|
|
| (7 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | [[Categoria: Segle XX]] | | [[Categoria: Segle XX]] |
| | [[Categoria: La vila]] | | [[Categoria: La vila]] |
| | + | [[Categoria: Refugis]] |
| | [[Categoria: La guerra]] | | [[Categoria: La guerra]] |
| | [[Categoria: Por]] | | [[Categoria: Por]] |
| Línia 7: |
Línia 8: |
| | | | |
| | | | |
| − | [[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri]] | + | [[Fitxer:Refugi.jpg|350px|thumb|dreta|Refugi antiaeri. AMR. Col·lecció municipal d'imatges]] |
| | | | |
| − | Al llarg de la Guerra Civil es van construir a Roses diversos refugis antiaeris per protegir la població civil dels atacs facciosos de la marina de guerra de l'exèrcit franquista i de l'aviació italiana feixista. L'únic refugi visitable dins del nucli urbà és l'anomenat Refugi de la plaça de la Pau, abans anomenat de la Pujada a l'Escorxador. Es troba entre els carrers de la Trinitat, del Capità Ariza i el de Josep Sabaté Calderó. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests carrers. | + | Al llarg de la Guerra Civil es van construir a Roses diversos refugis antiaeris per protegir la població civil dels atacs facciosos de la marina de guerra de l'exèrcit franquista i de l'aviació italiana feixista. L'únic refugi visitable dins del nucli urbà és l'anomenat Refugi de la plaça de la Pau, abans anomenat de la Pujada a l'Escorxador. Es troba entre els carrers de la Trinitat, del Capità Ariza i el de Josep Sabaté Calderó. |
| | | | |
| − | Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona al carrer del Capità Ariza; i una última al [[carrer Josep Sabaté Calderó]]. | + | Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests carrers. Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal està situada sota les escales que duen a la Pujada de l'Escorxador, a la plaça de la Pau. Un altre accés es troba a la cantonada del carrer Josep Sabaté amb el carrer del Capità Ariza i el tercer se situava al final de la Pujada de l'Escorxador, abans d'arribar al carrer Girona. A més a més, al terra de la cantonada del carrer Girona amb Josep Sabater hi havia un respirador. |
| | | | |
| − | ==Inicis de la guerra==
| + | [[Imatge:planta refugi2.JPG|350px|thumb|dreta|AMR. Col·lecció de fullets i programes de mà]] |
| | + | L'adequació del refugi per fer-lo visitable i del seu entorn va propiciar una intervenció escultòrica instal·lada als murs que delimiten la plaça de la Pau, amb la intenció de reforçar el sentit simbòlic d'aquest espai. Formada per uns grans relleus de ferro de foneria, altres relleus fosos en bronze i planxes de ferro i acer inoxidable. La composició està distribuïda en tres espais: el Refugi (evoca la incertesa del moment però també la protecció de l'espai), la Façana de la Guerra (mostra els horrors de la guerra) i la Façana de la Pau (esperança i prosperitat). Forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. |
| | | | |
| − | L''''Eudald Francisco''' ha estat el nostre testimoni. Va néixer a Roses i a l'edat dels 4 anys va patir, com molta altra gent de [[Roses]], les conseqüències de la [[Guerra Civil]].
| |
| | | | |
| − | Per l'Eudald la Guerra es va iniciar quan anava a l'escola. Ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho amb molt d'interès. La seva mare preocupada per l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa.
| + | ===El testimoni d'Eudald Francisco Badosa=== |
| | | | |
| − | ==Com vivien durant la guerra==
| + | L'[[Eudald Francisco]] va viure de ben petit la Guerra Civil, dels 4 als 7 anys. El dia del bombardeig del Canàries un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. La seva mare preocupada per l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa. Els carrers quedaven destrossats després dels bombardeigs i algunes cases enderrocades. |
| | | | |
| − | ===Aspectes generals===
| + | Pel que fa la vestimenta per entrar al refugi, recorda que portaven sempre uns esclops amb palla per tenir els peus calents, que tenien sempre preparats quan sonava la sirena o les campanes, que anunciaven de l'arribada dels bombardeigs. Recorda que els tres últims dies de la guerra van ser els més durs. Van ser els dies que van estar més temps a dins del refugi. |
| | | | |
| − | Hi havia molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que es pensaven que no els passaria res eren els que morien abans. Els carrers quedaven destrossats després dels bombardeigs i algunes cases enderrocades.
