|
|
Sebastià Martí: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | El 1869 sembla evidenciar-se un conflicte, latent encara, entre el mestre i el Consistori,atés que el 13 de juny Sebastiá Martí es veié obligat a ratificar,davant els membres de l`Ajuntamentent i de la junta Local d`Ensenyament les cláusules del contracte que habia signat l'any 1854, pel qual assumia el pagament del lloguer d'un habitatge i la gratificación del seu ajudant. Alguna cosa s'estava covant. Les convulsions polítiques del moment tampoc devien ajudar massa en la resolució de les disputes que hi havia.
| + | [[Imatge: Nomenament sebastiamarti.png|350px|thumb|dreta| Acta en que es nomena Sebastià Martí mestre de l'escola comunal]] |
| | | | |
| | + | '''Sebastià Martí Ballart''' (Pau, 1829-Roses, 1901) fou mestre i des del 1854 exercí la seva professió a Roses tot i les vicissituds que la tasca suposava durant el segle XIX. Tanmateix, en aquella època el mestre era una figura destacada a la vila, com ara el metge, el farmacèutic o els grans propietaris. |
| | + | |
| | + | |
| | + | Tal com expressa Josep Maria Barris en els articles que dedica al mestre, des del seu nomenament se li assignava una paga, una casa i un sou per a un ajudant: |
| | + | |
| | + | <blockquote><poem>El 19 de febrer de 1854, el ple de l’Ajuntament, mitjançant una votació secreta, escollí per al càrrec de mestre de l’escola comunal, segons una terna elaborada per la Comissió Superior d’Instrucció Primària de la Província, Sebastià Martí, amb set vots favorables. Se signà un contracte en el qual s’estipulaven les condicions laborals i econòmiques de la plaça. |
| | + | S'esmentava que, trobant-se accidentalment a Roses Sebastià Martí, i reconeixent que era professor d'instrucció primària superior, es comprometia, en agraïment a la Corporació pel seu nomenament, a satisfer de la dotació de 3.500 rals de billó que li havia estat assignada i de les retribucions dels nens i les nenes, el preu del lloguer d’una casa habitació i la gratificació del seu ajudant, que seria el seu pare Antoni Martí o, en cas que no pogués continuar amb la seva col•laboració, de qualsevol altre ajudant, amb el deure d'obtenir el vistiplau de la Comissió Local d’Instrucció Primària abans de contractar-lo. <ref> Barris, Josep Maria "El mestre I" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 255</ref></poem></blockquote> |
| | + | |
| | + | |
| | + | Tot i així, els límits i la manca de recursos de l'ensenyament a final del segle XIX s'evidencien en els conflictes que Sebastià Martí mantingué amb l'Ajuntament i el pagament dels honoraris acordats durant tot el temps que fou ensenyant a la població. |
| | + | |
| | + | El fet que fos l'Ajuntament i els pares dels alumnes els que sufraguessin els costos de l'escolarització dels infants de Roses fou motiu central de la polèmica tal com evidencia en un altra acta: |
| | + | |
| | + | <blockquote><poem>El 1869 sembla evidenciar-se un conflicte, latent encara, entre el mestre i el Consistori, atès que el 13 de juny Sebastià Martí es veié obligat a ratificar, davant els membres de l'Ajuntament i de la junta Local d'Ensenyament les clàusules del contracte que havia signat l'any 1854, pel qual assumia el pagament del lloguer d'un habitatge i la gratificació del seu ajudant. <ref> Barris, Josep Maria "El mestre II" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 257</ref></poem></blockquote> |
| | + | |
| | + | |
| | + | La figura de Sebastià Martí retrata de forma fidedigna la situació que van viure molts mestres aquesta època: |
| | + | |
| | + | <blockquote><poem>L’assumpte del lloguer de l'habitatge del mestre Sebastià Martí i l’estat dels deutes municipals en el capítol educatiu són molt representatius de les mancances de l’educació al segle XIX. Amb tot, la vocació i la persistència dels mestres i educadors permeteren avançar, encara que fos lentament, en la direcció correcta. Sens dubte, l’ascendent social del mestre d'escola hi influí poderosament. <ref> Barris, Josep Maria "El mestre III" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 260</ref></poem></blockquote> |
| | + | |
| | + | |
| | + | Del pas de Sebastià Martí per l'escola de Roses ens queda com a record el '''llibre de text''' que va escriure per explicar la història del municipi als seus escolars: ''Rosas. Su fundación y su monasterio, vicisitudes que ha tenido la villa y sitios que en diferentes guerras tuvo que resistir'' (Gerona:1895). Aquesta obra l'any 1897 fou declarada llibre de text per a les escoles de primer ensenyament. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Notes== |
| | + | <references/> |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Bibliografia== |
| | + | |
| | + | * Barris, Josep Maria "El mestre I, II, III i IV" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 255-262 |
| | + | * Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà" Girona: Diputació, 2009. p. 492. |
| | | | |
| | [[categoria: Escoles]] | | [[categoria: Escoles]] |
| | + | [[categoria: Coneixement]] |
| | + | [[categoria: Història]] |
| | [[categoria: Segle XIX]] | | [[categoria: Segle XIX]] |
| − | [[categoria: Politica]] | + | [[categoria: Política]] |
Revisió de 11:41, 1 oct 2015
 Acta en que es nomena Sebastià Martí mestre de l'escola comunal Sebastià Martí Ballart (Pau, 1829-Roses, 1901) fou mestre i des del 1854 exercí la seva professió a Roses tot i les vicissituds que la tasca suposava durant el segle XIX. Tanmateix, en aquella època el mestre era una figura destacada a la vila, com ara el metge, el farmacèutic o els grans propietaris.
