Búnquers de Falconera: Diferència entre les revisions

Revisió de 17:56, 18 ago 2009

Bunquers a punta Falconera

A Punta Falconera entre 1945 i 1946 i amb la missió de vigilar la badia s’hi va construir la que seria la 8a bateria de costa. Aquesta instal•lació militar formava part d’un pla més ambiciós que abastava tot el litoral i el Pirineu. Amb ell, la dictadura franquista buscava preservar el litoral de possibles invasions aliades.

Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística. ^[1]

El complex artiller consta d’una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a l’exterior en forma de búnquer: quatre casamates que contenien cadascuna un canó del sistema Vickers de 152,40 mm i un lloc de tir. Els canons van ser armats l’any 1942 per la Sociedad Española de Construcción Naval a Reinosa, Cantàbria. En ser abandonat el l’emplaçament van ser desmantellats.

Les construccions defensives són de ciment armat, estan excavades al terreny i tenen una superfície aproximada de 440 m2 i 80 m2 de galeria d’accés. Els quatre búnquers eren dirigits des del lloc de direcció de tir. Aquest edifici està situat a la part més alta del complex artiller i té una part soterrada i una en superfície. En aquí és allà on hi havia l’estació de ràdio, els dos grups electrògens i les dependències destinades al comandament i el telèmetre. La part exterior de totes les estructures està coberta de pedres encastades i pintades per facilitar així el camuflatge.

La bateria de costa a part dels búnquers tenia diferents edificis destinats als militars com ara una residència de sotsoficials, un cos de guàrdia, la infermeria, la cantina, edificis de serveis, etc. És a dir, tot el necessari per al seu funcionament. Des de la seva construcció fins els 1993, moment en que l’exèrcit va abandonar la bateria de costa, molts rosincs i empordanesos i van fer el servei militar, de forma voluntària per així poder estar ben a prop de casa. L’ajuntament de Roses va adquirir aquest espai l’any 2006. Des de llavors s’ha condicionat i integrat a la vida rosinca amb un aplec cada primavera. Fins llavors, el lloc estava abandonat i sotmès a un procés sistemàtic de saqueig i destrucció del que un dia van ser els diferents edificis dels militars.

Notes

1. ↑ Punta Falconera. Viquipèdia

Localització

Coordenades

• UTM: X=4675593 Y=518058
• GPS: 42° 13′ 56.33″ N 3° 13′ 7.84″ E
• Decimals: Lat. 42.23231388888889 Lon. 3.2188444444444446

Mapa

Nivell de protecció

B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

• Estructures acasamatades per acollir peces d’artilleria.
• Espais situats davant de les diferents sales dels canons.
• Túnels soterrats d’accés a les diferents casamates.
• Xarxa de passadissos subterranis de comunicació entre les diferents casamates
• Conjunt de dependències subterrànies d’ús militar.