|
|
| (9 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | [[Imatge:Casaescofet.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Escofet ]] | | [[Imatge:Casaescofet.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Escofet ]] |
| − | La casa Escofet és una casa d'estiueig construïda l'any 1932 pel barceloní Manuel Escofet Cufí, en el mateix moment que les cases de les famílies Guillamet i Vidal, sobre les restes del baluard de Santa Maria, enderrocat l'octubre de 1927. | + | La casa Escofet és una casa d'estiueig construïda l'any 1932 pel cadaquesenc establert a Barcelona Manuel Escofet Cufí, en el mateix moment que les cases de les famílies Guillamet i Vidal, sobre les restes del baluard de Santa Maria, enderrocat l'octubre de 1927. |
| | | | |
| | ===Descripció=== | | ===Descripció=== |
| | La parcel·la va ser comprada per part de Manuel Escofet a l'urbanitzador Joan Adolf Mas Yebra el 29 d'octubre de 1931. Pocs mesos després, entre la primavera i l'estiu de 1932, es bastí la casa. El mes de juliol va sol·licitar l'accés a l'aigua potable i a l'electricitat, juntament amb els altres dos veïns. | | La parcel·la va ser comprada per part de Manuel Escofet a l'urbanitzador Joan Adolf Mas Yebra el 29 d'octubre de 1931. Pocs mesos després, entre la primavera i l'estiu de 1932, es bastí la casa. El mes de juliol va sol·licitar l'accés a l'aigua potable i a l'electricitat, juntament amb els altres dos veïns. |
| | | | |
| − | És una edificació amb línies molt senzilles, amb la façana de color blanc i unes sanefes de color blau a la part superior de la façana. L'entrada de la casa està protegida per un porxo amb una estructura de fusta i un teulat de teula àrab de ceràmica. | + | És una edificació amb línies molt senzilles, amb la façana de color blanc i unes sanefes de color blau a la part superior de la façana. L'entrada de la casa està protegida per un porxo amb una estructura de fusta i un teulat de teula àrab de ceràmica, incorporat a la segona meitat del segle XX. |
| | | | |
| − | Amb la mort de Manuel Escofet el 28 d'abril de 1937, la finca va passar a mans de la seva mare Margarita Cufí Gomis, que la va vendre al matrimoni Llorca Rubert l'any 1942. | + | Amb la mort de Manuel Escofet el 28 d'abril de 1937, la finca va passar a mans de la seva mare Margarita Cufí Gomis, que la va vendre al matrimoni Llorca Rubert l'any 1942. El reconegut periodista Manuel Ibàñez Escofet, nebot del propietari, hi passà llargues temporades estivals de jove durant la Segona República. D'aquest estiueig en deixà unes impressions vives a les seves memòries. <ref> Manuel Ibàñez Escofet. ''La memòria és un gran cementiri''. Barcelona, Edicions 62, 1990. </ref> |
| | | | |
| − | Des de la seva construcció només s'ha afegit, a la part posterior de la casa, un cos amb tres habitacions sobre una part del jardí original, a càrrec, segurament entre els quaranta i seixanta per part de la propietària de la casa, Juana Rubert de Tejero, dona de l'administrador de duanes de Roses Enrique Llorca Garcia. A partir de 1967 la casa ha estat habitada per la família Padrosa de Figueres, que ha respectat l'estructura de la casa. | + | Des de la seva construcció només s'ha afegit, a la part posterior de la casa, un cos amb tres habitacions sobre una part del jardí original, una ampliació feta entre 1942 i 1946, tal com demostren les fotos aèries de 1946, <ref> Vol aeri de 1946. Institut Cartogràfic de Catalunya. </ref> a càrrec de la propietària de la casa, Juana Rubert Lopez de Tejeiro, dona de l'administrador de duanes de Roses Enrique Llorca Garcia. A partir de 1967 la casa ha estat habitada per la família Padrosa de Figueres, que n'ha respectat l'estructura original. <ref> Entrevista a Anna Padrosa Pierre, 16 de febrer de 2018. </ref> |
| | | | |
| | ===Situació=== | | ===Situació=== |
| | Avinguda de Rhode, 73. | | Avinguda de Rhode, 73. |
| | | | |
| − | ===Referències=== | + | ==Notes== |
| − | -Ibàñez Escofet, M. ''La memòria és un gran cementiri''. Barcelona, Edicions 62, 1990.
| + | <references/> |
| − | -Arxiu Municipal de Roses, Dossier de la casa Escofet.
| + | |
| − | -Entrevista a Anna Padrosa Pierre, 16 de febrer de 2018.
| + | [[Categoria: Arquitectura]] |
| | + | [[Categoria: Civil]] |
| | + | [[Categoria: Vista]] |
| | + | [[Categoria: Segle XX]] |
Revisió de 17:59, 16 abr 2020
Façana de la casa Escofet
La casa Escofet és una casa d'estiueig construïda l'any 1932 pel cadaquesenc establert a Barcelona Manuel Escofet Cufí, en el mateix moment que les cases de les famílies Guillamet i Vidal, sobre les restes del baluard de Santa Maria, enderrocat l'octubre de 1927.
La parcel·la va ser comprada per part de Manuel Escofet a l'urbanitzador Joan Adolf Mas Yebra el 29 d'octubre de 1931. Pocs mesos després, entre la primavera i l'estiu de 1932, es bastí la casa. El mes de juliol va sol·licitar l'accés a l'aigua potable i a l'electricitat, juntament amb els altres dos veïns.
És una edificació amb línies molt senzilles, amb la façana de color blanc i unes sanefes de color blau a la part superior de la façana. L'entrada de la casa està protegida per un porxo amb una estructura de fusta i un teulat de teula àrab de ceràmica, incorporat a la segona meitat del segle XX.
Amb la mort de Manuel Escofet el 28 d'abril de 1937, la finca va passar a mans de la seva mare Margarita Cufí Gomis, que la va vendre al matrimoni Llorca Rubert l'any 1942. El reconegut periodista Manuel Ibàñez Escofet, nebot del propietari, hi passà llargues temporades estivals de jove durant la Segona República. D'aquest estiueig en deixà unes impressions vives a les seves memòries. [1]
Des de la seva construcció només s'ha afegit, a la part posterior de la casa, un cos amb tres habitacions sobre una part del jardí original, una ampliació feta entre 1942 i 1946, tal com demostren les fotos aèries de 1946, [2] a càrrec de la propietària de la casa, Juana Rubert Lopez de Tejeiro, dona de l'administrador de duanes de Roses Enrique Llorca Garcia. A partir de 1967 la casa ha estat habitada per la família Padrosa de Figueres, que n'ha respectat l'estructura original. [3]
Avinguda de Rhode, 73.
- ↑ Manuel Ibàñez Escofet. La memòria és un gran cementiri. Barcelona, Edicions 62, 1990.
- ↑ Vol aeri de 1946. Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Entrevista a Anna Padrosa Pierre, 16 de febrer de 2018.