Tal com expressa Josep Maria Barris en els articles que dedica al mestre, des del seu nomenament se li assignava una paga, una casa i un sou per a un ajudant:
El 19 de febrer de 1854, el ple de l’Ajuntament, mitjançant una votació secreta, escollí per al càrrec de mestre de l’escola comunal, segons una terna elaborada per la Comissió Superior d’Instrucció Primària de la Província, Sebastià Martí, amb set vots favorables. Se signà un contracte en el qual s’estipulaven les condicions laborals i econòmiques de la plaça.
S'esmentava que, trobant-se accidentalment a Roses Sebastià Martí, i reconeixent que era professor d'instrucció primària superior, es comprometia, en agraïment a la Corporació pel seu nomenament, a satisfer de la dotació de 3.500 rals de billó que li havia estat assignada i de les retribucions dels nens i les nenes, el preu del lloguer d’una casa habitació i la gratificació del seu ajudant, que seria el seu pare Antoni Martí o, en cas que no pogués continuar amb la seva col•laboració, de qualsevol altre ajudant, amb el deure d'obtenir el vistiplau de la Comissió Local d’Instrucció Primària abans de contractar-lo. [1]
Tot i així, els límits i la manca de recursos de l'ensenyament a final del segle XIX s'evidencien en els conflictes que Sebastià Martí mantingué amb l'Ajuntament i el pagament dels honoraris acordats durant tot el temps que fou ensenyant a la població.
El fet que fos l'Ajuntament i els pares dels alumnes els que sufraguessin els costos de l'escolarització dels infants de Roses fou motiu central de la polèmica tal com evidencia en un altra acta:
El 1869 sembla evidenciar-se un conflicte, latent encara, entre el mestre i el Consistori, atès que el 13 de juny Sebastià Martí es veié obligat a ratificar, davant els membres de l'Ajuntament i de la junta Local d'Ensenyament les clàusules del contracte que havia signat l'any 1854, pel qual assumia el pagament del lloguer d'un habitatge i la gratificació del seu ajudant. [2]
La figura de Sebastià Martí retrata de forma fidedigna la situació que van viure molts mestres aquesta època:
L’assumpte del lloguer de l'habitatge del mestre Sebastià Martí i l’estat dels deutes municipals en el capítol educatiu són molt representatius de les mancances de l’educació al segle XIX. Amb tot, la vocació i la persistència dels mestres i educadors permeteren avançar, encara que fos lentament, en la direcció correcta. Sens dubte, l’ascendent social del mestre d'escola hi influí poderosament. [3]
Del pas de Sebastià Martí per l'escola de Roses ens queda com a record el llibre de text que va escriure per explicar la història del municipi als seus escolars: Rosas. Su fundación y su monasterio, vicisitudes que ha tenido la villa y sitios que en diferentes guerras tuvo que resistir (Gerona:1895). Aquesta obra l'any 1897 fou declarada llibre de text per a les escoles de primer ensenyament.
- ↑ Barris, Josep Maria "El mestre I" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp. 255
- ↑ Barris, Josep Maria "El mestre II" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp. 257
- ↑ Barris, Josep Maria "El mestre III" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp. 260
|
