|
|
| Línia 4: |
Línia 4: |
| | | | |
| | Va iniciar la seva activitat literària molt jove, centrada principalment en la poesia. Posteriorment cultivà altres gèneres com la novel·la o el teatre de forma igualment magistral. La seva obra es caracteritza sobretot per una gran influència del corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà. | | Va iniciar la seva activitat literària molt jove, centrada principalment en la poesia. Posteriorment cultivà altres gèneres com la novel·la o el teatre de forma igualment magistral. La seva obra es caracteritza sobretot per una gran influència del corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà. |
| | + | |
| | | | |
| | El municipi de Roses apareix en diferents ocasions dins l'obra de Fages de Climent . En el llibre ''Tamarius i Roses'' incorpora un poema que anomena ''Roses'' en el qual relata l'arribada dels primers pobladors tot evocant la mitologia i la llegenda: | | El municipi de Roses apareix en diferents ocasions dins l'obra de Fages de Climent . En el llibre ''Tamarius i Roses'' incorpora un poema que anomena ''Roses'' en el qual relata l'arribada dels primers pobladors tot evocant la mitologia i la llegenda: |
| | | | |
| − | <blockquote><poem> | + | <blockquote><poem>Cantaré la glòria dels Rhodis herois, que a la primeria, |
| − | Cantaré la glòria dels Rhodis herois, que a la primeria,
| + | |
| | foren arribats tot damunt les ones brodades d'escuma, | | foren arribats tot damunt les ones brodades d'escuma, |
| | vinguts d'altra terra, la millor del món. I en veure la nostra | | vinguts d'altra terra, la millor del món. I en veure la nostra |
Revisió de 10:00, 16 jul 2014
Carles Fages de Climent/ By Magí Fages via Wikimedia Commons
Carles Fages de Climent i de Climent Contreras va ser un escriptor i poeta empordanès que va néixer a Figueres l'any 1902, ciutat on morí el 1968. Fruit de la unió de dues importants famílies empordaneses, va passar la seva infància a la casa pairal de Castelló d'Empúries fins que se'n va anar a cursar batxillerat a Barcelona. Al llarg de la seva vida va viure a cavall entre Barcelona i l'Empordà.
Va iniciar la seva activitat literària molt jove, centrada principalment en la poesia. Posteriorment cultivà altres gèneres com la novel·la o el teatre de forma igualment magistral. La seva obra es caracteritza sobretot per una gran influència del corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà.
El municipi de Roses apareix en diferents ocasions dins l'obra de Fages de Climent . En el llibre Tamarius i Roses incorpora un poema que anomena Roses en el qual relata l'arribada dels primers pobladors tot evocant la mitologia i la llegenda:
Cantaré la glòria dels Rhodis herois, que a la primeria,
foren arribats tot damunt les ones brodades d'escuma,
vinguts d'altra terra, la millor del món. I en veure la nostra
els semblà talment com si llur camí fos estat de somni.[1]
En un altre poema anomenat La mar rosinca, que es troba en el recull de composicions Sonets, primer i segon llibre; fa una descripció farcida de símbols de l'entorn de la badia
Roses! Urbs ressorgent que t'agomboles
en llac precís, mirall del de Banyoles.
Vent gris, escuma verda i aigua blava,
sorres d'or i madeixa que s'arruga
als trifolis maragda de la Muga,
laberíntics canals d'Empúriabrava! [2]
A les seva novel·la Climent també hi apareix Roses. En aquesta ocasió Fages de Climent fa una descripció del paisatge a l'entorn de l'antic camí de Selva de Mar, al seu pas pel terme de Roses, fins arribar al coll de Sant Genís.
Llavors el viatge de Castelló d'Empúries a la Selva era de ben mal passar. És tan bell, però, que ara reca poder-lo fer de pressa. Travessats els aiguamolls de la Muga, fins a les portes de Roses, amunt, amunt, per un camí de cabres a llom del Moro, seguit del majordom, fent de mosso de peu, hi posaven tres hores llargues fins a dalt de la carena. En algun revolt, apareix ja algun fragment del grandiós golf de Lleó, contrastant amb la joguina del de Roses, que la ratlla de sorra de la platja ressegueix a cordill. De dalt de tot estant, el panorama és punyent i viu de tan lluminós. Les muntanyes, en talús, amb arestes de piràmide, eren grises i daurades, escalonant-se en un deliri de domeny dels vells conreadors, per les feixes de vinyes, avui inermes, sobreposades, amb marges i parets seques. [3]
A la mateixa novel·la Climent també hi apareix la cala Montjoi i el mas de Montjoi de baix, que fins no fa massa encara conservava dempeus la torre que descriu Fages de Climent
Montjoi és la més clara meravella de la costa de Roses. Tallant el ràpid talús de les vertents d'una vall, la mar se n'entra una mica i forma una cala graciosa i precisa, cenyida d'una petita platja. Enmig de vinyes i suredes, un petit mas, a redós d'una torre ennegrida, vigilant el perill que algun vell pirata sentimental decideixi acampar-hi, per a morir en terra, tot veient passar les veles damunt la blava ratlla horitzontal.[4]
Finalment, a Vila-sacra, capital del món, Fages de Climent especula sobre el què hagués passat si Pere el Catòlic hagués vençut a la batalla de Muret. Arran d'aquest fet també imagina com seria el port Roses.
Al cor del port de Roses hi cabrien, plegades, les esquadres de Rússia, Anglaterra, el Japó i els Estats Units, a més de la nostra, presidida per la famosa barca de plata del comte d'Empúries -que sempre la tenia empenyorada als jueus-, amb passatges subterranis de Roses al Port de la Selva i de Montgó fins a l'Estartit.[5]
Carles Fages de Climent fou un personatge que es caracteritzà per donar una aparença d'estar sempre fora de lloc, ja que sovint anava contra el corrent polític imperant a cada moment. Per aquest motiu la seva oberta durant molts anys no va ser reconeguda pels seus contemporanis. Tant és que Salvador Dalí, amic seu, en conèixer la seva mort en va dir:
Quan es conegui l'obra de Fages de Climent, es veurà que ha tractat els problemes universals a través del ultralocal i provincial, que és el nostre meravellós Empordà. En la iconografia i en l'etnologia empordanesa serà una de les figures més grans que hem tingut[6]
Notes
- ↑ Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=217
- ↑ Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=217
- ↑ Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp;jsessionid=107FEBF7BB26FD5FF0D17516757F7CFD.beta?idRaco=303
- ↑ Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=121&idText=647
- ↑ Atles literari de les terres de Girona http://www.atlesliterari.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idRaco=217&idText=646
- ↑ Bonancia, Gil "Fages de Climent visto por Salvador Dalí" a Revista de Girona, nº45, Girona, pàg. 28
Enllaços externs
