciant . Ferran Arola i Recasens es casà el 6 de setembre de 1823 amb Rosa Vilar Puig - que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures-, amb qui tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar es confirmava quan LLuïsa es desposava el 1850 amb I'hisendat empordanès Francesc de Puig i Descals. Posteriorment, en la següent generació, aquesta tendència social s'intensificà i un nét, Eric de Puig i Arola, esdevingué procurador dels tribunals a Barcelona, mentre que una néta, Fracesca, emperentà amb Vicenç Albert i Gruart, un impotant banquer figuerenc i membre d'una destacada familia hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses,concretament el mas Fumats. | + | '''Ferran Arola i Recasens''' fou l'arquetipus habitual d'empresari de la Roses comercial i emprenedora del segle XIX. Nascut el 2 d'octubre de 1792, era fill de Pau Arola, un treballador agrícola -com ell mateix s'autodefineix en els capítols matrimonials signats el 1781 amb Maria Teresa Recasens- de Selva de Mar (no sembla cap casualitat que el topònim Arola sigui tan present avui dia a Port de la Selva) que s'establí a Roses i que prosperà econòmicament, fins al punt que al tombant del segle XIX ja es declarava comerciant. La Guerra del Francès li oferí la possibilitat d'abastir les tropes gal·les, una activitat comercial que repetí posteriorment amb l'exèrcit espanyol. Ferran Arola i Recasens es casà el 6 de setembre de 1823 amb Rosa Vilar Puig, que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures. El matrimoni tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar es confirmava quan LLuïsa es desposava l'any 1850 amb l'hisendat empordanès Francesc de Puig i Descals. Posteriorment, en la següent generació, aquesta tendència social s'intensificà i un nét, Èric de Puig i Arola, esdevingué procurador dels tribunals a Barcelona, mentre que una néta, Francesca, emparentà amb Vicenç Albert i Gruart, un important banquer figuerenc i membre d'una destacada família hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses, concretament al mas Fumats. |
| + | |
| + | [[Categoria: Prosperitat]] |
| + | [[Categoria: Segle XVIII]] |
| + | [[Categoria: Comerç]] |
Revisió de 07:56, 17 juny 2021
Ferran Arola i Recasens fou l'arquetipus habitual d'empresari de la Roses comercial i emprenedora del segle XIX. Nascut el 2 d'octubre de 1792, era fill de Pau Arola, un treballador agrícola -com ell mateix s'autodefineix en els capítols matrimonials signats el 1781 amb Maria Teresa Recasens- de Selva de Mar (no sembla cap casualitat que el topònim Arola sigui tan present avui dia a Port de la Selva) que s'establí a Roses i que prosperà econòmicament, fins al punt que al tombant del segle XIX ja es declarava comerciant. La Guerra del Francès li oferí la possibilitat d'abastir les tropes gal·les, una activitat comercial que repetí posteriorment amb l'exèrcit espanyol. Ferran Arola i Recasens es casà el 6 de setembre de 1823 amb Rosa Vilar Puig, que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures. El matrimoni tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar es confirmava quan LLuïsa es desposava l'any 1850 amb l'hisendat empordanès Francesc de Puig i Descals. Posteriorment, en la següent generació, aquesta tendència social s'intensificà i un nét, Èric de Puig i Arola, esdevingué procurador dels tribunals a Barcelona, mentre que una néta, Francesca, emparentà amb Vicenç Albert i Gruart, un important banquer figuerenc i membre d'una destacada família hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses, concretament al mas Fumats.