| + | El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net, però hi havia aigua. Una vella per aconseguir que tothom callés, deia que hi havia un aparell per on els espiaven. Aquest refugi s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs. També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar; o que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir. |
| | | | |
| − | Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans que sonessin les campanes que anunciaven l'arribada dels bombardeigs, ja tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a [[Palau-saverdera|Palau]] per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a [[Mas Oliva]] i des d'allà veien les bengales.
| + | '''Entrevista a Eudald Francisco Badosa''': |
| | | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==El refugi de la Pau ==
| |
| − |
| |
| − | [[Imatge:planta refugi2.JPG|350px|thumb|dreta|Extret de l'arxiu de Roses]]
| |
| − | ===Quan s'hi anava===
| |
| − |
| |
| − | Al refugi només s'hi anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ===Com era===
| |
| − |
| |
| − | El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparell per on els escoltaven i, així, callava tothom.
| |
| − | Aquest refugi en concret s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs.
| |
| − |
| |
| − | ==Anècdotes==
| |
| − |
| |
| − | L'entrevistat recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la [[Jonquera]] perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes i un home va venir en cotxe (que n'hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'[[Església parroquial de Santa Maria|església]].
| |
| − |
| |
| − | Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir.
| |
| − | També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar.
| |
| − |
| |
| − | Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil. Sent pena perquè va morir molta gent que ell coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar.
| |
| | | | |
| | <videoflash>1U8S2f6eLh0</videoflash> | | <videoflash>1U8S2f6eLh0</videoflash> |
| − |
| |
| | | | |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| − | Pujada a l’Escorxador | + | Pujada a l’Escorxador / Plaça de la Pau |
| | + | |
| | | | |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| | * '''UTM''': X:514556 Y: 4679283 | | * '''UTM''': X:514556 Y: 4679283 |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ===Mapa===
| |
| − | <googlemap version="0.9" lat="42.26432" lon="3.175532" width="350" height="350" controls="large">
| |
| − | 42.263808, 3.175414
| |
| − | Refugi antiaeri
| |
| − | </googlemap>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Nivell de Protecció==
| |
| − | ===B. Protecció bàsica===
| |
| − | Objectes de protecció
| |
| − | *Recorregut subterrani del refugi.
| |
| − | *Característiques morfològiques del refugi.
| |
| − | *Obertures d’accés.
| |
| − | *Accés a les obertures per entrar al refugi.
| |
Al llarg de la Guerra Civil es van construir a Roses diversos refugis antiaeris per protegir la població civil dels atacs facciosos de la marina de guerra de l'exèrcit franquista i de l'aviació italiana feixista. L'únic refugi visitable dins del nucli urbà és l'anomenat Refugi de la plaça de la Pau, abans anomenat de la Pujada a l'Escorxador. Es troba entre els carrers de la Trinitat, del Capità Ariza i el de Josep Sabaté Calderó.
Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests carrers. Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal està situada sota les escales que duen a la Pujada de l'Escorxador, a la plaça de la Pau. Un altre accés es troba a la cantonada del carrer Josep Sabaté amb el carrer del Capità Ariza i el tercer se situava al final de la Pujada de l'Escorxador, abans d'arribar al carrer Girona. A més a més, al terra de la cantonada del carrer Girona amb Josep Sabater hi havia un respirador.
L'adequació del refugi per fer-lo visitable i del seu entorn va propiciar una intervenció escultòrica instal·lada als murs que delimiten la plaça de la Pau, amb la intenció de reforçar el sentit simbòlic d'aquest espai. Formada per uns grans relleus de ferro de foneria, altres relleus fosos en bronze i planxes de ferro i acer inoxidable. La composició està distribuïda en tres espais: el Refugi (evoca la incertesa del moment però també la protecció de l'espai), la Façana de la Guerra (mostra els horrors de la guerra) i la Façana de la Pau (esperança i prosperitat). Forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic.
Pel que fa la vestimenta per entrar al refugi, recorda que portaven sempre uns esclops amb palla per tenir els peus calents, que tenien sempre preparats quan sonava la sirena o les campanes, que anunciaven de l'arribada dels bombardeigs. Recorda que els tres últims dies de la guerra van ser els més durs. Van ser els dies que van estar més temps a dins del refugi.
El refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net, però hi havia aigua. Una vella per aconseguir que tothom callés, deia que hi havia un aparell per on els espiaven. Aquest refugi s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs. També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar; o que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir.
